ART

L’altre dia el propietari del bar on acostumo a esmorzar des de fa 15 anys, abans de que m’assegués a la taula, va venir amb un exemplar de la Vanguardia obert per una pàgina de la secció de Cultura. S’hi podia veure la reproducció d’un quadres que, en una subhasta s’havia venut per més de 60.000 €, es a dir, per més de 10.000 milions de pessetes...

El quadre era modern, segurament pintat durant el segle passat i l’autor em va sonar a americà, però també podria ser anglès o alemany. No sabria dir a quin estil pertanyia... Fins aquí no arribo.

Li vaig dir que fa anys que vaig decidir que d’art no n’entenia. Normalment no entenc de res, però d’art molt menys. I que respecte al preu, si algú havia pagat aquella astronòmica quantitat és perquè pensava que ho valia, perquè sinó, per a que pagar-la...

Llavors li vaig explicar una anècdota. L’Ajuntament d’Amposta organitzava (ho dic en passat perquè no recordo que s’hagi fet en els darrers anys) una biennal d’art que, com el seu nom indica es feia cada dos anys.

En un d’aquests certàmens, una de les obres que es va presentar a concurs (i que podeu veure en la reproducció de la pàgina del catàleg), consistia: en una fulla d’examen corregida i on s’havia tret un 0, girada de l’inrevés i amb un post-it de color salmó enganxat on es podia llegir: Soy tonta.

Vaig pensar que si allò es considerava una obra d’art, definitivament no n’entenia i, per tant, des d’aquell dia mai opino d’art. M’agrada o no m’agrada és tot el que puc dir quan algú em pregunti sobre un quadre, una escultura, una peça de ceràmica, una fotografia o un vídeo que ara també es una modalitat d’art més.

Quan s’organitza una exposició o un certamen com és una biennal, sempre hi ha un comissari o un responsable (o responsables) d’escollir quines són les obres que s’exposaran o que entren a concurs.  

Per tant, l’obra Soy tonta va d’haver de passar un filtre abans de ser acceptada i finalment exposada a una de les sales d’exposició del Museu de les Terres de l’Ebre, fins fa poc Museu del Montsià.

I si tot es va tractar d’una broma de l’autora per a veure el nivell que tenia el jurat? No ho crec, però coses més rares s’han vist. 

I sí, he d'admetre que l'obra Soy Tonta em va marcar profundament.