LA LLEI SEGONS RAJOY

Que Rajoy és un home de lleis, ho sap, sinó tothom, una bona part dels ciutadans d’aquest país. Rajoy és registrador de la propietat i tenia plaça a com a tal a Santa Pola (Alacant)

Per tant, és un home de lleis en excedència para dedicar-se a la política. No sé si mai va arribar a exercir de registrador, però segur que ho hauria pogut fer millor que en política, ja que la valoració que li dono ara mateix és la d’un suspens com la copa d’un ì... o com un gratacels... O potser encara una cosa més gran.

Bé, dimarts, al Senat, l’expresident de la Generalitat i ara Senador José Montilla el va interpel·lar sobre l’actual relació entre Espanya i Catalunya. Cal recordar que Montilla va ser el primerque va emprar el terme desafecció per a referir-se el sentiment del poble català després de que el PP (i també alguns sectors del PSOE) fessin campanyes en contra de l’Estatut d’Autonomia que va promoure el seu antecessor Maragall. També el va qualificar d’observador de la situació pel seu immobilisme.

Evidentment Rajoy ho va negar tot i va tornar a anteposar la Llei i la Constitució al procés sobiranista que, malgrat tot, s’està tirant endavant a Catalunya.

Arribat a aquest punt, potser estaria bé veure quin és el significat de Llei:  La ley (del latín lex, legis) es una norma jurídica dictada por el legislador, es decir, unprecepto establecido por la autoridad competente, en que se manda o prohíbe algo en consonancia con la justicia cuyo incumplimiento conlleva a una sanción.

Per tant, qualsevol cosa que vagi en contra de la Llei, és susceptible de sanció.

Per exemple robar (o enriquir-se il·legítimament) aniria en contra de la Llei? Evidentment que sí. I robar no és el que han estat fent un gran nombre de càrrecs del PP (no cal enumerar tots els casos ja que només amb això ompliríem diverses línies, potser el darrer, el cas batejat com l’operació Púnica i que entre d’altres afecta al número 2 durant molts d’anys d’Esperanza Aguirre Francisco Granados, diversos alcaldes de la Comunitat de Madrid del PP i un dels PSOE i també el president de la Diputació de Lleó, entre d’altres càrrecs.

I ara la gran pregunta: ¿Per què no aplica Rajoy la llei –ni que sigui la interna del partit- i expulsa a tota aquesta xusma o, millor encara, es querella contra tots ells per deteriorar la imatge del PP?

No ho fa perquè possiblement aquesta gent saben més del que declaren i si diguessin tot el que saben segurament Rajoy en sortiria esquitxat.  

Però des del meu punt de vista, a Rajoy no li caldria esperar el desenllaç dels esdeveniments, si fos una persona honrada i honesta, hauria hagut de dimitir del seu càrrec ja fa molts de mesos, segurament que anys.

Al menys que per a Rajoy hi hagi dos tipus de lleis: les que, segons ell, s’han d’aplicar o les que afecta a la gent dels seu propi partir que, pel que sembla, no s’han d’aplicar.

Això és jugar en avantatge com el tafur que juga amb les cartes marcades. Per això, des del govern, el PP controla els altres poders. És la manera de tenir-ho tot ben lligat, menys el d’ells, insisteixo.

Sabeu com es diu vulgarment això: La llei de l’embut!