diumenge, 26 de juliol del 2015

El 'mut' del Rei amb Artur Mas

JUANCHO DUMALL
Director adjunt

En l'argot del periodisme es diu fer un mut a la compareixença d'un o diversos personatges davant la premsa gràfica sense que hi hagi declaracions. Fotògrafs i càmeres de televisió entren, disparen les càmeres, graven i se'n van. Els periodistes que escriuen ni tan sols s'hi presenten. El Rei i el president de la Generalitat divendres van fer un mut. La sorpresa és el joc que ha donat aquesta actitud, en què només es van escoltar cinc paraules («Vinc en to de pau»), pronunciades per Artur Mas.
Abc va detectar «tensió» entre Felip i el dirigent català. La Razónsubratllava el «gest seriós» del monarca abans de «frenar» MasEl Mundo ho deixava en «fredor», encara que també parlava del «gest seriós» de Felip VILa Vanguardia, després d'assenyalar el «clima de respecte», apuntava al peu de foto el «moment d'indecisió» per saber qui passava primer a l'habitació contigua. Per El País va ser un «gest de normalitat», mentre que per l'Ara va ser «la reunió més incòmoda». Finalment, aquest diari va destacar el «to cordial» que reflectia l'instant en què Felip, somrient i com a correcte amfitrió, cedia el pas al president.
És lògic que la premsa examinésel llenguatge gestual d'una trobada que es produïa pocs dies després que Mas tanqués una candidatura amb Esquerra i les entitats sobiranistes amb un inequívoc programa independentista i amb un full de ruta que promet «la desconnexió d'Espanya» en pocs mesos. Amb aquests antecedents, ¿ el cap de l'Estat com havia de rebre el president de la Generalitat i líder de l'independentisme? Aquest era el dilema i aquesta és l'explicació de l'àmplia oferta d'interpretacions del mut.

La dualitat

Però al final, la notícia és que la reunió es va produir. Malgrat les tensions polítiques actuals i les que sens dubte vindran després de les eleccions catalanes del 27-S, encara no s'han trencat els ponts institucionals. Mas es mou en la difícil dualitat de treballar per desconnectar d'Espanya, fer-ho potser amb els vots d'un partit d'extrema esquerra com la CUP i en paral·lel no perdre feeling amb la Zarzuela. ¿Missió impossible?