XAVIER BRU DE SALA
Escriptor
Tal com han quedat distribuïts els escons, únicament són possibles dues majories de govern a Espanya. La gran coalició entre el Partit Popular i el PSOE, i una aliança PSOE-Podem amb suport de partits nacionalistes. Deixant de banda multitud d'arguments que desaconsellen la gran coalició, en destaca un de gran pes. En cas de pacte entre els dos grans partits, el PP mantindria la presidència, mentre que qualsevol fórmula alternativa conduiria Pedro Sáncheza la Moncloa. En el primer cas, el PSOE posaria fre als canvis, en el segon pitjaria l'accelerador dels canvis. Si recorrem a la metàfora de la bifurcació ferroviària, el guardaagulles es diu Pedro Sánchez.¿Què farà? ¿Suport als conservadors o immersió en la incerta aventura dels canvis? ¿Gir a la dreta contra la nova esquerra i les perifèries, o gir a l'esquerra amb protagonisme dels que pretenen la ruptura d'Espanya? ¿Sánchez, cua d'arengada o cap d'un estrany, i potser impossible, híbrid que molts veuen com un monstre? Tinguem en compte que si el PSOE envia el PP a l'oposició no hi haurà majoria estable sense el suport de les dues formacions independentistes. Difícil, molt difícil.
En la resolució del dilema, l'independentisme català tindrà un paper fonamental, no menys complicat. En el fons, ho vesteixin com ho vesteixin, si les dues formacions col·laboren en els canvis a Espanya ajornaran de manera automàtica, implícita o explícita però evident, la reivindicació de la independència per donar una oportunitat al naixement d'una altra Espanya.
L'ASCENS D'ADA COLAU
Si no col·laboren en l'obertura d'un parèntesi, Ada Colau, en ascens meteòric, es pot menjar tard o d'hora bona part del vot independentista d'esquerres. No és pura especulació afirmar queColau ha quedat molt ben situada per arribar a presidir, un dia no gaire llunyà, la Generalitat, o la institució postautonòmica que la succeeixi.
A Espanya, el Partit Popular es consolida com a primera força, malgrat la patacada i el possible pas a l'oposició. Està condemnat, si el PSOE no el salva, a transformar-se en profunditat. Si el PSOE opta pel canvi, li correspon liderar. Ara bé, si alguna cosa queda clara a Catalunya és la victòria angoixant de les forces del canvi, amb una inclinació molt marcada a l'esquerra. CDC, ara DiL, i el PSC, els dos grans de l'etapa autonòmica, són des d'ara actors importants però secundaris de l'escena política catalana.
La intensitat del canvi s'ha revelat molt més marcada a Catalunya. Dependrà de la intel·ligència i el coratge polític dels líders consolidats, els independentistes i En Comú, que els canvis a Espanya tinguin perspectives d'èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada