diumenge, 2 d’agost del 2015

SENSE NOVETAT AL FRONT (POLÍTIC)

Divendres al migdia va comparèixer Rajoy davant els mitjans de comunicació. Potser l’única novetat va ser no fer-ho a través de la pantalla de plasma, perquè a part d’això, novetat cap ni una!
Ja sabeu que quasi mai escolto debats polítics, entrevistes, compareixences, etc. Però després si que ho segueixo als mitjans de comunicació que em semblen més propers i, perquè no, de més credibilitat, com són la Cadena SER i el Periódico de Catalunya.
Així, els primers comentaris els vaig escoltar sobre ¾ de 3 de la tarda a Hora 14 de la Cadena SER.
Abans de donar la paraula als comentaristes, ja van anunciar que, tal com havia pronosticar José Antonio Zarzalejos (a que anaven a donar pas), la roda de premsa no va aportar cap novetat.
Rajoy només va voler parlar d’economia: de que a Espanya hi ha creixement, de que si tot continua com ara, Espanya viurà l’etapa més pròspera de la seva història...
Quan sé li va preguntar sobre els casos de corrupció que han esquitxat el PP, Rajoy es va limitar a dir que eren cosa del passat.
I quan sé li va preguntar sobre, segons la SER, el problema més greu que té avui Espanya, el moviment secessionista català, va dir el de sempre: que farà complir la llei...
També va intervenir Antón Losada, columnista habitual del Periódico que, com la resta va coincidir amb el nul balanç que va fer de la legislatura que s’està acabant i que es va mostrar més com un candidat que no un cap de l’executiu espanyol.  
A què no sabeu quina és la solució que té Rajoy per a Catalunya? Va que no costa tant...
Què el dia 27 de setembre les candidatures independentistes no treguin majoria... I problema solucionat!
O sigui: més del mateix. Per això deia que és molt fàcil. Rajoy s’ha limitat a no governar, es a dir, a no fer res i a esperar que el temps passes i que s’anés solucionant tot per si mateix. Sí, sí, és així mateix, si no ho havíeu pensat mai només cal donar-hi una mirada retrospectiva.
També van parlar, evidentment, de l’habilitació d’aquest mes d’agost per a començar el tràmit dels pressupostos per a l’any 2016. No hi ha cap precedent amb quasi 40 anys de democràcia que un govern hagi aprovat els pressupostos per a un any econòmic que quasi amb tota seguretat, no governarà.
Imagineu-vos per un moment que de les eleccions generals de final d’any surti un govern totalment contraposat al PP. Què farà? De moment es trobarà lligat de mans i de peus i estarà un any sense poder aplicar el seu programa. Personalment em sembla molt fort! Només espero que una llei es pugui canviar per una altra llei i que el nou Congrés la derogui i que se’n pugui redactar una altra. Sinó és així, la jugada del PP em sembla un frau de llei.
No voldria acabar sense comentar una de les perles que ens va deixar el que ja podríem considerar expresident Rajoy i que ja vaig avançar el mateix divendres al meu compte de Facebook. Va dir Rajoy que és un polític que té més futur que passat. Es a dir, ell es veu a si mateix ocupant la presidència del govern molts anys més dels 4 que s’ha estat (volia dir tocant-nos les pilotes, però no ho dic) al front del govern de PP. Uns anys en que els rics s’han fet encara molt més rics i que els nivells de pobresa han crescut considerablement.
Em deia ahir la meva dona que, a part de l’1% d’increment de sou que tindrem els funcionaris (tots dos ho som), ens retornaran (això vol dir que ens el van prendre abans) una part de la paga extra que ens van suprimir el 2011, dos dies d’assumptes propis (un per cada trienni a partir els 8 d’antiguitat)
A ningú sé li escapa que si fa això és perquè aquest any és any electoral, igual que la rebaixa de l’IRPF a partir de l’1 de juny (una mesura també del tot extraordinària) Però per molt que ens retorni, no ens ho retornarà tot, ja que també va suspendre un acord sobre la carrera professional que s’havia signat amb el govern Zapatero y que ens va permetre recuperar el poder adquisitiu que s’havia perdut al llarg de, al menys, 3 dècades.

El mal moral que hem patit els funcionaris (com tota la resta de treballadors d’aquest país) mai ningú ens el podrà retornar.