dissabte, 30 de maig del 2015

M’HA PASSAT AQUEST MATÍ

Era l’hora del passeig matinal de la meva gosseta. Estàvem creuant l’avinguda de Catalunya per la intersecció amb el carrer Saragossa. Allí també hi conflueix el carrer Velázquez.
Si coneixeu Amposta segur que sabeu que fa temps s’hi van col·locar unes pilones per a limitar el pas. De fet només poden girar a la dreta els vehicles que baixen pel carril de la dreta de l’avinguda. En aquest tram, aquest carril de la dreta només està habilitat per això i no es pot continuar recte (bé, de fet s’hi pot perquè més d’un hi circula sense importar-li gens ni mica aquesta eventualitat.
Quan ens trobàvem just al mig, un cotxe blanc que venia pel carrer Cervantes s’ha hagut de parar al mig del carril de pujada perquè un cotxe que baixava pel dret ha continuat recte. El conductor portava la finestra baixada. No m’he pogut estar i li he dit:

-Per aquí no es pot creuar.
-Per què tu ho dius, què ets l’amo del poble? –Ha estat la seva resposta-
-L’amo del poble no ho sóc, però no costa gens fer les coses bé.

Ha creuat i mentre baixava ha tret el cap per la finestreta del cotxe i encara em retreia alguna cosa, però no l’he entès.

Com ho qualificaríeu, de xuleria? Fan el que els hi rota i a sobre em diuen a mi que si sóc l’amo del poble.  

Potser és per que qui ha fet durant anys d’amo del poble els hi permetia fer això i més coses i jo, evidentment, al costat d’ell no sóc ningú.