TENS UN PLA?

Tret de caminar cap a Ítaca, sembla que el govern de la Generalitat de Catalunya no té cap altre pla.

M’estic referint, evidentment, al Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre del que el govern va ensenyar la poteta (com al compte de les cabretes), però fins aquí puc llegir...

Sobta però el tuït que va fer Xavier Pallarés, el delegat a les Terres de l’Ebre dient l’impecable que havia estat el secretari del govern explicant-lo (!?)  

Quans de plans portem des d’aquell llunyà 1980 que va començar a caminar la restaurada i electa Generalitat de Catalunya?

Fem una mica d’història. Abans, amb la Generalitat restaurada, però no electa de Josep Tarradellas, es va crear l’any 1978 el Consell Intercomarcal de lesTerres de l’Ebre, embrió del que seria més tard l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) creat l’any 1993.

Sempre recordaré aquell dia en el que hi va haver una reunió entre representants de la Plataforma en Defensa de l’Ebre amb els representants territorials a la seu de l’IDECE a Tortosa. Devia de ser l’any 2000, tot just quan començava la lluita contra el transvasament de l’Ebre. Quan entraven, Joaquim Paladella, alcalde Batea i Joaquim Vidal, alcalde de Vilalba dels Arcs, hi sortien. Al primer dels Joaquins ja feia molts d’anys que el coneixia i, amb la confiança que li tenia, li vaig preguntar per a què servia l’IDECE. Em va respondre contundentment: per a fer estudis...

El primer Pla Territorial Parcial va néixer l’any 2001, quan l’Ebre anava més revoltat. Precisament, en aquella època també es va crear la figura del Delegat de la Generalitat, a la pràctica un autèntic comissari polític per mirar de controlar el moviment antitransvasament que tenia per enemics al PP a nivell d’Espanya i a CiU a Catalunya, ja que en aquest tema caminàvem agafadets de la ma.    

L’any 2010, el govern de José Montilla va aprovar-ne el segon Pla TerritorialParcial de les Terres de l’Ebre que substituïa el primer i que s’havia començat a redactar l’any 2008.

Al cap de pocs mesos, aquest segon Pla Territorial Parcial es va convertir en Pla Territorial, es a dir, sé li va treure la denominació de parcial.

No ha fet falta massa temps per a què se’n redactés un altre, el que ara ens ocupa: el Pla Estratègic. Pel nom em sembla molt més ambiciós, però intueixo que a la pràctica serà més del mateix, o sigui, un altre fracàs.

Llegia que el nostre govern ha desestimat un estudi de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que s’ha fet sobre el nostre territori. No conec l’estudi, però segurament és molt més realista i adequat a les necessitats del nostre territori que qualsevol altre que hagin fet els nostres polítics des de Barcelona i, sovint, sense demanar-ne l’opinió. (Què ja la van demanar als nostres polítics? Perdoneu que dubti de la capacitat de segons qui...)

Mireu com serà el tema de controvertit, que fins i tot ERC, que s’ofereixen a Convergència (ens haurem d’anar acostumant a treure i Unió) per a entrar a formar part del govern així que tenen l’ocasió de fer-ho, ha demanat explicacions al govern de Catalunya sobre aquest tema.

No sé si serà només una apreciació meva, però durant tots aquests anys no he notat cap actuació que hagi afectat al conjunt del territori o, si més no, a una determinada zona. Tot segueix com estava fa dècades i cada ajuntament ha fa la guerra pel seu compte per a acontentar els seus ciutadans i poca cosa més.

Els polígons industrials es diversifiquen per tot el conjunt del nostre territori i, sovint, intueixo, estan mal gestionats i cada cop més buits. Construir un polígon és relativament fàcil, només cal agafar uns terrenys, urbanitzar-los, dotar-los dels serveis bàsics i esperar que s’instal·li la indústria. Però aquest és precisament el problema. No ho podem deixar en mans de la fortuna i que algú tingui a bé instal·lar-s’hi.

Per això fa falta actuacions conjuntes, tenir en compte a tots els agents socials i econòmics de la zona i a partir d’aquí mirar allò que més pot afavorir al conjunt del territori.

Hi ha una dita catalana que diu: començar la casa per la teulada... Aquesta és la percepció que tinc la majoria de les vegades.

Per tant, prou de plans i més solucions per al territori, senyors governants... Per favor!