diumenge, 31 de maig del 2015

EL TÚNEL DEL TEMPS: RAFEL GENOVÉS

Darrerament vaig poc a Vinaròs. A part del dia que sé sol fer el sopar anual de Vinaròs News (primer divendres després del Reis), durant l’any hi solc anar una vegada o no cap (tal com s’expressava l’humorista Eugenio)
Així, enguany, sembla que ja tinc la quota acabada ja que hi he anat un parell de vegades.
La darrera vegada que hi vaig anar va ser per Setmana Santa i vaig passar pel centres històric de la població (casa consistorial, església arxiprestal, plaça dels Tres Reis...) Feia temps que no passava per aquell indret i quan ho feia, no em fixava amb un detall que per a mi té força rellevància: la seu de la UGT.  
L’edifici de la UGT, l’altre dia, com a l’any 1982 es troba a la plaça Jovellar, allà on comença el llarg carrer de Sant Francesc. Em va donar alegria veure allà on, per primer cop em vaig afiliar al sindicat.
En aquell temps tot era diferent, fins i tot el pagament de les quotes. Avui en dia o té les cobren del compte o directament de la nòmina. En aquell temps havies de passar a pagar-les pel sindicat i t’enganxaven uns cupons a un annex que portava el carnet. Mirant-ho en retrospectiva, tot era molt més romàntic.
Allà vaig conèixer a Rafel Genovés, el secretari general del Baix Maestrat. Sempre he recordat a Rafel amb estimació ja que era una d’aquelles persones que, quan el coneixies no et deixava indiferent.
No recordo com va ser la nostra primera trobada, però si les moltes vegades que em va fer passar al seu petit despatx per xerrar. Per cert, del seu despatx també recordo una cosa que en aquell temps em cridava molt l’atenció: una al·legoria de la República. Llavors, ser republicà, era fins i tot pitjor que ser comunista. 

-Joan, portes pressa? –Em solia dir-

-Ja saps que sí, Rafel. Me’n he d’anar cap a casa...

-Passa que xerrarem...

Bé, xerrar el que es diu xerrar, pràcticament només xerrava ell. Li agradava opinar sobre l’actualitat política i sindical. Jo m’he l’escoltava en atenció i assentia amb el cap. De vegades parava i em preguntava:

-Entens el que vull dir-te? Mira, així parla Felipe González i queda bé.

Sense cap mena de dubte Rafel Genovés ha estat una de les persones que he conegut que millor oratòria tenia. El seu discurs era coherent, en consonància amb el meu pensament, però no exempt de crítica contra el govern socialista que, tot just, començava a governar. Rafel Genovés pertanyia al corrent crític Izquiera Socialista, del qual, el cap visible a Madrid era Pablo Castellano.  
A part de ser el secretari general de la UGT del Baix Maestrat, Rafel va ser també el primer regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament de Vinaròs. No obstant, per la seva actitud, va caure en desgràcia i no va repetir, fins i tot, el PSPV-PSOE, el va suspendre de militància.
Tot va venir arran de la confecció de la llista per a les segones municipals. L’assemblea de militants va acordar que el que havia segut alcalde Ramón Bofill, no repetiria. En canvi, a València, la comissió de llistes el va acabar imposant. Rafel, amb un altre militant local (crec recordar que li deien Ramon Grau) va encapçalar l’oposició contra l’alcalde.

Vaig deixar de treballar a Vinaròs i, durant anys, no vaig saber res més de Rafel. En un sopar de Vinaròs News, quan Jordi Romeu n’era l’alcalde, li vaig preguntar per ell i em va respondre que havia mort feia mols anys. Ho vaig sentir profundament.  

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 31-05-2015

Això és el que passa si la gent deixa el plàstic fora dels contenidors. 
Per cert, la bossa de brossa també deixada fora, no pot faltar, és una constant.  


LAS CUEVAS DE SANTORKARIA-LAÑO-ÁLAVA (2)

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PASSEJANT PELS VOLTANTS DEL BARRANC DE LA CARBONERA (2)













ESTÀ CIU EN CONDICIONS DE GOVERNAR UNA CATALUNYA INDEPENDENT?

