 |
| Antiga seu de Banca Catalana a Barcelona. |
Consulta sí o no? L’altre
dia vaig llegir a Público que Mas es
desdirà de la consulta abans de que acabi setembre. Potser sigui tot molt
rocambolesc i, certament, la persona que, en teoria, ho va divulgar, no em
mereix la més mínima confiança. Segons Público,
la informació l’hauria filtrat Salvador Sostres que, a la vegada li hauria dit
la Pilar Rahola i aquesta ho sabria directament de Mas. Com veieu sembla allò
de m’han dit que li han dit què...
De totes formes, confiança amb Mas cap ni una.
Si fem una mica de memòria recordarem que quan va substituir al seu mentor
Jordi Pujol va anar al notari per a que donés fe que ell mai pactaria amb el
PP. Després de 2 governs d’Entesa, Mas va haver de pactar amb el PP para
aconseguir ser president de la Generalitat. Finalment, quan va veure que per
Catalunya bufaven aires d’independència, va trencar amb el PP i va convocar
noves eleccions esperant que la gent creuria que s’havia transfigurat en un independentista.
Mentre era a l’oposició, Mas va pactar amb
Maragall el nou estatut. El Parlament de Catalunya va aprovar un text de màxims molt difícil d’assumir per
Madrid. Llavors, sense encomanar-se a ningú, se’n va anar a parlar amb Zapatero
per a rebaixar-lo considerablement a canvi de que el PSC acceptés que fos
president el cap de files de la llista més votada. Zapatero va acceptar parlar
amb el PSC que va rebutjar l’oferiment, però l’Estatut va patir una retallada
considerable abans de que el TC l’acabés per deixar irreconeixible.
Amb aquests antecedents, qui li pot atorgar
ara tota la confiança a Mas? Mentre els d’ERC s’ho miren i pressionen des de l’oposició,
Mas sap que sé la juga. No sé si pot acabar a la presó, però tampoc és descartable.
Per això hi ha qui pensa que la entrevista que van tenir Rajoy i Mas a finals
del mes passat hauria establert les bases per a que Mas renunciés a fer la
consulta el proper 9-N a canvi de que Rajoy acceptés la majoria de les
condicions que li va presentar el president català.
Fa temps que ho dic: hi haurà molts decebuts si
no es fa la consulta. Ciutadans que creuen que Mas els portarà a la terra
promesa i com ells en el seu dia, també han patit una transfiguració: de no poder veure a CDC ni amb pintura a agafar-se
de la maneta dels convergents i repudiar a tots aquells que, com jo, som escèptics
amb aquest procés.
Teoria política. Ja sabeu
que en totes les matèries hi ha teoria i pràctica. També en política. En
arribar el mes d’agost, a manca de grans notícies, la majoria dels partits
teoritzen sobre el que s’ha de fer.
Després de la confessió de Jordi Pujol (per
cert, per molt que es confessés no anirà al Cel, ja que no va dir tota la
veritat) es va parlar que CDC s’havia de refundar. Per a fer-ho haurà de deixar
anar molt de llast, molt més que els que haurien d’haver deixat els
socialistes. I ara li ha tocat el torn d’UDC. Avui, un tal Castellà ha declarat
que el partit de Manuel Carrasco i Formiguera també hauria de passar per un
procés de refundació.
Evidentment del dit al fet hi ha un bon tret
(no sé si és així la frase feta en català, però segur que m’enteneu) Si voleu
ho puc dic d’una altra manera: una cosa és la teoria i l’altra a la pràctica.
Si ens fixem en la teoria, difícilment trobarem cap programa de cap partir, ni
cap Estatuts que no puguin ser acceptats per la majoria dels ciutadans. Però
quan les idees plasmades en paper es posen a la pràctica, llavors amic meu, la
cosa ja canvia. Per tant, caldrà esperar al nou curs polític per a veure so,
finalment, hi ha un procés de renovació en positiu i que afecti per a bé als
ciutadans o tot queda com fins ara i que tots els ciutadans hi posem el nostre
propi qualificatiu... I, per cert, pocs de bons!
El nou Barça. Aquesta nit s’estrena
oficialment el nou Barça de Luis
Enrique. Es diu que uns dels al·licients més grans serà veure jugar per primera
vegada junts a Messi, Neymar i Luis Suárez. No us féssiu massa il·lusions que
us podeu emportar una gran decepció. Cal esperar que Messi hagi recuperat, sinó
el millor estat, si al menys un estat òptic que li permeti marca diferències;
de Neymar, després de la greu lesió n’espero ben poc i, finalment, Luís Suárez és
com un meló que s’ha d’obrir per veure si està a punt. Per molt que no hagi
perdut el seu estat físic, jugar amb la pilota és ben diferent i cal veure com
ho fa aquesta nit. També és possible que Luis Enrique no els faci jugar tots
junts, igual com va fer l’any passat el Tata Martino amb Messi i Neymar. Hi ha
entrenadors que sempre s’amaguen alguna carta per al moment oportú.
Per cert, qui és el León? Molt bé que sigui el
club de Márquez, però ho s’hauria pogut portar un club amb molta més solera?
El trofeus de l’estiu ja fa anys que van
passar a millor vida i als temps que corren no tenen la importància que van
tenir allà pels anys 70 i 80 on guanyar un Teresa Herrera o un Ramón de
Carranza era ficar un trofeu important a les vitrines; quasi tant com la Copa
del Generalísimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada