dissabte, 18 de juliol del 2015

PER QUÈ VA VISITAR MAS AL REI?

Sembla ser que és, ara per ara, un dels secrets d’Estat més ben guardats...
Entenc que la Casa Reial no vulgui dir res sobre el tema, al cap i a la fi, és la institució menys democràtica que tenim, però em sobta que una persona tan loquaç com Mas no abriga la boca ni per a dir piu sobre aquest tema.
I jo pregunto: Això és democràcia? En democràcia els ciutadans no tenen el dret de saber què és el que fan els seus governants? O és que es tracta d’un secret d’Estat? De ser així, les cames ja em comencen a tremolar...
Segurament a molts de vosaltres amics lectors us vindrà al cap una visita que va fer Mas a Madrid quan era cap de l’oposició a Catalunya. Aquella vegada no va visitar el Rei, sinó que ho va fer al president del govern que era Rodríguez Zapatero. En aquella visita Mas va anar per mirar d’assegurar-se el seu futur i va acceptar una rebaixa de l’Estatut que s’estava tramitant a canvi de que Zapatero fes pressió als socialistes catalans per a que acceptessin que fos president el líder de la llista més votada que, en tota seguretat, seria ell. Vaja, alguna cosa així com el que ara està demanant el PP.
Si aquella vegada Mas va vendre Catalunya per ser President de la Generalitat, qui no ens diu ara que aquest cop ha tornat a fer una jugada similar.
Sí, ja sé que molts sereu escèptics al que estic dient. Potser ni jo mateix m’ho cregui... Però torno al començament, al títol de l’entrada: Per què va visitar Mas al Rei?    
Bé, hi ha una altra possibilitat encara que sigui una mica estrafolària: Què Mas li oferís a Felip VI ser el Rei de la nova Catalunya independent, igual com la Reina d’Anglaterra ho és de països que un dia van pertànyer a la corona anglesa com són Canadà, Austràlia o Nova Zelanda (en total 16 països)
Potser és un disbarat, però potser Mas i els seus han vist en aquest punt una sortida a tot l’enrenou que s’ha muntat (en castellà li diuen pollo) i pensen que potser així, a Madrid, seran molts més tibis amb les seves, fins ara, intransigents postures.
El Rei d’Espanya, segons la Constitució, aquella llei de lleis que sembla un canal d’aigua que només en porta en un sentit, però mai cap a l’altre, té un paper moderador, de representació de l’Estat en les més altes institucions internacionals i poca cosa més. Com a bon Borbó, l’actual Rei està molt més interessat en conservar les seves prebendes que no ficar-se en embolics de difícil sortida.
Dintre de pocs mesos és molt possible que Espanya canviï de govern. Que Rajoy i els seus se’n vagin a fer punyetes i que uns altres accedeixen al govern de l’Estat. Potser llavors serà el moment en que el Rei parlarà amb el nou cap de l’executiu i li dirà:
-Mira Pablo (m’ha sortit aquest nom com me’n hauria pogut sortir qualsevol altre) els catalans estan molts molestos amb l’actitud que hem tingut fins ara cap a ells. Ja saps que se’n volen anar. Què trobes si fem veure que els hi deixem fer el que volen, però continuant jo com a Rei de tots ells. És una manera d’anar-se’n, però de continuar vinculats al Regne de Totes les Espanyes.
Què no, què sí, que ja sé... Però torno a preguntar i ja és el tercer cop que ho faig: Per a què va visitar Mas al Rei? Si algú ho sap o bé em dóna una teoria convincent, no tindré més remei que rectificar, però fins que això no passi, deixeu-me elucubrar en teories impossibles que s’apropen molt al disbarat polític.

Però quantes vegades allò que semblava impossible ha acabat convertint-se en realitat?