dijous, 30 d’abril de 2015

CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI

-Hola Robert, con estàs?

-Vaig tirant... Ara mateix em trobo a l’atur.

-Així ja no treballes a l’empresa de manteniment?

-No. Li van donar el contracte a una que fa el servei per la meitat de preu. Em van oferir continuar però m’oferien 500 euros al mes i no em pagaven ni l’autopista, ni l’aparcament... A sobre em mantenien la mateixa zona: des de les Terres de l’Ebre fins el Pirineu... Els vaig engegar... Tot això repercuteix en el servei. No els importa que els caixers estiguin avariats tot el cap de setmana.  

Aquesta conversa que he reproduït és totalment  verídica i la vaig mantenir amb Robert, un amic d’un amic i company de feina.
A Robert fa molts d’anys que el conec. És d’aquelles persones que ha canviat sovint de treball, però sempre ha tingut feina. Encara recordo quan va tenir una botiga de motos i recanvis a Tortosa. Després va treballar a l’aparcament que hi ha a la plaça d’Alfons XIII, també de Tortosa. Durant els darrers anys havia treballat fent el manteniment dels caixers automàtics d’una entitat financera. La seva zona eren les províncies de Tarragona i Lleida.
És un exemple més de com afecta la crisi a molts de treballadors. Algunes empreses (normalment de serveis) rebenten preus per a poder adjudicar-se els contractes i això va en perjudici dels treballadors (menys sou i pitjors condicions de treball), però també del servei que reben els ciutadans.
No m’imagino a l’entitat financera en qüestió fent contractes d’aquesta mena només fa uns anys. Abans de la crisi tot eren flors i violes i no es mirava tant pel negoci com en tenir una atenció acurada per les persones. Potser perquè fer negoci era molt més fàcil que ara. Només amb la diferència dels interessos que pagaven per les imposicions i els que cobraven pels préstecs que feien, ja no els hi calia gran cosa més. En canvi ara et cobren comissions per qualsevol cosa i fins i tot despeses de correu.
Desgraciadament el cas de Robert no és únic. Segur he sentit parlar de casos similars, com aquella noia a qui li donaven feina a una fleca de Sevilla a canvi de 500 euros mensuals, 10 hores al dia els 7 dies de la setmana i, a sobre, si sé li quedava gènere per a vendre, sé li descomptava dels paupèrrims 500 euros que van dir que li pagarien. Per a enviar-los de passeig...
Els darrers dies també he tingut constància d’un altre cas que ve a demostrar la precarietat de les condicions laborals. Des de que vaig entrar a treballar a l’administració, sempre havien vingut dos persones d’una empresa de serveix externa a netejar diàriament els dependències. Només quan es requeria d’una neteja més a fons, es contractava altres empreses especialitzades. Els primers van ser Maria i Pascual, un matrimoni de Fortanete que van viure uns anys a la Galera. Actualment venen dues dones.
Quan elles entren, a molts de nosaltres encara ens troben al lloc de treball. Sempre ens saluden efusivament. Un dia va arribar una de sola (un fet força inusual) i li vaig preguntar si no venia l’altra. Em va dir que no, que l’empresa els hi havia comunicat que a partir d’ara no es substituiria cap baixa ni cap període de vacances. Evidentment, una persona sola no farà la mateixa feina i, per tant, ho no es farà tan a fons o alguna cosa es quedarà per a fer.
La pregunta és: N’és conscient l’administració d’aquest fet? Per què imagino, pagar, segueix pagant el mateix...
Dintre d’uns dies serà el Primer de Maig, el dia internacional del treball. Els sindicats convocaran manifestacions i d’altres actes i miraran de mobilitzar els seus afiliats. Buscaran un lema contundent i demanaran que es creï ocupació estable i de qualitat...
Cada anys demanen el mateix, però mai aconsegueixen un resultat mínimament acceptable. En aquest pas haurem passat la crisi més llarga de la història pràcticament sense mobilitzacions, ja que els poques que hi ha hagut, no han tingut la repercussió desitjada.
Trobeu que els sindicats es comporten com cal?
PD. Ara, ves on tinguis un espill, mira’t i preguntat que és el que tu estàs fent. No busquis més excuses.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 30-04-2015

Una mostra més del 'marrana' que pot ser la gent: llaunes buides, burilles de cigarreta i fins i tot pals per a les orelles! 

