dimecres, 18 de juny del 2014

DIMECRES 18 DE JUNY. SETZÈ (I ÚLTIM) DIA SENSE REI

Tocar el que no sona. Quines ganes que té ICV-EUA d’enredar la troca? Qui demana als diputats ecosocialistes que presentin una moció (o el que sigui) per a que el Parlament de Catalunya rebutgi al Rei?
Si s’accepta a tràmit i es debat al plenari del Parlament de Catalunya, em temo que més d’un sortirà retratat.
Entenent que els socialistes votaran en contra, es a dir, el seu vot serà favorable a la Monarquia, així com els grups del PPC i C’s i que els propis ecosocialistes, juntament amb ERC i les CUP hi votaran a favor, quedarà per veure que serà el que votarà el grup de CiU. En poques paraules: poden quedar en evidència.    
Caldrà estar expectant.
Gestora PSC. Josep Fèlix Ballesteros, president de gestora del PSC que ha de preparar el congrés extraordinari que es farà el proper juliol, ha dit que no creu que després del congrés el partit canviï d’opinió sobre el dret a decidir.
Aquest detall sense importància serà clau a l’hora d’aglutinar els diferents sectors del partit. Si d’entrada ja es posen portes al camp, el més fàcil és que el sector crític, el més catalanista i que precisament té el dret a decidir com un dels objectius a assolir, s’acabarà, sense dubte, desmarcant i, segurament, creant un nou partit que acabarà afeblit el PSC i de retruc, el PSOE.
Sembla mentida que no vulguin veure quin és l’origen del problema.
Reconeixement. Fa uns dies parlava amb els meus companys de treball dels premis Ebreliders que es van concedir el passat 6 de juny durant la gala que es va celebrar a Alcanar.
Els meus companys coincidien amb mi de que alguns reconeixements no són merescuts, degut a que tothom es pot inscriure sense haver de passar per una selecció prèvia. Fins i tot hi va haver qui va opinar que els premis estaven muntants per a satisfer l’ego personal d’alguns dels que es presenten.
Un d’aquests companys em va ensenyar ahir pel matí una notícia que, segurament no tindrà l’abast que es mereix.
La noticia feia referència a José Miguel Millan Igual, un tirador del Club de Tir Montsià d’Amposta que fa poc s’ha proclamat campió de la copa President.
Segurament el seu club passarà la notícia a la Revista Amposta que serà l’únic mitjà de comunicació del territori que se’n farà ressò.
Encara que Millan viu i treballa a Amposta és dels Valentins, popularment els Masets, un barri d’Ulldecona. El conec des de fa molts d’anys. Jo era un marrec i ell tenia uns anys més que jo i solia baixar a la Galera per festes majors. En aquell temps ja treballava de professor d’autoescola.