LA FREDOR DE LES XIFRES

Què representa 100? 4.000 és més petit o més gran 5.000? Ens conformaríem amb 10.000?

Us he volgut posar uns exemples de que les xifres, per si soles, no expressen res. 100 pot ser un número de referència, un índex: per exemple 100%. 4.000 és més petit que 5.000 si compares totes dues xifres: tinc 4.000 euros i tu en tens 5.000 o jo dec 5.000 euros i tu només 4.000. Però en números relatius, una persona que deu 4.000 euros pot estar en un situació molt més precària que aquell que en deu 5.000. 10.000 euros és una quantitat important, però 10.000 cèntims és mol inferior, cent vegades inferior. Tot depèn de la unitat en que està expressada la xifra. Hi esteu d’acord?

I per què dic això? Perquè, com sabeu, l’Estat va fer públiques les balances fiscals realitzades per Ángel de la Fuente, segons sembla un prestigiós economista independent. Aquí ens trobem amb una greu contradicció: mai ningú que cobra per fer una feina es pot qualificar d’independent. Normalment el resultat del treball sempre haurà de ser del grat de qui el paga.

Quan, segons l’estudi, el dèficit fiscal de Catalunya (diferència entre els diners que es recapten a Catalunya i s’envien a Madrid i els que retornen a Catalunya via inversions, subvencions, etc.) és de 8.455 milions d’euros, des del govern de la Generalitat es van afanyar a dir que és molt més. I és que, pel que sembla, hi ha diferents mètodes per a calcular-ho. Alguns d’ells (precisament el que ha seguit el professor de la Fuente –el mètode de càrrega benefici-), sembla ser que té en compte les inversions que s’han fet al territori català, però que no només afecta el nostre territori, com per exemple la construcció d’una línia d’AVE o la millora d’una carretera nacional. Ves per on, aquest és el sistema que més agrada al govern del PP.

Catalunya és, de llarg, la comunitat autònoma que més transferències ha rebut de l’Estat. Fins i tot té transferides competències en matèria d’ordre públic i seguretat (Mossos d’Esquadra) i trànsit (Servei Català de Trànsit amb un cos propi de Mossos d’Esquadra) Segons el diari l’Economista de 28 de maig de 2010, Catalunya era la comunitat autònoma amb més competències assumides (185), seguida de Galícia (154) i Andalusia (152) A la cua en nombre de competències assumides es situaven Navarra (69), la Rioja (75) i les ciutats autònomes de Ceuta (21) i Melilla (24)

Les transferències de competències han d’anar vinculades automàticament amb les corresponents transferències monetàries per a garantir la supervivència del servei traspassat.

Per tant, i com a conclusió, a més competències traspassades, més necessitat de rebre diners de l’Estat per part de la comunitat autònoma corresponent. Però si l’Estat no compleix els seus compromisos, inevitablement la portarà a l’ofec econòmic.

Comparar el dèficit fiscal de les diferents comunitats autònomes espanyoles, si l’estudi no porta incorporat les necessitats econòmiques de cada una d’elles, a mi em diu ben poca cosa, més enllà de xifres més o menys elevades o el debat polític que sorgeix quan passen aquesta mena de coses.