divendres, 18 de setembre del 2015

AIGUA PER A LES SEVES PATATES

Dilluns, el Gran Wyoming i Sandra Sabatés entrevistaven a qui va ser Ministre d’Economia i Hisenda d’uns del governs de Felipe González i també president del Parlament Europeu.
L’excusa per a fer-ho va ser l’ajornament per part de TV3 de la presentació del llibre, escrit conjuntament amb l’economista Joan Llorac: las cuentas y los cuentos de la independencia.  
L’excusa que va donar la televisió pública catalana per ajornar l’acte, va ser per considerar el llibre massa polític (!?) Caldria esbrinar que volen dir amb l’adjectiu massaMassa contrari als interessos de Junts pel sí?
Vaig escolar atentament a l’exministre i ja sé sap, sempre que s’escolten els raonaments d’un gran comunicador (i Borrell ho és), sembla que tinguin raó. L’argumentació i les dades que va donar si no es poden contrastar de forma immediata, sonen a verídiques i només del grau d’empatia que puguis tenir amb la persona que ho explica (en aquest cas Borrell) farà que t’acabis creient o no els seus arguments.
Cal dir també que Borrell va emprar les dosis de teatralitat necessàries per a reforçar les seves tesis i, de passada, tirar per terra els motius que donen tots aquells que defensen l’opció independentista.
En finalitzar l’entrevista vaig treure a la meva gosseta en la que va ser la darrera sortida del dia. Els veïns de casa encara surten a la fresca, un costum que s’ha anat perdent, però que encara hi ha qui el conserva. Ràpidament un dels veïns em va dir:
-Has escoltat el teu col·lega...?
Vaig comprendre que parlava de Borrell i li vaig dir que sí.
A ell no li havia agradat. Abans era de CDC i darrerament s’ha apropat a ERC i el dia 27, amb tota seguretat votarà a Junts pel sí.
-Els altres tampoc ens diuen tota la veritat –li vaig respondre-.
-Això està clar, però a Borrell l’he vist massa arrogant.
També en aquest sentit s’hauria d’analitzar les actituds d’una bona part dels candidats que es presenten aquesta vegada. L’entrada en escena de nous partits i la possibilitat que ha donat la candidatura de Mas d’integrar persones de la societat civil i polítics més o menys apartats de la primera línia, ha fet protagonistes a persones que, segurament, no ho haurien estat en altres circumstàncies. I a alguns d’aquests candidats els hi agrada ser protagonistes de tot allò que passa pels seu voltant.
Aquesta situació es va poder constatar en el debat de candidats de Tarragona que va emetre TV3 dimarts a la nit, en el qual hi havia moltes cares desconegudes per a la majoria dels telespectadors. Però a l’hora de la veritat semblava que quasi tothom volia tenir el seu minut de glòria. Així no és d’estranyar que una gran part del públic que va seguir el debat, hagi quedat decebut i així ho hagi piulat a Twitter.
I és què sense ànim d’ofendre a ningú, a part de ser o no un estat independent, en aquestes eleccions ens hi juguem alguna cosa més?
Des del meu punt de vista sí i molt! Primer que res fer fora a Mas i a la seva política de retallades. Llegia diumenge al Periódico que Mas supeditava l’estat del benestar a la independència de Catalunya. Clarament d’això se’n diu xantatge.
Em reafirmo amb el que dia més amunt: ni uns ni els altres no ens diuen tota la veritat, simplement perquè no els interessa...
Bé, potser no tots... Tampoc cal ser tan contundent.