dimarts, 24 de juny del 2014

DESFULLANT LA MARGARIDA...

Diumenge va anunciar Mas que ERC podria entrar al govern de la Generalitat per a reforçar-lo.  
Quantes vegades s’ha anunciat una possible entrada d’ERC al govern de la Generalitat?
Però unes vegades per naps i les altres per cols, després de quasi dos anys des de les darreres eleccions al Parlament, ERC encara no ha donat el pas, si bé, quan ha estat necessari, ha donat suport als projectes de CiU des de fora. Em fa molta gràcia (ja ho he dit més d’una vegada) que Junqueras sigui el cap de l’oposició a la vegada que el màxim aliat del govern. Des del meu punt de vista, un contrasentit.
Quan els republicans entrin al govern, es vendrà com un moment d’emergència nacional. A ningú sé li escapa que la propera tardor serà calenta. De moment ni el govern de Catalunya ni el d’Espanya s’han mogut un mil·límetre de les seves posicions. I tot fa pensar que no s’hi mouran, al menys, de forma voluntària.  
Cap de les dues parts acceptarà una posició intermèdia, com seria per exemple el federalisme.
Rajoy, que no es cansa de repetir que estan oberts a un diàleg sense límits, sap perfectament que en cas d’haver-lo serà amb les seves condicions, és a dir, que abandonin la idea de voler segregar-se. Mentre, Mas & Junqueras, massa escaldats pel tracte rebut de Madrid, no consideren cap possibilitat més que no sigui un estat català desvinculat administrativament d’Espanya.
Es diu que l’abdicació de Joan Carles va estar causada (entre d’altres moltes coses) per la situació catalana. Hi ha qui pensa que el nou monarca Felip VI podria fer de mediador entre tots dos governs, com a cap de l’estat que és però, al meu parer, el paper del nou monarca serà intranscendent, perquè és impossible que pugui fer d’àrbitre en un tema tan controvertit com aquest. Com a molt, el nou Rei es podria comprometre a iniciar una ronda de consultes per mirar de reformar la Constitució per reconvertir l’actual estat de les autonomies en un estat federal, la qual cosa, però, tal com he dit i tal com sap tothom, no serà acceptada per l’entorn independentista (ERC, CiU, ANC, Òmnium, CUP, etc.)
Imagino que abans d’iniciar res, caldrà que passi l’estiu. Ara mateix els socialistes (PSOE i PSC)estan immersos en un període congressual de gran transcendència de cara el futur. Després vindran les vacances de ses senyories i, per tant, penso que serà ja el mes de setembre (i quan ja sé li vegin les orelles al llop) quan l’Estat engegarà tota la seva maquinària per a impedir, al preu que sigui, que es pugui celebrar el referèndum el 9-N.
Encara hi ha un altre aspecte a tenir en compte i que avala la meva tesi. Ja s’ha anunciat que Felip VI ha de viatjar properament a França i Marroc (no recordo si també a Portugal) com prova d’amistat i bon enteniment per a seguir mantenint les bones relacions de veïnatge.