JOAN J. QUERALT
Catedràtic de Dret Penal de la UB. Investigador principal del grup Estratègies Preventives i Reactives contra la Corrupció.
S'anuncia una querella per desobediència i prevaricació contra Artur Mas i Joana Ortega, que podrien anar acompanyats per algun conseller com Irene Rigau o Ramon Espadaler. La desobediència requereix que les autoritats es neguin obertament a donar compliment a una resolució judicial o mandat d'un superior. Obertament és desobediència contumaç davant ordres formals i directes, no els subterfugis o dilacions. Aquesta ordre no consta. A més, ni Mas ni Ortega, en virtut del constitucional principi d'autonomia política, estan subordinats a ningú.
Quedaria no atendre un mandat judicial. Tampoc existeix ordre directa dirigida a ells d'execució d'una resolució judicial. Les dues providències del TC no tenen motivació donat el seu automatisme. És més: amb la segona demanda davant el TC, el Govern no va promoure un incident d'execució de la providència de 29 de setembre, sinó que va instar un nou plet. Això és una mostra que no existeix incompliment obert.
Per tant, el que està en joc és, de fet, la voluntat del Govern, no una voluntat judicial primigènia. A més a més, ¿el TC és un autèntic òrgan jurisdiccional? No s'integra en el poder judicial ni materialment ni formalment; ni està sotmès al CGPJ. Quan el seu president va ocultar la seva militància al PP, el mateix TC, per unanimitat, va decretar que no havia incomplert cap mandat, perquè la Constitució no ho prohibia. En el nostre sistema, un jutge no pot militar en partits o sindicats, de manera que mal pot ser un òrgan judicial si l'integra qui no pot ser jutge. Així, faltarien per a aquest delicte diversos dels elements que la llei exigeix.
Pel que fa a la prevaricació (dictar sabent de la seva injustícia una resolució arbitrària en un assumpte administratiu) també dista d'ajustar-se la conducta dels querellats al delicte en qüestió. Per un costat, és dubtós que estiguem davant d'una resolució arbitrària dictada a consciència de la seva il·legalitat, perquè la normativa només està suspesa i no ha estat declarada nul·la: la seva validesa no ha estat qüestionada. L'anterior llei de consultes també va ser impugnada, suspesa cinc mesos, transcorreguts els quals està en vigor. O sigui que la il·legalitat no sembla tan manifesta com es podria argumentar.
Per un altre costat, és força discutible que estiguem davant un assumpte administratiu. Més aviat, s'hauria de descartar. A l'haver recorregut al TC estem en un assumpte constitucional, aspecte sobre el qual la llei penal calla. Si el Govern hagués considerat almenys en la segona impugnació que era un assumpte administratiu, hauria anat a la jurisdicció contenciosa i va tornar a recórrer al TC.
En tot cas, s'haurà de veure si els fiscals insten la suspensió cautelar dels querellats. Potser era aquest l'objectiu primigeni de pretendre imputar el president i la vicepresidenta i així sumir la Generalitat en una transitòria crisi d'inestabilitat. En el fons, la inviabilitat d'aquesta acció penal consisteix a seguir utilitzant el bon dret democràtic aliè als seus fins. Res de més aliè als seus fins (resoldre conflictes en un horitzó de raó i justícia) que utilitzar-lo com a ariet destructiu de la política de la pitjor factura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada