Castellers de Tortosa, neix a partir d’una escissió de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Un bon dia, una família al complet i alguns més decideixen deixar la colla del delta i iniciar un nou projecte a la principal ciutat del territori.
I per què es produeix aquesta escissió? Per molt unit que estigui el grup, sempre surten veus discordants. El problema ve quan aquestes veus discordants intenten manipular a la resta de la colla per a imposar els seus criteris.
La primera picabaralla va ser entre la matriarca de la família i la responsable de la canalla. La situació va comportar un intercanvi de missatges privats entre la matriarca y el cap de colla una mica pujats de to. A partir d’aquell moment, la matriarca va abandonar les responsabilitats que tenia dintre de la junta tècnica de la colla.
Més tard, aprofitant la imminent assemblea general de la colla, un altre membre de la família i germà de la díscola, va iniciar una campanya de recollida de signatures per a poder debatre la possibilitat de portar nous símbols a la camisa a part del nus antitransvasament aprovat en l’assemblea constituent. Aquesta iniciativa es va recollir a l’ordre del dia de l’assemblea general de 2014 i, evidentment es va debatre durant l’assemblea sent rebutjat per una amplia majoria.
De fet, el que es pretenia era incorporar la senyera (amb la possibilitat de que pogués ser la independentista) a la camisa. L’inici d’aquesta situació s’ha d’anar a buscar a una actuació de la colla que va tenir lloc al Centre Cívic d’Alcanar poc després del bateig. Aquell dia uns castellers van posar-se senyeres independentistes a la camisa sense parlar-ho amb ningú. Això va fer que, el president (o sigui jo), en adonar-se’n, el va advertir que no es podien portar perquè a l’assemblea constituent només es contemplava portar el nus antitransvasament i que, la incorporació de nous símbols anava en contra de la voluntat expressa dels 7 fundadors de la colla que havien ideat prèviament com havien de ser els fets diferencials de la colla: nom, color de la camisa, símbol... La proposta del color de la camisa (blau delta) i el nus es deu a que han estat els símbols que més han unit a la gent del territori en la lluita per la defensa d’Ebre. Només quedava pendent l’escut que havia de sortir d’un concurs que es va resoldre durant la pròpia assemblea. La assemblea va ratificar les propostes dels fundadors, costant com a tals a l’acta de la mateixa com a reconeixement de la iniciativa.
El fet més greu (des del meu punt de vista) va arribar a les poques hores d’acabada a l’assemblea, quan les xarxes socials es van omplir de comentaris posant en dubte el resultat de la mateixa. Curiosament, les dues persones que van fer comentaris no van ser presents a l’assemblea, per tant, alguna persona estava interessada en sembrar la discòrdia entre els membres de la colla i els hi va donar una informació esbiaixada sobre el debat que es va produir. Fins i tot es va arribar a parlar de manipulacions...
Per cert, l’assemblea va aprovar que la senyera es podia portar als pantalons i al mocador.
Com no se’n van poder sortir de portar la senyera a la camisa, el següent pas va ser promoure una campanya que va consistir en fer-se uns mocadors castellers amb el lema: volem portar la senyera. La campanya va tenir una escassa incidència entre els membres de la colla.
Durant l’any passat, poc a poc, els díscols s’ho van anar deixant mentre es començaven a fer els primers tallers castellera a Tortosa, encara que alguns d’ells continuaven anant als assajos, actuacions i festes de la colla.
Finalment es va arribar a l’assemblea general de 2015. A l’apartat de precs i preguntes, una castellera va tornar a introduir el tema, això si, remarcant que en cap cas es pretenia substituir la senyera pel nus.
Després d’una exposició motivada defensant portar la senyera a la camisa i on s’apel·lava a la llibertat d’expressió, el president que havia estat en funcions durant els darrers mesos y que va sortir elegit per l’assemblea va buscar una fórmula que evités la confrontació, tal i com havia passat l’any anterior. Va preguntar a l’assemblea si es volia reobrir el tema. Una amplia majoria va votar en contra i, per tant, es va donar el tema per tancat definitivament.
Pocs dies després van començar els assajos de cara la propera temporada i, tot i que alguns dels díscols encara van participar esporàdicament, sembla ser que han acabat integrant-se a la colla tortosina, encara que, oficialment, no han comunicat res a la nostra colla. Si ho sabem, és perquè hem vist que formen part de la junta tècnica de Castellers de Tortosa.
D’un total de 12 components de la junta tècnica de Castellers de Tortosa, 9 (quasi tots d’Amposta) havien tingut algun tipus de relació amb Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Per a què després diguin que les relacions entre Tortosa i Amposta són dolentes.
Per cert, i ja per acabar, m’ha estranyat molt la poca repercussió que ha tingut la formació de la colla als mitjans de comunicació del nostre territori. Des del meu punt de vista la creació d’una colla castellera i més si tenim en compte que tindrà la seu a la capital de les Terres de l’Ebre, hauria de ser portada de les principals publicacions de casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada