dimarts, 29 de setembre del 2015

Una metàfora depriment

RAMÓN DE ESPAÑA
Periodista

En aquest món passen coses horribles, grans tragèdies a les quals assistim diàriament a la premsa i la televisió. Després vénen les tragèdies de tipus mitjà, quan et deixa el teu cònjuge o se't mor un amic. A continuació, tenim les tragèdies de pa sucat amb oli, que són d'ordre molt menor i només t'afecten a tu i a uns quants més: la derrota del teu equip de futbol, com n'és de dolenta la nova pel·lícula d'un director a qui admiraves o l'enèsima declaració internacional que si surts d'Espanya et quedes fora de la UE. Finalment, tenim les tragèdies ridícules, les coses que no tenen autèntica importància, però mostren un element metafòric que et porta a pensar, una vegada més, en la gran diferència que hi ha entre el que semblen les coses i el que realment són.
A mi m'ha deprimit profundament aquella declaració de la NASA segons la qual hem pogut confondre una estrella fugaç amb el cagarro d'algun astronauta. Penso en parelles felices, estirades a l'herba, mirant cap al cel, competint de manera inofensiva els seus membres per ser el primer a veure una estrella fugaç, apuntant-se punts falsos davant cada nova evacuació espacial, i m'entra una pena tremenda per tots nosaltres. Ja sé que el regalet no aterra als nassos de cap parella feliç, però és que això ja seria el súmmum, encara que perfeccionaria el que ja podem qualificar com la venjança de l'astronauta. L'important, per a mi, és que el que es pot agafar com una mostra de romanticisme resulti ser exactament el contrari.
La vida de l'astronauta té moltes pegues: haver de reciclar la teva orina per poder beure i no morir per deshidratació té un punt humiliant. Però al disfressar les seves caques d'estrelles fugaces, el cosmonauta practica una espècie de socialització del patiment el subtext de la qual seria: Si jo em bec el meu pipí, tu et menjaràs la meva popó. Així, la conquista de l'espai s'envileix i el romanticisme es revela enganyós. I si algun dia es trenca la parella que mirava cap al cel, quedarà clar que allò va ser un malentès des del principi.