Enric Hernández, director del Periódico.
Ho vam advertir des d'aquest mateix observatori fa uns dies, quan el bloc sobiranista encara posturejava per postergar la fallida de la seva unitat després de la suspensió de la consulta del 9-N: «Tots saben que no hi haurà consulta, però ningú ho reconeix en públic per no ser titllat de traïdor a la causa.» Després de reconèixer per fi que la consulta pactada no se celebrarà, Artur Mas s'ha engiponat un succedani de votació sense força democràtica però amb gran càrrega simbòlica: primer l'independentisme passarà llista i després, mitjançant una candidatura «de país», anirà a la conquista d'una rotunda majoria parlamentària en les plebiscitàries. I, com vam deixar escrit, al saltar pels aires la impostada cohesió s'han disparat les hostilitats contra els que van deixar la processó abans d'haver arribat a l'ermita.
El sector més inflamat de l'independentisme, potser no majoritari però sí molt sorollós, ha desfermat les hostilitats contra Unió (Duran, l'etern malvat) i contra Iniciativa, amb Joan Herrera com a nou antiheroi. I tot perquè els democristians no combreguen amb la «llista de país» i perquè els ecosocialistes censuren que la pseudoconsulta de Mas frivolitzi el dret a decidir. Per molts, Unió i ICV eren útils per fer bonic a la foto de la consulta, però superada aquesta borrosa pantalla es converteixen, al no abonar el Sí-Sí, en un fardell per avançar cap a la declaració d'independència.
A aquestes primeres excomunions se n'hi podrien sumar d'altres. Des d'ahir, quan aquest diari va desvelar que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium preparen una candidatura independentista sense sigles partidàries, la munteria convergent va apuntar tots els canons cap a l'ERC d'Oriol Junqueras, peça de caça major sense la qual el pla de salvament seria infructuós.
El paper de Mas
La proverbial aversió de la militància republicana cap a CiU s'aguditza davant la hipòtesi d'haver de renunciar al cobejat triomf electoral per estalviar-li a Mas una probable derrota. L'embolcall de la «llista de país» aplana la senda, encara rocosa, per al sí de Junqueras. Potser la renúncia del president a ser candidat aclarirà el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada