diumenge, 11 de maig del 2014

JA ES PARLA DEL DIA 26



És ben curiós com corre el món de la política quan interessa els polítics. Tot just acaba de començar la campanya electoral de les eleccions Europees i ja hi ha qui pensa amb el dia 26, el dia següent, una vegada els resultats ja siguin públics i toqui pair la derrota o gestionar la victòria, ves a saber...
Segons el CIS, ara mateix el PP té un avantatge de 5,5 punts sobre el PSOE. Però els experts dubten de la veracitat dels resultats i sospiten que les dades han estat cuinades per a beneficiar el partit del govern o sigui el PP.
Llegia dimecres dia 7 al Periódico de Catalunya que el millor que li pot passar a Rajoy és que Rubalcaba segueixi liderant el PSOE perquè no és una opció de canvi (Orfes polítics davant el 25-M, un article d’opinió signat pel d’advocat de l’Estat Jesús López-Medel)
Intueixo que si el PSOE, després de l’evident corrupció al si del PP i de dos anys de pèrdua de drets i llibertats, de retallades i despropòsits de tota mena, no remunta, la derrota pot ser el detonant per a precipitar els esdeveniments.
Si no tinc mal entès, està previst que la propera tardor es faci el procés de primàries per escollir-ne el candidat que, presumiblement, s’enfrontaria a Rajoy en les pròximes eleccions generals. Si la derrota socialista fos d’aquelles que fan mal, el que podria haver al novembre seria un congrés extraordinari que, a part de decidir-ne el candidat, escolliria la nova cúpula socialista (cal pensar que molt rejovenida)
I a Catalunya? Per primera vegada es parla de que pot guanyar les eleccions ERC. De ser així es demostraria que els republicans són els qui estant traient més profit de la situació que s’està vivint a Catalunya i per tant, caldria aplaudir l’estratègia dissenyada per la cúpula dels republicans, la Carme Forcadell, al front de l’ANC i de Muriel Casals al capdavant d’Òmnium Cultural, artífex totes dues de marcar el pas en tot aquest procés sobiranista camí de la consulta del 9-N.
Sembla ser que Mas ja ha anunciat un replantejament de la seva estratègia si, finalment, ERC acaba guanyat les eleccions a Catalunya. Què farà Mas? Primer que res, marcar distàncies amb els de Junqueras i qui sap si acabarà fent-li cas a Duran i Lleida i optarà per la tercera via, tal i com sembla desitgen molts europeus (editorial del Financial Times del dia 6 de maig)
I els PSC? Tot indica que seguiran perdent vots. Fins i tot es parla de la meitat del que va aconseguir 5 anys enrere. Si durant la campanya electoral no s’aconsegueix remuntar els resultats (la qual cosa em sembla molt difícil, per no dir impossible), Pere Navarro s’haurà de fer l’harakiri.
Potser sigui l’única manera d’aturar la davallada socialista i, a partir d’aquí trobar la solució per a que el partit no s’acabi trencant tal i com pronostiquen molts dels seus antics dirigents.