dimecres, 30 de setembre del 2015

MAS: MÀRTIR I SANT

Del gran Ferreres al Periódico. 
La imputació d’ahir del president en funcions de la Generalitat de Catalunya va ser tot un despropòsit. Per una part i tot indica que de forma voluntària, es va deixar passar el període electoral, suposadament per a no alterar la campanya. I per l’altra designar el 15 d’octubre com la data en que haurà de comparèixer a declarar al jutjat corresponent del Tribunal de Justícia de Catalunya. Una data carregada de simbolisme ja que precisament aquest dia es commemora el 75è aniversari de l’afusellament de qui fos president de la Generalitat durant la guerra Civil espanyola Lluís Companys.
Si tenim en compte aquests precedents, l’Estat espanyol ha pogut convertir a Mas en un altre màrtir de la causa catalanista; situació que li va de meravella en aquest moments on la incertesa és l’element dominant del panorama polític català.
Dit això, una company de treball que és advocat, ha dit que una vegada van ser denunciats i la Justícia va acceptar a tràmit les denúncies (cal recordar que a part de Mas també van ser denunciades l’anterior vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’ensenyament Irene Rigau, citades a declarar uns dies abans), ha de seguir el procediment i, el passos següents són,  precisament, imputar-los i citar-los a declarar. El procediment no es pot saltar, el que és discutible és si les dates han estat les més apropiades i si s’ha alterat voluntàriament el calendari com sembla que ha estat el cas. També és possible (i per què no?) que el jutge dictamini el sobreseïment del cas i tot quedi en un no res.  
Hi ha qui diu (i penso que amb raó) que si en lloc d’haver-lo imputat ahir ho haguessin fet durant la campanya electoral, amb tota probabilitat, Junts pel Sí hauria tret la desitjada majoria absoluta que hauria permès investir a Mas com a nou president sense especular si les CUP li donaran o no el suport necessari.
Però sembla ser que els CUP, tot i les pressions que estan tenint i que tindran, no votaran a favor la investidura de Mas. Ho han dit per activa i per passiva i les vegades que ha fet falta. Si després de tot les CUP acabessin sucumbint a la insistència tant per part de la candidatura de Mas com de les entitats i associacions que la conformaven, està clar que perdrien tota al credibilitat que tenen i igual com un dia van aparèixer al panorama polític català i que, gràcies precisament a la coherència que tenen han triplicat el nombre de diputats al Parlament, desapareixerien en un tres i no res. Evidentment i ho vull tornar a remarcar, serà molt difícil, per no dir impossible que les CUP es moguin un mil·límetre de la seva posició inicial.
Si això e produeix està clar que Mas, per a ser investit president, ho té molt, molt difícil. Tal com afirmen els experts, encara que els diputats que encapçala Antonio Baños s’abstinguessin en la segona votació, com els vots negatius (suposadament tota la resta de forces de l’hemicicle hi votaran en contra) superaria els positius, Mas tampoc podria ser investit.
Tot i això sembla que hi ha una solució: que un o dos diputats (no ho tinc clar) de qualsevol dels altres partits, s’abstinguessin i, llavors sí, el vots favorables superarien el contraris. Però quins diputats de quins partits estarien disposats a fer una cosa així? Qui ho fes, immediatament seria assenyalat per l’opinió pública. Dit això, no us ve al cap del Tamayazo que va permetre a l’Esperanza Aguirre ser, contra pronòstic, la presidenta de la Comunitat de Madrid?
Potser l’Estat espanyol acabarà convertint Mas en un màrtir, però segur que no és un sant. Un personatge que per a satisfer el seu propi ego ha convocat 3 eleccions en 5 anys per a mirar d’assolir els seus objectius (majoria absoluta) i tot hi haver-se presentat com un Masies (2012) no ho ha aconseguit, hauria (al menys) de reflexionar i plantejar-se deixar-ho estar tot i marxar cap a casa. Però Mas (segur) esgotarà fins el darrer cartutx de la darrera caixa de municions.
Si ha principis d’any encara no s’ha pogut escollir un nou president (tampoc cal que sigui Mas), en un parell de mesos s’haurien de fer noves eleccions... S’arribarà a aquesta situació? Es tornaria a presentar Mas com a cap de llista o com a quart o al lloc que fos per a intentar-ho un cop més? Com deia ahir, tot és possible...  

CONCENTRACIÓ EN SUPORT DELS REFUGIATS DE SÍRIA (30-09-2015)

Tal com es ve fent des de fa 4 dimecres, avui, a la plaça da la Vila d'Amposta ha tornat ha haver una nova concentració en suport als refugiats sirians. Com recordareu, aquestes concentracions tenen el suport de l'oenegé Pallassos sense Fronteres.
En lloc de llegir el manifest tal i com és habitual, avui Júlia Montardit ha explicat que al ple del passat dilluns de l'Ajuntament d'Amposta es va acordar declarar la nostra ciutat com ciutat d'acollida.
Al final s'ha guardat un minut de silenci.

Avui ens hem congregat una mica més de gent que la setmana passada, unes 20 persones que s'han incrementat una mica quan alguns feligresos que sortien de missa s'han unit al grup. Novament poca presència de polítics. Una llàstima.



LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 30-09-2015

Quin problema hi ha de parar-se en un pas de vianants? 

ÈPOCA DE SEGA (6)









JOC VISUAL

Avui us proposo un joc (ja ho he fet alguna vegada)...

A veure, quants de carrils té aquesta carretera?











Dos?

No, aneu errats.....


La resposta és 3!!!

Un d'ample a la dreta per als cotxes que van, en aquest cas cap a Amposta; un altre d'ample a l'esquerra per als vehicles que entren a Santa Bàrbara i un d'estret al mig per a les motos!!!

Ahir entrava a Tortosa. La cua de cotxes era llarga abans d'arribar a la rotonda dels nusos. Els cotxes que sortien de Tortosa també eren nombrosos...
De sobte una moto es posa a avançar trepitjant la ralla contínua. Bé, de tant en tant ocupava part del carril de l'esquerra, la qual cosa entenc perfectament ja que el carril que tenen per a circular és un pèl estret!

I després surten els motoristes quan hi ha accidents mortals demanant respecte als conductors de cotxes.... Ës que els motociclistes respecten als cotxes? Jo trobo que no!!

BARCELONA PER LA DIADA (10)













Fora d'Europa fa molt fred; dins, molta vergonya

SISCU BAIGES
Periodista

Si la memòria no em falla, jo tenia 21 anys quan vaig anunciar els meus pares que me n'anava de casa per viure pel meu compte. El meu pare va despenjar-se amb un clàssic: "Si surts per aquesta porta, no tornis mai més". Vaig sortir per la porta i al cap d'unes setmanes tornava a casa a dinar amb la família i ho seguiria fent la resta de les vides dels meus progenitors.
Molts independentistes es pensen que si se'n van d'Espanya hi haurà una temporada de 'mal rotllo' però que, més aviat o més tard, el pas del temps resoldrà totes les tensions i Catalunya formarà part de la Unió Europea de la mateixa manera que la resta de països que ara en són membres. Assumeixen que fora de la Unió "fa molt fred" i volen estar-hi dins com més aviat millor.
Hi ha independentistes -els de la CUP- que no en volen saber res d'aquesta Unió Europea. Els interessa tan poc que ni tan sols es van presentar a les darreres eleccions al Parlament europeu. Però la tendència majoritària -si més no, la que representa la candidatura de l'actual president i candidat a la reelecció, Artur Mas- és partidària de separar-se d'Espanya sense deixar de ser membres de la Unió Europea. I quan els portaveus comunitaris els diuen que si una part d'un país se'n separa les lleis europees deixen de ser vigents en aquest territori s'enfaden i repliquen que és el Govern espanyol qui els manipula perquè facin aquestes afirmacions.
Quan la canceller alemanya, Angela Merkel, el primer ministre britànic, David Cameron, o el president dels Estats Units, Barack Obama, es manifesten en sentit contrari als interessos dels independentistes, els acusen de fomentar la "campanya de la por".
Por a què? A quedar fora de la Unió Europea?
Fa un temps, ser membre de la Unió era un orgull. Espanya hi va entrar l'1 de gener del 1986 i a la gran majoria de ciutadans ens va fer molta il·lusió. La dictadura franquista quedava definitivament enterrada i passàvem a ser una democràcia avançada més.
Però d'un temps ençà, ser europeu ha passat de ser engrescador a ser depriment. Europa ens ha imposat unes normes d'austeritat que han fet malbé les societats del benestar de mig continent, entre elles la catalana i l'espanyola. I, per acabar-ho d'adobar, tenim l'espectacle depriment de dirigents europeus incapaços de posar-se d'acord en com distribuir entre els seus països les desenes de milers de homes, dones, nenes i nens que arriben fugint de la guerra i el terrorisme.
Mentre milers moren ofegats al Mediterrani o són gasejats a fronteres interiors de la Unió Europea, aquests dirigents es mouen més per càlculs electorals que per la compassió o la solidaritat.
A més de discutir si a Europa ens voldran o ens faran la guitza si Catalunya es proclama independent, també convindria fer-ho sobre si ens interessa formar part d'un club que està mostrant tant poca sensibilitat i interès per la dignitat, l'esperança i la il·lusió dels que truquen angoixats a la seva porta.
Fora d'Europa fa molt fred, però dins, ara per ara, fa molta vergonya.

