dissabte, 31 de maig del 2014

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. II MOSTRA DEL VI I EL CAVA CATALÀ. FOTOS I








































DIARI DE CROÀCIA 2: ZAGREB: DESPLAÇAR-SE SENSE PAGAR

Una de els primeres coses que ens va dir el nostre fill va ser que al tramvia no es paga. Això sí, cal comprar un bitllet al quiosc i ensenyar-lo a requeriment de l’inspector de tramvies.
Per a que m’entengueu. Al pujar al tramvia, el bitllet s’ha de picar, però no ho fa ningú. Fins i tot els professors de la universitat reconeixen que no ho fan. Durant els dos dies de visita només veiérem fitxar a dues persones i no va passar cap inspector. I això que els tramvies van ben plens. També ens va dir que havíem d’anar amb compte amb ells, ja que poden venir pels dos costats i l’afluència és pràcticament constant. Però para mi, significaven més perill les bicicletes que els propis tramvies, ja que, com que els impossible circular per uns carrers plens de tramvies i cotxes, ho fan per les voreres compartint espai amb els vianants i com que són silencioses, de sobte te’n adones que en tens una al darrere xafant-te, literalment, els talons. Por fortuna no varem de lamentar desgracies ni tant sols en veiérem, la qual cosa demostraria la destresa dels ciclistes.
Zagreb és una ciutat petita i que es pot visitar en pocs dies. Com sol ser habitual, la part més interessant és la part antiga que, normalment, coincideix amb el centre de la ciutat.
L’hotel on varem passar els dues primeres nits tenia una façana antiga però per dintre estava reformat i les sòbries habitacions prou confortables. La seva situació és cèntrica, a molt poca distància del considerat centre històric, comercial i de negocis de la ciutat.  
A poca distància de l’hotel s’hi troba la catedral en una de les parts més elevades i envoltada parcialment per la muralla medieval que encara conserva alguna de les torres de defensa. Al costat de la plaça de la catedral n’hi ha una més petita que, juntament amb el carrer que hi surt, ubiquen un mercat on s’hi pot comprar roba, fruita i verdura i algun cosa més. Al costat i en recinte tancar el mercat de carn i peix. 
 
Des d’aquesta plaça hi surt un empinat carrer ple de restaurants. El primer àpat a Zagreb el férem en un d’aquests restaurants, descobert casualment per mon fill i els amics. Allí s’hi poden menjar pizzes grans fetes amb forn de llenya per uns 3 € al canvi.
Croàcia no té pràcticament cuina pròpia. Quan t’asseus a un restaurant i mires la carta, el més comú solen ser les amanides, les pizzes, la pasta i el rissoto. Com podeu comprovar una cuina bàsicament italiana. Més cap al Sud també s’hi poden trobar plats d’influència grega.
Quan s’arriba baix d’aquest carreró s’hi troba el que segurament és, el carrer més típic de Zagreb ple de restaurants, bars i d’altres establiments. En un d’aquest restaurants vaig menjar la millor pizza de les 3 o 4 que em vaig cruspir durant el viatge.
Sense cap mena de dubte l’espai més emblemàtic de la capital croata és la plaça de Ban Jelaèiæ, un heroi nacional que va expulsar els otomans d’aquell territori. A un costat de la plaça està l’estàtua eqüestre d’aquest personatge que és el principal lloc de trobada per veïns i forasters que visiten la ciutat. A uns metres d’aquesta estàtua hi ha una font, aparentment sense cap interès, no obstant, sempre hi ha fent que s’asseu a la petita graderia que l’envolta. La llegenda explica que sota aquesta font hi havia fa temps una font natural que subministrava l’aigua al poble. Quan Ban Jelaèiæ hi va arribar assedegat sobre el seu cavall, una nena hi va agafar aigua i sé la va oferir. Hi ha una hipòtesi que diu que Zagreb derivaria del gest de la nena d’agafar l’aigua.  
Un altre espai molt interessant és la plaça on s’ubica el Teatre Nacional. A part del majestuós edifici pintat de grop hi ha la font de la vida on cadascú fa la seva pròpia interpretació dels personatges que s’hi representen.  Al davant s’hi troba la seu del rectorat de la Universitat, amb un petit bust que representa una figura molt popular: la història del poble croata.
El nostre fill també ens va recomanar visitar el parc Maksimir, el gran pulmó verd de Zagreb. El parc és tan gran que té 5 llacs de diverses Ha cadascun d’ells. Va ser on vaig fer les fotos al grup folklòric i que ja us vaig ensenyar.  
 
Per a tenir una visió global de la capital Croata és indispensable pujar a un edifici de 16 plantes situat a un costat de la plaça Ban Jelaèiæ. En arribar dalt cal pagar entrada i, si es vol, prendre alguna consumició. Com que tanca a les 23:00 i durant el mateix dia s’hi pot pujar totes les vegades que es vulgui, s’hi pot veure Zagreb tan de dia com de nit. Val la pena.  

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. PRIMERA DIADA CASTELLERA DE DELTEBRE. FOTOS IV