diumenge, 26 d’abril del 2015

Rato, entre el boc expiatori i la realitat

SALVADOR SABRIÀ
Periodista

La detenció durant una estona, set hores per ser exactes, del que ha va ser gairebé tot al PP, al Govern i en una de les institucions que marca les directrius econòmiques de bona part dels països del món, el Fons Monetari Internacional (FMI), s'ha convertit també en l'eix d'una batalla política en què tots els partits intenten treure profit, inclòs, o potser en primer lloc, el mateix PP.
Per a uns, la detenció de Rodrigo Rato (no la investigació o les causes judicials contra ell, que ja fa mesos que estan obertes) és l'exemple que el Govern és «implacable» contra el frau fiscal, i que està disposat a actuar amb tot el pes de la llei «caigui qui caigui», utilitzant paraules literals de l'actual responsable d'Hisenda,Cristóbal Montoro. Per l'oposició és un escàndol que demostra que l'amnistia fiscal del 2012 aprovada per l'Executiu de Mariano Rajoy va ser un colador per beneficiar els amics del poder. Curiosa afirmació en aquest moment en què gràcies, en part, a dades procedents d'aquella mesura i de les normes coercitives que la van acompanyar s'ha detingut durant unes hores Rato.
Les discrepàncies entre institucions judicials i tributàries sobre la forma en què es va procedir a detenir Rato recolzen la versió que creuen que se l'està convertint en un boc expiatori, com argumenta el col·lectiu 15MpaRato que està darrere de moltes de les actuacions contra l'exmandatari.
Tant si és per un motiu com per un altre, el que constata la imatge del que va ser un símbol del poder econòmic introduït davant les càmeres i en directe en un cotxe per un agent de l'autoritat com un delinqüent (el que s'ha convingut a dir-ne la pena de telediari), és que la percepció social sobre aquests abusos econòmics s'ha capgirat.
No és clar, encara, si com defensen els col·lectius més bel·ligerants i actius a les xarxes socials contra la corrupció i les estafes econòmiques, la por «ha canviat de costat». Però sí que sembla evident que, com a resposta a unes enquestes que consoliden cada vegada més possibles alternatives als grans partits tradicionals, el Govern s'ha vist obligat a deixar anar llast i a intentar demostrar que lluita més que ningú contra el frau i la corrupció.
Veurem en què acaba tot. Per ara, l'única condemna pels casos en què està implicat Rato, que van des de la sortida a borsa/presumpta estafa de Bankia, fins a la gestió de Caja Madrid, ha sigut la que inhabilita durant 17 anys per a càrrecs públics Elpidio José Silva, el jutge que va ordenar detenir i va empresonar, en aquella ocasió durant mig mes, l'expresident de la caixa madrilenya, Miguel Blesa.