DE FAMÍLIA MODEL A... LA FAMÍLIA A LA MODEL

Fa uns anys, quan Jordi Pujol presidia la Generalitat i res feia pensar que igual ell com la majoria de la seva família estaven de merda fins el coll, semblava que fossen el model a seguir.

Recordo quan Pujol va reclamar a les famílies catalanes que tinguessin el tercer fill, per evitar un creixement demogràfic que convertís Catalunya en un futur no molt llunyà en un país de vells. Segurament molts ho van fer. Pujol mateix n’havia tingut 7, la qual cosa el deuria de convertir en una de les famílies autòctones amb més catalanets.

A sobre, els hi posava noms molt catalans: Jordi, Oriol, Oleguer, Josep, Pere, Marta, Mireia... Cap nom susceptible de fer pensar que no eren una família model en tot.

Però van passar els anys i poc a pocs es van anar escoltant rumors sobre els tripijocs d’alguns dels seus fills. Primer Jordi, després l’Oriol, el polític, el que s’havia de menjar el país abans de que el país acabés amb ell.  

Finalment arribar el 25 de juliol i Jordi Pujol, aquell que ostentava el títol de Molt Honorable, va fer una confessió que va fer trontollar els cimens del catalanisme militant: durant més de 30 anys havia estat un defraudador. El seu nom s’afegia als dels seus dos fills. La corrupció començava a entrar a la casa dels Pujol de la ronda General Mitre de Barcelona. De repent, de Molt Honorable va passar a ser el gens honorable o el molt poc honorable com jo li dic.  

Després es va dir que els fils dels negocis familiars els movien la seva dona Marta i el primogènit Jordi, però la detenció de només fa uns dies del benjamí de la família, l’Oleguer, ha tornat a obrir una via d’aigua al que va ser el vaixell insígnia de Catalunya i sembla ser que s’ha demostrat que era qui portava el timó dels negocis familiars, dels bruts negocis familiars, perquè a casa del Pujol de net n’hi havia ben poc.

És cert que fins ara només han estat imputats o han prestat declaració o, en algun cas, se’ls ha jutjat i prou. Però encara ningú ha entrat a la presó, tal com va passar als que van ser les mans dreta i esquerra del pare: Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, però segurament tot arribarà.

De fet, si els tanquen a la presó, no serà a la Model, ja que ha de desaparèixer com a centre penitenciari l’any 2015, però poden acabar a algun altre establiment penitenciari dels que es van construir a Catalunya durant el seu mandat.

Igual preveient que algun dia podia passar (a l’Albert Om li va confessar que encara podria sortir alguna cosa que espatllés la seva biografia) es va fer construir un cela suite per a passar-hi els darrers anys de la seva vida.

Al meu parar és el que es mereix.