Tal com ha quedat el panorama polític, tant l’espanyol com el català, com analista polític que sóc (!?) i després d’escoltar i llegir diferents mitjans de comunicació, sobre tot el Periódico de Catalunya i la Cadena SER, se’m fa difícil aventurar quin futur immediat ens espera.
Dimecres, Pepa Bueno a la SER no descartava que Rajoy avancés les generals el 27 de setembre, just el dia en que està previst fer les autonòmiques.
Si dintre de CiU ja hi ha veus que li reclamen a Mas endarrerir les autonòmiques, si finalment Rajoy convoca les eleccions legislatives per aquest dia, molt em temo que a Mas no li quedarà més remei que posposar-les per a una altra data i, segurament ja no dintre d’aquest any.
Per als propers mesos vaticino una mena de partida d’escacs entre Rajoy i Mas. Els dos dirigents estaran marejant la perdiu per mirar de treure’n avantatge. Ja sabeu que les eleccions tenen un termini para ser convocades i, per suposat, a partir d’una data concreta ja no és possible convocar-les. No podria ser que tots dos presidents esperessin fins el darrer moment per a convocar-les si, finalment, els dos opten pel 27-S?
Des del meu punt de vista aquesta data no beneficia a cap de les dues formacions. Al PP els agafa en ple procés de degradació política, mentre que CiU tampoc sembla que passi pel seu millor moment.
Dijous, el Periódico de Catalunya publicava una carta signada per José Aparicio de Barcelona on  s’aportaven unes dades que em van semblar molt interessants. Es llegia a l’escrit, que portava per títol Davallada de CiU, que a poblacions de més de 100.000 habitants com Cornella, Santa Coloma de Gramanet o Viladecans, la federació nacionalista no havia tren ni un sol regidor, mentre que al Prat de Llobregat, Sant Adrià del Bessos i l’Hospitalet de Llobregat es van quedar en un de sol. Un balanç molt pobre per una formació que aspira governar una Catalunya independent.
Només cal sortir de casa per adonar-te’n d’aquesta circumstància: a Amposta i Tortosa van perdre la majoria absoluta i ERC els va passar per sobre en molts municipis, com les pròpies Amposta i Tortosa, però també a la Ràpita, Alcanar, Roquetes, l’Aldea. Tret de Deltebre, on sembla que Lluís Solé serà l’alcalde, després ja ens hauríem de desplaçar fins a la Terra Alta o la Ribera d’Ebre per a constatar que, allí sí han conservat alguns dels seus feus tradicionals: Arnes, Gandesa, Móra d’Ebre o Tivissa. Fins i tot Móra la Nova passarà a ser governada pels republicans.  
Amb aquest bagatge no m’estranya que el govern de la Generalitat  hagi dissenyat estratègies per mirar de capgirar resultats, com ara l’anunci de mesos de vaques flaques com va anunciar el Conseller de la Presidència Quico Homs.
De totes les patacades, sense cap mena de dubte, la més important ha estat la d’Amposta. Allí s’ha passat de tenir 11 regidors i majoria absoluta, a 7. En canvi, ERC ha passat de 6 a 11.
Però com qui no es conforma és perquè no vol, em deien l’altre dia que la davallada de CiU és pel cansament de la gent, es a dir: estaven cansats de tants d’anys de governs successius de CiU (28)
En part tenia raó el meu interlocutor, però hauria que esbrinar els causes d’aquest cansament. Potser amb un alcalde molt més proper al poble i menys prepotent, s’hauria pogut mantenir la majoria absoluta. Però hi havia altres causes, com per exemple les més que dubtoses conductes del que ha estat el primer edil durant els darrers 8 anys: el cas de presumpta corrupció de SAGESSA pot acabar per esquitxar-lo, així com l’ús indegut de les dietes a càrrec de l’ajuntament o el tracte de favor que rebien els seus amics i companys de partit en el tema de les multes de trànsit.
Encara que els resultat es poden remuntar en un termini curt/mig, no és el més habitual sinó és que passa algun fet extraordinari, per això ja hi ha molta gent que parla de refundar Convergència.
Per cert, també hi ha veus que demanen un congrés extraordinari del PP per abans del 27-S; però ni volen (voler no és sempre poder) tornar a il·lusionar als votants en tindran prou per a remuntar les enquestes.      

dissabte, 30 de maig del 2015

OFEC FINANCER

Així va qualificar Quico Homs l’estat econòmic de la Generalitat de Catalunya. I el cert és que ha donat que parlar... I el què donarà!
Els qui em coneixeu sabeu que sóc un malfiat de mena i segons de qui prové, encara més. També sabeu que penso d’Arturo. L’altre dia em deia un republicà:

-S’ha ficat en un embolic i no sap con sortir-se’n! 
   
