ALS CRÈDULS D’AMPOSTA

Divendres es va saber la notícia i ràpidament va córrer com la pólvora per les xarxes socials: l’anterior alcalde d’Amposta Manel Ferré havia estat imputat per fer-se una casa il·legal al Delta.

La notícia pot sorprendre a alguns, però no a qui, com jo, varem compartir saló de plens durant 8 anys (4 com a regidor de l’equip de govern i 4 com alcalde)  No obstant això, cal dir que la imputació no s’ha fet per corrupció com ve sent tan habitual amb els polítics d’aquest país.

Dit això però, cal remuntar-nos a 10 anys enrere (concretament 10 anys i mig), quasi el mateix temps que té la nostra gosseta Electra.

Era divendres de Setmana Santa i estàvem a Bronchales, en plena serra d’Albarracín passant uns dies, tal i com fa molta gent quan arriben aquest dies. Vaig rebre una trucada de Toni Espanya anunciant-me que dissabte farien una roda de premsa contra els atacs soferts per Convergència d’Amposta. Li vaig dir que estava molt lluny i que no hi podria assistir.

Toni, com Lluïsa Lizárraga i com jo mateix només portàvem dos anys a l’ajuntament i, juntament amb Josep Maria Montfort, ens varem atrevir a fer una d’aqueles coses que en aquells moments a Amposta estava quasi que considerada com a delicte: denunciar uns fets que per a nosaltres eren molt greus i que afectaven de ple a regidors de l’equip de Joan Maria Roig i Grau.

Per un part, Daniel Rius, regidor de governació feia a les vegades de promotor immobiliari a Amposta i per l’altra Manel Ferré, primer tinent d’Alcalde i regidor de Governació i Sanitat s’estava construint una casa (alguns la van anomenat picadero) a una zona protegida dintre del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

En la part que corresponia a Daniel Rius, varem demanar un informe als serveix jurídics de la Diputació de Tarragona que ens van respondre que, si bé era lícit, èticament era reprovable que el regidor de governació actués de promotor immobiliari a la seva mateixa població.

La segona notícia (la de la casa de Manel Ferré) va ser portada del setmanari l’Ebre, però el periodista que va anar a fer la foto (què segurament no tenia GPS o no el sabia fer anar) es va equivocar i va fotografia una caseta dels voltants que va ser la que es va publicar.

El departament de premsa i propaganda de l’Ajuntament d’Amposta es van agafar a l’error del periodista com si fos un clau roent i ràpidament van girar la notícia en contra nostra: d’acusadors, passàvem a ser acusats amb el consentiment dels crèduls. d’Amposta que, per aquell temps es creien tot allò que sortia de la boca de Roig. 
El que va haver d'aguantar el portaveu socialista Toni Espanya aquells dies només ho sap ells i la seva família... Un altre hauria abandonat la política, però Toni es va refer i va continuar lluitant en contra dels cacics d'Amposta. 

En la seva defensa, Ferré va dir que només es tractava d’un magatzem agrícola, ja que el temps que tenia lliure el volia dedicar a fer de pagès. No sé vosaltres, però jo maig li vaig veure nafres al palmells de la ma i que segurament sé li haurien fet si hagués agafat una aixada per a cavar els que cultivava a l’hort...

Us he de dir que a hores d’ara encara no sé on està exactament aquesta caseta. Més o menys la situo per l’entorn dels Ullals de Baltasar, però si he passat alguna vegada per davant, no l’he sabut identificar. Però per si tenia cap dubte sobre el particular (podia creurem o no la versió de Manolito), la sentència definitiva me la va donar un cusi meu que un camió formigonera.

-Digui el que digui, allò és una casa per a viure, no un magatzem agrícola. El sòl és molt inestable i si hi vols entrar amb el camió, es mou molt, així que tenim que deixar el camió al camí i entrar el formigó amb carretons.     

Quan divendres es va saber la notícia de que agents del SEPRONA (unitat especial de la Guardia Civil en temes de Medi Ambient) havia denunciat a Manel Ferré, va haver qui va dir que ara encara faltava el de SAGESA, ja que sembla que el tema encara s’està investigant i fa poc es van registrar diversos ajuntaments més.

I això encara no és tot. Un veí de l’àtic on viu l’ha denunciat per haver fet unes obres il·legals a la terrassa del seu habitatge...

I aquest senyor ens donava lliçons d’ètica i moral.

I sempre treballant pel bé d’Amposta i dels seus habitants...

I els crèduls s’ho empassaven tot i la culpa sempre la donaven a l’oposició que eren els dolents de la pel·lícula...

Amb molts d’anys de retard, però finalment una bona part dels crèduls sembla que van acabar per obrir els ulls i es van adonar que a Amposta també s’hi feien coses brutes. Però d’altres crèduls encara pensen que es tracta d’una campanya en contra d’aquells que durant 28 anys van estar al capdavant dels destins de la nostra ciutat. Pobrets! Realment em feu pena...    


Per cert, una de les definicions que dóna el diccionari de l'Institut d'Estudis catalans del mot crèdul és: Que creu fàcilment en les coses sobrenaturals. 
Potser si que es pensaven que Roig i companyia eren sers superiors o extraterrestres!