L’escriptor
barcelonès establert a Tortosa Esteban Martín (el Pintor d’ombres i
coautor amb l’Andreu Carranza de la Clau Gaudí), va
passar fa pocs dies per l’oficina on treballo a Tortosa. No era la primera
vegada que ho feia ni tampoc la primera vegada que havíem mantingut una
conversa sobre la seva obra, de fet, tinc algun llibre signat per ell.
Després
de preguntar-li si tenia algun projecte entre mans, em va dir que estava
escrivint la segona part d’una de les seves novel·les (no recordo que em digués
el títol)
Li
vaig dir el que sempre dic quan parlo del tema que, tot i que m’agrada escriure, per a ser realment escriptor em falta una
qualitat molt important: imaginació. No tinc la suficient imaginació per
inventar-me una història i desenvolupar-la fins aconseguir la categoria de
novel·la. Ni tan sols de conte...
Em va
dir l’escriptor que a ell li va costar molt fins que li van publicar el primer
llibre.
-Fins
que no vaig aconseguir que em publiquessin en vaig haver de presentar 3 o 4...
Finalment, l’editora Carme
Balcells (recentment
traspassada) va accedir a publicar-me el primer.
Li
vaig dir que jo feia de periodista
aficionat i que col·laborava amb la revista Vinaròs News...
-Ja
què ets periodista...
-Aficionat –li vaig tornar a remarcar.
-És
igual, et donaré una exclusiva: després de 20 anys d’haver escrit el conte
infantil Ricard i el seu robot que ha estat publicat en català, castellà,
euskera, gallec i italià, ara, la
companyia Lazzigags Produccions el portarà al escenari. Les representacions
començaran el proper 14 de novembre i es faran al Jove Teatre Regina. Com
comprendràs, és per a mi una gran satisfacció que després de tants d’anys, algú
hagi pensat en el meu compte per fer una obra de teatre... Realment no sé com
s’ho faran, ja que es un compte molt curt...Pots trobar més informació a
Internet (http://www.teatrebarcelona.com/espectacle/la-berta-i-el-seu-robot).
També li han canviat el títol i es dirà Berta i el seu robot... Però qui farà
de la protagonista serà un xiquet...
-A
partir d’un microrrelat que vaig presentar l’any 2011 a un concurs de la
Cadena Ser, i tu ja saps com són de curts els microrrelats, es va rodar el
curtmetratge la Fatarella 1938. El microrrelat es deia el Último cigarrilloi i
on explicava un episodi de la guerra Civil espanyola.
En
aquell moment va intervenir un tercer interlocutor.
-Així
la Clau Gaudí és una obra teva?... Felicitats!
-Sí,
es una obra meva (va ometre, no sé si voluntàriament, que la va escriure
conjuntament amb el recentment premi Josep
Pla de narrativa Andreu Carranza) Però des de que la vaig escriure ja
n’he publicat 6 o 7 més...
-L’han
portat al cinema, veritat?
-No,
no l’han portat... Bé, això de portar-les a la gran pantalla és també una
història...
-Si
un dia la volguessin portar, n’escriuries tu el guió?
-No
ho sé... Podria fer-ho, però els guionistes solen treure molt de suc de
qualsevol situació.
Vaig
tornar a intervenir jo.
-De
l’Último cigarrillo també se’n va fer un guió. Es va afegir una escena al
començament per a donar més emotivitat a la història i es van crear alguns
diàlegs.
Finalment em va recomanar el llibre Ejercicios
de estilo que explica una mateixa història segons la veuen els
protagonistes i els diferents testimonis (es pot descarregar en PDF i de forma
gratuïta a Internet)
Segurament
no em donaran el premi Pulitzer,
però el fet de poder conversar amb un escriptor d’èxit i que a sobre em donés una
exclusiva, em va omplir d’orgull i satisfacció... (Com deia algú... Ara no recordo qui...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada