dijous, 28 d’agost del 2014

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 28

Marta Ferrusola. Em van dir ahir que la dona de Jordi Pujol va fer inversions a Temps de Terra, l’empresa que Pasqual Franch va fer a l’antiga finca del Cabiscol. El meu interlocutor em va explicar que els veïns, de tant en tant veien passar cotxes de gama alta amb els vidres tintats i es preguntaven qui devia d’anar allí. Finalment van esbrinar que una de les persones era Marta Ferrusola, però no es descarta que altres pesos pesants de la política i de les inversions puguin tenir alguna cosa a veure.

Arbres tallats (o arrancats). Aquesta setmana s’han tallat la majoria d’eucaliptus del pati del col·legi Miquel Granell. Eren uns arbres molt grans i que tenien dècades de vida. Això si, les enormes arrels perjudicaven l’estructura del mur exterior. No sé si serà aquest el motiu (imagino que sí), el que ha provocat que finalment s’hagi pres la decisió de tallar-los.
De totes formes desconec si en lloc de tallar-se els han arrancat per a ser transplantats a un altre lloc (no crec que sigui el millor temps per a fer-ho) El que si que puc assegurar és que al carrer les Palmes, tot just darrere del pati, hi havia un gran contenidor on es podien veure les branques. No, no tic foto; ahir pel matí, quan ho vaig veure, no portava el mòbil.

No tenim sort. Darrerament no tenim sort amb els restaurants. Ahir varem tornar a Barcelona i varem dinar a un restaurant que ens va recomanar un amic. Es diu la Lluna i està al passatge de Sant Bonaventura, al carrer Santa Anna, entre la Rambla i el Portal de l’Àngel. Diuen que fan cuina internacional i de mercat, encara que la persona que et convida a dinar diu que és cuina d’autor. Després d’haver menjat, jo no diria que és cuina d’autor, ja que per a poder gaudir d’aquesta denominació es precisa originalitat, innovació, experimentació...    
De totes formes el dinar en si no va estar malament. Ara bé, el servei va fallar una mica.
Tot just acabàvem de seure’ns, una parella ho va fer a la taula del costat. Varem demanar quasi simultàniament. El cambrer va servir primer la taula del costat. Sembla ser que ella havia demanat el mateix que la meva dona, però l’home havia demanat una amanida diferent a la que jo havia demanat. Evidentment la va fer retornar. Va ser quan ens varem adonar de l’error.
No va trigar gaire en venir el metre a demanar-nos disculpes, ja que, per lògica, ens havien de servir a nosaltres primer. Però sempre els van servir primer a ells, fins al punt que quan ja anaven pels postres a nosaltres encara no ens havien servit el segon plat.

RENFE segueix igual. Darrerament us he parlat de retards, d’urinaris fora de servei... Ahir seguia tot igual.
Pel matí el tren va anar bé, cosa que darrerament no és massa normal. En arribar a l’estació de Sants, vaig poder comprovar que els urinaris del lavabos que no són de pagament seguien fora de servei embolcallats amb el plàstic blau. Però hi havia una novetat. Adif havia posat una tanca blava per a impedir el pas a l’habitacle on es troben els urinaris.
El viatge de tornada ja va ser diferent. Després d’anunciar que el tren de les 14:18 anava a sortir, encara va trigar com a ¼ d’hora en fer-ho. A l’arribar a l’estació de l’Aldea havia acumulat un retard d’uns 30 minuts aproximadament.
No sé si sabeu que a partir dels 16 minuts de retard teniu dret a que us sé compensi amb la devolució de l’import del bitllet o bé us se’n doni un altre que es pot usar en un termini màxim d’un mes. La reclamació s’ha de fer a partir del dia següent. Això sempre que el retard no sigui imputable a a causes alienes a la companyia, com per exemple una accident.

Què passarà el 14-N? Mentre Esquerra no contempla cap altre escenari que la consulta, dintre de Convergència estan sortit molts de dubtes. Si bé Josep Rull, de portes cap a fora, diu quetrauran les urnes, de portes cap a dintre, Mas no ho veu tan fàcil, ja que sembla ser que no vol desacatar una hipotètica sentència desfavorable del Tribunal Constitucional.
Ja fa temps que ho dic. No és el mateix ostentar la màxima representació institucional de Catalunya que ser un diputat ras, com es Junqueras.
Mas es podria veure envoltat de processos judicials inacabables i, tal vegada, per coses pitjors encara.