dimarts, 29 de setembre del 2015

EN SOBREN 2

La mateixa nit electoral del 27-S, Romeva va haver d’acceptar una vegada més que havia un acord entre totes les formacions que s’aplegaven a Junts pel Sí de que proposarien a Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat. Però si feu un petit exercici de memòria, segur que recordareu que fa unes setmanes, el mateix Romeva no es descartava per a ser-ne el candidat. Però ràpidament va ser rectificat i sé li va dir: candidat només n’hi ha un i aquest és diu Artur Mas!
Des de les dues candidatures independentistes ja s’han llançat els primers avisos. Des de la CUP han dit per activa i per passiva que els seus vots no faran president a Mas, ja que volen trencar amb la Catalunya de les retallades, de la injustícia social... I que diuen des de Junts pel Sí? Què l’important és el full de ruta traçat i que a les CUP no els hauria d’importar qui serà el president.  
Antoni Baños (que entre els 8 cognoms no en té cap de català), més d’una setmana abans del dia de les eleccions ja va avisar de que, si no s’assolia el 51% dels vots favorables a la independència (Junts pels sí + CUP), no es podria proclamar la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) I la nit electoral va tornar-ho a dir. També va dir que, ara, el que s’hauria de fer és desobeir aquelles lleis que siguin injustes per a Catalunya, com per exemple la de la reforma educativa de Wert.
I mentre això passa a Catalunya, què es diu per Madrid? Què diu Rajoy? Rajoy, com sempre, immobilisme total. La nit electoral ni se’l va veure i ahir va dir que està obert, com sempre, a escoltar i dialogar... Això sí, dintre del marc de la llei! O sigui, la seva posició no s’ha mogut ni un mil·límetre respecte al que deia fa un més, dos, tres, quatre... Un any, dos, tres... És al·lucinant que després dels resultats de diumenge no cridi ràpidament a aquell que era per ara, representa Catalunya encara que sigui en funcions i que no és altre que Artur Mas.
De totes maneres està clar que (més que res perquè així ho han vingut demostrant des de fa temps) ni un ni l’altre estan disposats a modificar les seves posicions inicials. Gràficament. Imagineu-vos que dos jugadors d’escacs estan a punt d’iniciar una partida. Que un surt amb el seu peó i l’altre s’ho queda mirant saben que el que pretén és convertir-lo en dama i es queda quiet, immòbil... Si no juga és la millor manera de que el contrincant no porti a terme el seu projecte. A part, li fa l’advertiment que si es salta les normes del joc acudirà al Tribunal Constitucional i que, mentrestant, fa una llei per fer-li complir les sentències que dicti aquell!
No recordo amb exactitud que passa si es sobrepassa el temps per a fer una jugada, si es declara perdedor a aquell que no ha mogut fitxa o taules... Però poc importa, ja que si, en aquest cas, es declarés Rajoy com a perdedor, per això té tots els poders de l’Estat al seu favor i, per tant, no pot perdre mai!
Però que passa quan a algú no se’l convida i es presenta a casa sense avisar? Aquest és Aznar. Normalment Felipe González sol pixar fora de test, però mireu que Aznar... Les declaracions que va fer ahir van ser l’enèsim advertiment als seus: Aquest ha estat el cinquè avis electoral...  En un intent de que Rajoy endureixi la seva postura cap a Catalunya i miri de recuperar el terreny que ha anat perdent el PP durant aquest 4 anys que porta de mandat. Però serà difícil que ho aconsegueixi en menys de 3 mesos. C’s va donar dissabte un seriós avís i si el transvasament de vots des del PP a C’s va al ritme que ha anat a Catalunya, encara haurem de veure a l’Abert/Alberto Rivera com a president de les Espanyes.
De els poques coses que hi ha clares en aquests moments és que al tauler actual de la polítics hi sobren dos actors: Mas y Rajoy (o Rajoy i Mas, tan em dóna)  
Mas perquè porta 3 eleccions intentat governar sense necessitat de suports per a fer i desfer al seu gust i no ho ha assolit. I Rajoy perquè durant tot aquest anys s’ha mostrat totalment inútil a l’hora d’intentar calmar els ànims catalans oferint diàleg obert i sense amenaces. Una llei es canvia amb una altra llei i si s’ha de modificar la Constitució, es modifica.
Però molt em temo que el mal ja està fet des de fa molts anys i de els negatives, els desplantes i les intransigències surten els independentistes. I al final ja no hi ha cap solució més que demanar la lluna o viatjar cap a Ítaca si ho preferiu...  

Per cert, la imputació de Mas pel 9-N tot un despropòsit. Crec molt sincerament que hi ha gent que no hi toca

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 29-09-2015

Tot i que no és tan freqüent, de vegades les illes de contenidors encara fan plorar.
Algú pensa en posar-hi remei? 

ÈPOCA DE SEGA (5)














BARCELONA PER LA DIADA (9)