Bé, la primera cosa que em crida l’atenció d’aquesta situació és que l’anunci de que Catalunya no té liquiditat es produís passades les eleccions locals, segurament per a no interferir en els comicis, però també per anar preparant el terreny de cara les previsibles autonòmiques del 27 de setembre.
La segona cosa és que la Generalitat no podrà pagar res, excepte les nòmines. Voleu dir que aquí no hi ha gat amagat? I no és que no trobi bé que es paguin les nòmines, ja que és la primera i principal cosa que és té que pagar, sinó que, normalment, quan no hi ha diners, no hi ha diners per a res o quasi res i la despesa de personal sol ser la més gran del pressupost de qualsevol administració.
Ah! I la culpa de tot plegat torna a ser (com no?) de Madrid que no fa les transferències que li pertocaria fer.
A mi em sembla que tot es tracta d’un muntatge i que la situació de la Generalitat no és pitjor que les què s’han viscut durant els anys precedents. Si Madrid no fa les transferències quan tocaria fer-les, segurament és culpa de les nul·les relacions que hi ha entre totes dos administracions o bé, que algú no ha fet els deures quan tocava. Diuen que Mas Colell està negociant a corre-cuita una ràpida solució. Veure’m com acaba.  
És de lògica que el primer que es vulgui pagar són els sous dels milers de treballadors que té la Generalitat en plantilla. Us imagineu tot un col·lectiu indignat de cara el 27-S? Potser molts optarien per no votar o fer-ho per una altra candidatura... No pagar proveïdors, per molts que siguin, numèricament, mai seran tants com els treballadors de la plantilla.    
La situació d’ofec econòmic, en més o menys grau, no significa cap novetat. Sinó, ho pregunteu als farmacèutics, col·legis concertats i les entitats i associacions del tercer sector, es a dir, les que gestionen els serveis socials.
Els polítics convergents no són babaus (mai ho han segut, potser sigui una de les poques qualitats que tinguin) i saben que de cara les eleccions autonòmiques de la tardor, com més elements hi hagin al seu favor molt millor.
La tàctica de donar sempre la culpa a Madrid ja l’emprava papa Pujol i els arguments eren si fa o no fa els mateixos d’ara: la manca de finançament.
Si m’ho poguessis dir, segurament em diries que amb la independència aquesta situació és solucionaria. No et diré que no. Però ja saps amic lector que ser independents i tenir a Arturo i companyia de governants no m’atrau gens.
Si Arturo decidís plegar potser llavors em replantejaria moltes de les meves postures, però l’avui President s’aferra al càrrec com un moribund a la vida.
Que voleu que pensi d’algú que ha viscut sempre de la política i vol arribar a jubilar-se ocupant el mateix càrrec que ocupa... Com d’altres tants que han fet de la política la seva professió.
Com em deia l’altre dia un company de treball respecte a Ferré i la resta de regidors de CiU que ara passaran a l’oposició a Amposta:

-Què treballin, home, que treballin...  

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 30-05-2015

Un altre que no aparca: deixar el cotxe a qualsevol lloc. Per la pintura groga del terra veureu que no es pot aparcar: evident encara és rotonda! 

M’HA PASSAT AQUEST MATÍ

Era l’hora del passeig matinal de la meva gosseta. Estàvem creuant l’avinguda de Catalunya per la intersecció amb el carrer Saragossa. Allí també hi conflueix el carrer Velázquez.
Si coneixeu Amposta segur que sabeu que fa temps s’hi van col·locar unes pilones per a limitar el pas. De fet només poden girar a la dreta els vehicles que baixen pel carril de la dreta de l’avinguda. En aquest tram, aquest carril de la dreta només està habilitat per això i no es pot continuar recte (bé, de fet s’hi pot perquè més d’un hi circula sense importar-li gens ni mica aquesta eventualitat.
Quan ens trobàvem just al mig, un cotxe blanc que venia pel carrer Cervantes s’ha hagut de parar al mig del carril de pujada perquè un cotxe que baixava pel dret ha continuat recte. El conductor portava la finestra baixada. No m’he pogut estar i li he dit:

-Per aquí no es pot creuar.
-Per què tu ho dius, què ets l’amo del poble? –Ha estat la seva resposta-
-L’amo del poble no ho sóc, però no costa gens fer les coses bé.

Ha creuat i mentre baixava ha tret el cap per la finestreta del cotxe i encara em retreia alguna cosa, però no l’he entès.

Com ho qualificaríeu, de xuleria? Fan el que els hi rota i a sobre em diuen a mi que si sóc l’amo del poble.  

Potser és per que qui ha fet durant anys d’amo del poble els hi permetia fer això i més coses i jo, evidentment, al costat d’ell no sóc ningú. 

LAS CUEVAS DE SANTORKARIA-LAÑO-ÁLAVA (1)

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PASSEJANT PELS VOLTANTS DEL BARRANC DE LA CARBONERA (1)