dilluns, 27 d’octubre del 2014

CONSULTA SENSE GARANTIES


Començaré amb una anècdota que em van explicar fa un grapat d’anys. En contra del que habitualment faig, fins i tot us identificaré a la persona que m’ho va contar: Florencio Guimerà, mestre d’Ulldecona, però que va desenvolupar la seva tasca pedagògica quasi sempre a la Galera. Els fets van passar a Ulldecona i els protagonistes dels mateixos van ser el para de D. Florencio i l’alcalde de l’època Ramón Forcadell Prats.
M’he documentat per a no ficar la pota. Era el 14 de desembre de 1966 i Franco va sotmetre a referèndum la Ley Orgánica del Estado a l’empara de la Ley de Referéndum Nacional de 1945, totes dues formaven part de les Leyes Fundamentales del Reino, una mena de constitució imposada pel règim. El vot era obligatori i al conjunt nacional, la llei va ser aprovada amb el 95,06 dels vots favorables.
Com us explicava, el pare de D. Florencio era el president d’una mesa electoral. Durant la jornada va rebre la visita de l’alcalde D. Ramón Forcadell. La situació va anar més o menys així:

-Bon dia, cóm va la votació?
-Bé, bé...

Llavors, Forcadell va treure un grapat de sobres de la butxaca de la seva americana blau marí i, obrint l’urna els va posar dintre.

-Ara encara anirà millor...

I tots van riure. Potser hauria estat millor plorar davant d’una situació tan estrambòtica.
Segons em van explicar a Ulldecona hi van haver més vots de ciutadans censats.
Si finalment el 9-N es fa alguna consulta, no tindrà res a veure amb el que acabo d’explicar, però tampoc tindrà les garanties democràtiques que hauria tingut una de legal avalada per l’Estat i amb el suport del partits polítics.
La data de la consulta es va apropant i encara són molts el dubtes que planen sobre la seva organització. Per molt que Mas vulgui esquivar la suspensió de la Llei de Consultes no referendàries i altres sistemes de participació per part del Tribunal Constitucional, la consulta hauria de tenir unes mínimes garanties: col·legis electorals amb meses i urnes, cens electoral o, en tot cas, llistats amb les dades dels possibles votants, presidents i vocals (en teoria imparcials), etc.
Hi ha tants dubtes que fins i tot els experts no saben exactament quin empara legal té la nova fórmula ideada per Mas. És possible que es pugui fer en base a l’antiga llei de consultes aprovada pel govern de Montilla, ja que, tot i estar recorreguda, no es troba suspesa.
Amb tota seguretat, a la pràctica tot serà molt diferent. Urnes n’hi haurà, però dubto de l’existència dels altres elements. M’imagino (es clar que em puc equivocar) que es farà de forma molt similar a quan l’ANC ha buscat suports entre la ciutadania que n’hi havia prou mostrant el DNI espanyol, la qual cosa comportava que una mateixa persona pogués votar en localitats diferents sense cap tipus de problema. I en lloc de president, vocals, interventors i apoderats hi haurà voluntaris, tots afins a l’ANC, Òmnium, CDC i ERC.
Quines conseqüències hi haurà si, finalment, s’acaba fent la consulta dissenyada per Mas? Com ja he dit, en el moment d’escriure aquest article encara no està clar del tot de com es durà a terme la consulta, ja que ni el mateix Mas ha donat una explicació clara i concisa sobre el tema.
Previsiblement, el nou format de consulta (potser caldria parlar de pseudoconsulta) desmotivarà a molta gent. Primer de tot a aquells que haurien votat sí-no o no directament. I després a aquells que com jo no seguim el camí marcat pel bloc unitari de partits i agrupacions a favor de la consulta i fins i tot de la independència de Catalunya.  
Per tant, en tot a lògica, el percentatge de vot sí-sí serà molt alt. Molt més que si la consulta es fes en fes dintre de la legalitat i amb totes les garanties.  

En aquestes condicions, a mi que no m’esperen.