JAUME REIXACH
Les eleccions municipals d'aquest 24-M tenen una dimensió històrica, com van ser-ho les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que van obrir pas a la proclamació de la II República. Aquest diumenge estem convocats a les urnes i hem d'aprofitar aquesta cita per enterrar, d'una vegada i per sempre, el règim sorgit de la Transició postfranquista, que ha acabat enfangat en la corrupció i en el descrèdit absolut de la classe política.
La crisi econòmica desfermada el 2007 ha provocat un immens patiment en la societat catalana i espanyola. En aquesta difícil tessitura hem constatat, amb gran decepció, que el sistema institucional de partits s'ha posat del bàndol dels poderosos i ha deixat la gent senzilla a l'estacada. Ho veiem al carrer i ho certifiquen les fredes dades estadístiques: avui tenim una societat profundament injusta i desigualitària, amb una minoria que acapara els capitals i una majoria de la població que ha vist dràsticament minvada la seva qualitat de vida i el seu poder adquisitiu.
Del règim constitucional borbònic -que tanta frustració col·lectiva ens ha deixat- ens queda la democràcia formal i el dret a vot. Aquest diumenge vinent tenim l'oportunitat i l'obligació d'exercir-lo en clau rupturista.
Trencar amb el passat no vol dir trencar-ho tot. Vol dir eradicar les males pràctiques de l'administració, exigir un exercici honest i transparent de la política, posar les institucions al servei dels problemes prioritaris de les persones i acabar amb les "cares" que, des de fa anys i panys, han patrimonialitzat la democràcia i es creuen amb el dret inherent a perpetuar-se en el càrrec.
Com va passar en les eleccions del 12 d'abril de 1931, aquest canvi de paradigma s'ha de visualitzar, en especial, a les grans ciutats. I això comporta, entre altres factors, escombrar Xavier Trias, Esperanza Aguirre i Rita Barberà -tres exponents emblemàtics de la "vella política"- dels ajuntaments de Barcelona, Madrid i València.
En el cas de Barcelona, cal ser intel·ligents i pragmàtics: l'opció rupturista amb possibilitats objectives de victòria és la candidatura que encapçala l'activista social Ada Colau i és a ella que hem de focalitzar els vots que han de fer possible el canvi. Jo ho dic clar i català: aquest diumenge votaré Ada Colau i faig proselitisme entre els meus amics barcelonins perquè facin el mateix.
La realitat és complexa i tots coneixem el conte de la lletera. Però crec que hi ha un futur millor per a tothom i que la victòria d'Ada Colau pot tenir un efecte revulsiu en altres àmbits de la vida política, més enllà del Cap i Casal. La reforma de la Constitució, l'encaix Catalunya/Espanya... són assignatures pendents que aquest 24-M pot ajudar a aplanar.
Les eleccions municipals d'aquest 24-M tenen una dimensió històrica, com van ser-ho les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que van obrir pas a la proclamació de la II República. Aquest diumenge estem convocats a les urnes i hem d'aprofitar aquesta cita per enterrar, d'una vegada i per sempre, el règim sorgit de la Transició postfranquista, que ha acabat enfangat en la corrupció i en el descrèdit absolut de la classe política.
La crisi econòmica desfermada el 2007 ha provocat un immens patiment en la societat catalana i espanyola. En aquesta difícil tessitura hem constatat, amb gran decepció, que el sistema institucional de partits s'ha posat del bàndol dels poderosos i ha deixat la gent senzilla a l'estacada. Ho veiem al carrer i ho certifiquen les fredes dades estadístiques: avui tenim una societat profundament injusta i desigualitària, amb una minoria que acapara els capitals i una majoria de la població que ha vist dràsticament minvada la seva qualitat de vida i el seu poder adquisitiu.
Del règim constitucional borbònic -que tanta frustració col·lectiva ens ha deixat- ens queda la democràcia formal i el dret a vot. Aquest diumenge vinent tenim l'oportunitat i l'obligació d'exercir-lo en clau rupturista.
Trencar amb el passat no vol dir trencar-ho tot. Vol dir eradicar les males pràctiques de l'administració, exigir un exercici honest i transparent de la política, posar les institucions al servei dels problemes prioritaris de les persones i acabar amb les "cares" que, des de fa anys i panys, han patrimonialitzat la democràcia i es creuen amb el dret inherent a perpetuar-se en el càrrec.
Com va passar en les eleccions del 12 d'abril de 1931, aquest canvi de paradigma s'ha de visualitzar, en especial, a les grans ciutats. I això comporta, entre altres factors, escombrar Xavier Trias, Esperanza Aguirre i Rita Barberà -tres exponents emblemàtics de la "vella política"- dels ajuntaments de Barcelona, Madrid i València.
En el cas de Barcelona, cal ser intel·ligents i pragmàtics: l'opció rupturista amb possibilitats objectives de victòria és la candidatura que encapçala l'activista social Ada Colau i és a ella que hem de focalitzar els vots que han de fer possible el canvi. Jo ho dic clar i català: aquest diumenge votaré Ada Colau i faig proselitisme entre els meus amics barcelonins perquè facin el mateix.
La realitat és complexa i tots coneixem el conte de la lletera. Però crec que hi ha un futur millor per a tothom i que la victòria d'Ada Colau pot tenir un efecte revulsiu en altres àmbits de la vida política, més enllà del Cap i Casal. La reforma de la Constitució, l'encaix Catalunya/Espanya... són assignatures pendents que aquest 24-M pot ajudar a aplanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada