El 'misteri Pujol' segueix obert

JOAN TAPIA

Periodista

Com explico en el llibre ¿España sin Cataluña? (apunt del 26 de setembre), des de la seva confessió de juliol el president Pujolprioritza la defensa jurídica de la família sobre el seu prestigi polític. El delicte fiscal està prescrit per la regularització, a Andorra hi ha secret bancari i no s'aclarirà res, i en els processos oberts (la seva dona i sis dels seus set fills estan imputats) les acusacions s'hauran de provar. Jordi Pujol s'immola per blindar l'origen de la fortuna familiar. Pot ser una bona estratègia jurídica però té costos polítics.

Com ahir van repetir amb pràctica unanimitat els diputats, inclòs el d'ERC, la família Pujol podria demostrar les seves afirmacions aixecant el secret bancari dels seus comptes a l'estranger. I no només no ho fan, lluiten en contra. S'enfronten a empipadors processos als tribunals i volen sortir-ne poc tocats. I ahir Jordi Pujol i Marta Ferrusola van continuar amb aquesta estratègia i el president va desqualificar les preguntes dels diputats amb una frase ocurrent: «Diuen, diuen, diuen...», que recorda aquella d'una altra època: «Avui no toca».

El cost per a CDC és obvi perquè Pujol ha sigut el seu ideòleg, fundador i líder indiscutible fins fa poc. I un dels seus fills, Oriol Pujol, va ser el secretari general i número dos del partit fins dies abans de la confessió paterna. A més a més, el testimoni la setmana passada de Francesc Cabana (cunyat de Pujol pare), i del seu cap de premsa Ramon Pedrós, no deixen en bon lloc ni el president ni els que l'envoltaven i diuen desconèixer possibles beneficis dels seus fills sobre la base del poder polític del pare.

Ara, sota la direcció d'Artur Mas i d'un nou nucli de dirigents comJosep Rull, Lluís Corominas, Jordi Turull, Francesc Homs,Mercè Conesa... CDC vol refundar-se. Millor que se'n surtin perquè ha sigut un partit central de Catalunya i positiu per a Espanya, encara que la seva aposta independentista -molt diferent de la praxi política de Pujol i Miquel Roca- pot ser un error.

Molt diferent va ser l'actitud de Jordi Pujol Ferrusola. El primogènit es va negar a contestar -al·legant que ha de comparèixer davant la jutge- sobre el llegat de Florenci Pujol i la seva evolució tot i que en va ser l'administrador des del 1990. Per contra, es va defensar amb explicacions llargues sobre la seva múltiple activitat empresarial. Ho va fer amb gran desimboltura però el seu testimoni, tot i que hàbil, té poca credibilitat. Atribuir la culpa dels seus diners situats en paradisos fiscals a una sucursal barcelonina del BBVA sona a gran falòrnia. Definir-se amb reiteració com a «dinamitzador econòmic» i donar prolixes explicacions sobre Tivisa i els abocadors, la compra d'automòbils de luxe (sempre antics, a bon preu i a gent necessitada de vendre), o la relació entre ports mediterranis i argentins està bé però no explica com es fa una fortuna que no va voler detallar.

I argumentar que entén de molts assumptes al·legant queGutiérrez Díaz va estar en una comissió sobre energia nuclear o que Laia Bonet ha sigut contractada per Acciona sense saber d'aigua semblen ganes de confondre el personal. Dir que treballa amb Isolux o Copisa però mai a Catalunya sinó a Gabon... doncs potser. Va demostrar ser un «dinamitzador» hàbil, amb bona oratòria i no mancat de supèrbia. ¿Un geni dels negocis i del comerç internacional amb més habilitat que els grans professionals? Els pares, acollint-se al dret a no declarar, i el primogènit, més superb que convençut, i amb un al·legat final sense sentit, no ajuden a aclarir les grans incògnites que preocupen Catalunya.