ROTONDES

De tant en tant parlo de les rotondes des del punt de vista de la circulació, de com les s’han ha d’afrontar el conductor per a seguir les normes i no cometre ni cap ingracció, ni cap imprudència. Fàcil no ho és.

Però avui vull explicar-vos el tema de les rotondes des del punt de vista urbanístic i ornamental. Potser sou seguidors del programa el Objetivo  que emet la Sexta i dirigeix i presenta la periodista Ana Pastor. Aquest programa té un apartat que s’anomena Sé lo que hicisteis i que darrerament està enfocat a les rotondes que tan abundants són al nostre país i de com les autoritats municipals s’han gastat veritables fortunes per adornar-les amb més o menys bon gust. 

Abans d’entrar de ple en el tema, vull dir que a França van proliferar abans que aquí i, em sembla (només és una opinió) que d’ençà que van arribar al nostre país se’n ha fet un gra massa i, sovint, hi ha rotondes que o bé no tenen cap sentit o bé s’hauria pogut aplicar una altra solució més adient.

Fet aquest parèntesi, com he dit abans, al programa de l’Ana Pastor porten uns quants diumenges parlant de les rotondes com a elements ornamentals de les nostres ciutats. Cal dir però, que no sempre s’hi poden veure elements ornamentals i que algunes d’elles són austeres i només tenen un fanal al mig per a il·luminar-les per la nit, encara que n’hi hagi alguna (com la que hi ha a l’acabar la costa de Santa Fe, entre Amposta i Masdenverge) que fa temps que està apagada amb el perill que això comporta.

En canvi, d’altres s’han convertit en tot un espai artístic, com un petit museu d’una sola obra d’art. Però també cal dir que en alguns casos (i ho remarco) són de dubtós gust. Però a part del boniques o lletges que puguin ser les rotondes, moltes han significat autèntics pilotassos i, molt possiblement, algun polítics ha acabat parant la ma. Repeteixo que d’aquest tema n’està parlant la Sexta i jo només em limito a explicar el que diuen els experts, sense apuntar a ningú de forma particular.

Un dels experts va posar un exemple molt clarificador: si a una rotonda sé li posa una rentadora, tothom sap, si fa o no fa, el cost té (aproximadament entre 500 i 600 euros), però si es desfigura aquesta mateixa rentadora a base de cops i es converteix en una obra d’art i es diu que és una al·legoria a les rentadores, el preu passa a ser indeterminat i només subjecte a la cotització de l’autor.

Ara us posaré un exemple jo sobre la cotització de l’art. En aquest cas no està a cap rotonda, es troba al bell mig d’Amposta. Quan es va remodelar la plaça del Mercat, entre l’entrada y la sortida de vehicles del pàrquing, es va col·locar com un rail de vidre on s’hi poden veure (i llegir aquell que sàpiga música) les notes de l’Oda a Amposta (himne oficial de la nostra ciutat) Sabeu el que va valer aquest rail? 60.000 euros. Evidentment els materials costen bastant menys, però aquí preval el preu que li posa l’artista i, evidentment, el preu que està disposat a pagar qui la compra, en aquest cas, l’Ajuntament d’Amposta.

Amposta és, sense cap dubte, la ciutat de les rotondes. La majoria d’elles tenen algun ornament i quasi tots prou estètics. Hi ha obres de Vizcarro (a la primera que hi va construir a l’entrada d’Amposta segons s’arriba de Santa Bàrbara), Bonet, Niebla i Margalef, una olivera podada com si es tractés d’un bonsai, una reproducció de la torre de la Carrova arrancada del seu primer emplaçament. Però n’hi ha una que trobo particularment lletja: la del bou i el retallador que hi ha a la part del darrere dels Jutjats, molt a prop del cementiri. A part de lletja és, des del meu punt de vista, massa gran: són com dos figures gegantines al mig d’un desert (ja que estan envoltades de terra i no hi ha cap element decoratiu més en tota la rotonda) Quan es va inaugurar es va dir que era un homenatge als aficionats als bous, però es van oblidar que a Amposta també hi ha ciutadans contraris a aquesta tradició, fins i tot hi ha qui els detesta.