dimecres, 22 de juliol del 2015

AMB MAS O CONTRA MAS

Ves per on…  Sempre s’ha dit que molts partits consideren que si no estàs amb ells, estàs contra ells. No hi ha terme mig. O n’ets amic o n’ets enemic i punt...
Però tal i com es van desenvolupant els esdeveniments en aquests darrers dies, sembla que els de la candidatura del president (ah sí, ja no me’n recordava que es diu Junts pels sí...) sembla que pretenen que aquesta vegada siguin els ciutadans els qui decideixin si votaran a Mas o li faran una botifarra com d’aquí a demà.  
I és que de tant voler tocar-nos la nostra sensibilitat, potser al final ens acabarem cansant. Primer que si apel·len als catalanistes moderats, després que si als demòcrates per omplir la Meridiana... O sigui, que si el dia 11 de setembre no vas a la Meridiana de Barcelona, no ets demòcrata i si el dia 27 no votes a la llista del president, no eta catalanista, ni de la seva, ni  moderat, ni tant sols tens el reintegrament de catalanista. Personalment ho trobo molt fort!  
L’estratègia de Mas està funcionant. Primer ha aconseguit el que pretenia el passat novembre i que, per aquella època, tant ERC, com les entitats socials es van negar.
Una vegada aconseguir el primer propòsit, sembla que va pel segon, molt més fàcil d’aconseguir: omplir la meridiana. Aquells que són més polítics que jo ja intueixen que serà una acte d’exaltació per això són reticents en assistir-hi. Ada Colau primer, ja va dir que, segurament no hi aniria i després ho van dir els d’Unió i ja es veurà si els d’ICV acaben anant-hi.
Una altra manera de dissuadir els indecisos són el comentaris que s’estan fet per la xarxa. Les coaccions, amenaces i altre formes d’obligar a la gent a fer el que no vol, són, per a molts, motius de rebel·lia. I ho dic perquè ho escolto cada dia a gent propera a mi.
L’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Una jornada reivindicativa i d’homenatge als herois de 1714. Si aquesta jornada es converteix en un acte d’exaltació de la figura de no sé qui, sé li està canviant l’esperit original en benefici d’uns quants.

A veure, quans dels meus lectors poden dir que van assistir a la gran manifestació de 1977, la que es diu que hi van participar més d’un milió de persones. Jo no. I només uns quants d’aquests territori hi van anar a la primera que es va fer, tolerada, però sense suport institucional, la de Sant Boi de 1976.
Jo hi vaig anar a les de 1978 i 1979... Quants de vosaltres hi vareu assistir? Certament després ja no hi vaig tornar fis el 2012 i ho vaig fer perquè intuïa que havia de ser diferent. I tant que ho va ser! I sinó pregunteu-li a Mas que, sense anar-hi ha estat el que més profit n’ha tret.    
I si el 2012 Mas hi va treure rendiment, que se’n ha d’esperar d’aquesta de 2015? Potser farà com altres vegades i tampoc no hi anirà, però no per això hem de pensar que, pel fet de no anar-hi, no aconseguirà els seu propòsit.  
I finalment arribarà el 27-S, el tan anunciar 27-S. Ja falta poc per a convocar formalment les eleccions i espero que al final ningú es faci enrere, però...
Tal com ens diuen les coses, aquell dia només seran catalans els que votin la llista del president. Fins i tot dubto que al final també ho siguin els de les CUP.
Aquells que, simplement, consideren que no han de votar la llista de Mas perquè hi va ell i optin per una altra opció aniran directes a l’infern de l’anticatalanisme. Simplement em sembla molt fort.
Ara, ja us ho anuncio, no votaré la llista de Junts pel sí. Jo la comparo a la llista de Manel Ferré a Amposta. No m’importa gens ni mica si la encapçala Romeva o si la tanca Guardiola. Si ho fes traspassaria una línia roja i no estic disposat a fer-ho. Jo no vull se enganyat. I si al final, mira, resulta que guanya i que es proclama la independència de Catalunya, hauré d’admetre que per una vegada, encara que només sigui per una, Mas no s’ha fet enrere i que ha acabat fent el que deia. Perí fins llavors, permeteu-me el benefici del dubte. Per tant sóc dels que va en contra de Mas, no en contra de Catalunya! No us confongueu!

Suposo que hi tinc tot dret de pensar així, no?