diumenge, 1 de març del 2015

XAVI CASTILLO A ROSSELL

1.000 persones, mil van ser les que van omplir anit de gom a gom la Casa de la Cultura de Rossell per veure i escoltar Xavi Castillo (Pot de Plom)

-Si us fa il·lusió anomenar això Casa de la Cultua, allà vosaltres, però això sempre s’ha dit ‘almacen’ de garrofes.

Irreverent, provocador, proper, graciós, sarcàstic, espontani... Són alguns dels adjectius que poden definir perfectament Xavi Castillo durant l’actuació de Rossell, encara que, imagino, sempre deu de ser, si fa o no fa igual. En canvi, definir amb adjectius el que varem veure, ja em consta més. Anem a intentar-ho:

-Original, monòleg, humor, paròdia...

La setmana havia començat de la millor manera possible amb els discurs (per dir-ho d’alguna manera) de Rita Barberà a l’acte que va donar el tret de sortida a les Falles 2015. Aquest fet va condicionar la vetllada de l’humorista alcoià (d’adopció, perquè va néixer a Onda) de tal manera que va resultar impossible poder desempallegar-se de l’ombra de l’alcaldessa de València, encara que com va afirmar al vídeo que va gravar el passat dilluns, a partir d’ara penja la perruca (del personatge de la Rita), perquè és del tot impossible poder-ho superar. Personalment no m’ho crec i estic segur que les paròdies de Rita Barberà seguiran formant part dels Veriueu-ho de Pot de Plom.
A part de la Rita Barbarà, va treure a Albert o Fabra, el President de la Cheneralitat Valenciana, al Rei Moro d’Alcoi, tot un referent, a un bisbe de l’Església Catòlica que li va servir per a parlar dels bisbes Cañizares, Reig Pla, etc., així com també del contingut de la nova assignatura de religió catòlica que gracies a Wert inclourà els rés a l’escola, per acabar amb un dels personatges amb qui va donar més joc al públic: la Fallera Major independentista...  


El cert és que Xavi Castillo no va decebre cap dels seus incondicionals. Potser va haver gent que no el coneixien i que van anar sense saber on es posaven. Només uns petit però: No haver pogut fer les fotos que hauria desitjat fer (segurament perquè vaig seure molt lluny de l'escenari, inclòs unes bones fotos amb la seva companyia) 


Un goig poder-lo veure i escoltar.