SISCU BAIGES
Periodista
De tant en quan les persones compromeses en les lluites socials i per la justícia tenen moments de feblesa. Els envaeix la sensació que allò que fan no serveix per res. Que tapen un forat i se n’obre un altre. Que tots els seus esforços són inútils, que no hi ha res a fer, que malgrat els seus esforços, les injustícies, els abusos, la violència, la discriminació, la desigualtat, el mal continuen guanyant la partida.
En aquests moments on la rendició amenaça és bo tenir a mà exemples com els tres que he seleccionat entre una pila enorme d’opcions. Són accions i actituds que representen un autèntic antídot contra la temptació de renunciar a l’activisme i al combat per la justícia i el progrés social i humà.
Antonio Pampliega és un periodista que informa de situacions de conflicte des de que el 2008 va aterrar a Bagdad. Considera que la guerra de Síria és el pitjor que ha vist. El 15 de març ha fet quatre anys de l’inici d’aquesta guerra. Hi han mort més de 8.000 nens. Pampliega impulsa una campanya per enviar material escolar als nens d’Alep, potser la ciutat més destrossada pel conflicte.
Divendres caminava per la Rambla de Catalunya i em va avançar un jove africà tirant d’un carret ple de ferralla. Va veure assegut a terra un home que demanava diners. Va aturar-se, va treure una moneda de la butxaca i li va donar. No sé si es va sorprendre més el pidolaire o jo.
L’escriptor i microbiòleg bangladeshià Avijit Roy vivia als Estats Units. Del seu país li arribaven amenaces de mort per fer una web secular i crítica amb l’extremisme religiós. El 26 de febrer era a Dacca, la capital de Bangla Desh, per participar en una fira de llibres. Dos fanàtics el van matar a cops de matxet. La seva filla, Trisha Ahmed, escrivia això poc després: “Encara que el món estigui així de fet pols, no hi ha raó per deixar de lluitar per millorar-lo. Seguiré amb les lliçons que el meu pare em va ensenyar i l’amor que em va donar”.
No podem decebre Trisha, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada