EL PAÍS DELS FANÀTICS

Una vegada, fa molts i molts d’anys, allà per l’Orient Mitjà, hi havia un país conegut com el país dels Fanàtics.

Aquest país volia independitzar-se de l’Estat Central que l’oprimia, que el cosia a impostos, que l’imposava les lleis, que els obligava a ensenyar amb el seu idioma i fins i tot els posava governadors per a controlar els seus governants locals.

Després de moltes dècades, els fanàtics es van organitzar i van muntar un sidral un any sí l’altre també.

Finalment, l’Estat Central els hi va proposar una cosa:

-Mireu, fanàtics, si us tireu tots al riu us donarem la independència.

-Sí, sí, d’acord –respongueren els fanàtics com si es tractés d’una sola veu-.

-Només us posem una condició: us heu de tirar amb una pedra de 50 quilos lligada al coll...

-Sí, sí -tornaren a respondre els fanàtics- Per la independència el que calgui...     

I així ho van fer. Tots els fanàtics es van lligar una pedra de 50 quilos al coll i es van tirar al riu. Ràpidament es va veure que tots els fanàtics moririen ofegats, ja que ni els més forts eren capaços de sortir a respirar, ja que la pedra els ho impedia.

Llavors des del l’Estat Central van prendre una determinació: Per a què calia donar-los la independència si no quedava ningú viu.

Qualsevol paregut que hagueu trobat amb la realitat, és pura coincidència.

Si t’has sentit identificat, pitjor per a tu.