TORTOSA ‘IS DIFFERENT’

Si més no l’Administració de Tortosa de l’Agència Tributària. Ja he comentat alguna vegada la concentració que hi ha de càrrecs o excàrrecs públics. Ara mateix tenim: una alcaldessa (el Perelló), un alcalde (Mas de Barberans), el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, un altre regidor de Tortosa i un regidor de Paüls.
Ahir es van celebrar eleccions sindicals. Tal com havia comentat, es van presentar 8 llistes: UGT, CC.OO., CGT-CAT, CSIF, SIAT, GESTHA, UCESHA i FEDECA. Tret dels tres primers (que suposo coneixeu), els altres o bé són sindicats de l’Administració de l’Estat o exclusivament de l’Agència Tributària, excepte l’últim que és una mena d’associació que també té el dret de poder-se presentar.
De les 8 candidatures, 3 estaven encapçalades per company de Tortosa, quan, quantitativament parlant, l’actual plantilla de Tortosa deu de representar, aproximadament, una mica més d’un 10% de la totalitat de treballadors públics de la província que, com sabeu, té 4 centres de treball: la Delegació de Tarragona, les Administracions de Reus i Tortosa i Duanes, encara que per obres a l’edifici de la plaça dels Carros, ara mateix, els treballadors  estan ubicats a les dependències de la Delegació.
Excepte FECECA (inspectors) i GESTHA (tècnics), a les altres candidatures també hi havia una nodrida representació de companys d’aquesta Administració. Entre totes caldria destacar la de SIAT que, a part de tenir 5 candidats, entre ells, el cap de llista, aquest és també el secretari general del sindicat a Catalunya.
Els resultats de Tortosa van ser aquests:

UGT: 11 vots.
CC.OO.: 11 vots.
SIAT: 4 vots.
UCESHA: 3 vots.
GESTHA: 2 vots.
CSIF: 1 vot.
FEDECA: 1 vot.
CGT-CAT: 0 volts. 
Cap vot en blanc i cap vot nul.

El cens electoral era (crec recordar de 34 electors), dels quals en van votar 33 (una companya està de baixa), per tant, el percentatge va ser molt alt: 97 %.

La distribució de delegats sindicals a la Junta de Personal Provincial va ser la següent:

GESTHA: 3 delegats (52 vots)
UGT: 2 delegats (34 vots)
SIAT: 2 delegats (28 vots)
UCESHA: 2 delegats (29 vots)
CGT-CAT: 2 delegats (23 vots)
CSIF: 1 delegat (17 vots) 
CC.OO.: 1 delegat (19 vots)
FEDECA: 0 delegats (9 vots)  

El sindicat guanyador, el de tècnics (grup A2 -antics sotinspectors i cos de gestió-) és un sindicat corporativista amb una afiliació molt elevada entre els seus i que, per tant, en una immensa majoria el voten. A Tortosa, fins i tot en això som differents: dels 7 tècnics que hi ha, només 2 van votar el que podríem considerar el seu sindicat.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. ACTUACIÓ MAS DE BARBERANS. Pd4 de comiat


















PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PASSEJANT PER DELTEBRE (XXIV)













Obama, què fem amb Couso?

RAMÓN LOBO
Periodista

És un fet extraordinari que un president dels Estats Units admeti haver matat dos ostatges occidentals en una operació antiterrorista. El nord-americà Warren Weinstein i l'italià Giovanni Lo Portosón els primers en un gir polític impensable fins fa uns dies. De les seves morts en un atac amb un avió no pilotat (drone) a la frontera entre l'Afganistan i el Pakistan en podem treure una conclusió: la CIA no compta sempre amb una informació precisa sobre el que bombardeja. Sostenen que l'objectiu era Ahmed Faruk, un líder d'Al-Qaida, i que en un altre atac també han matat Adam Gadahn, un antic portaveu del grup, però ningú sabia res dels ostatges.
Al veure el president Barack Obama demanar disculpes a les famílies dels segrestats -suposo que les indemnitzacions es negociaran després-, m'he recordat de José Couso, el càmera espanyol mort a Bagdad l'abril del 2003. Abans que ningú s'exalti reconec que no és el mateix context: Couso va anar lliurement a cobrir una guerra, un lloc per regla general perillós, mentre queWeinstein i Lo Porto van ser capturats en contra de la seva voluntat en un país extremadament insegur, com és el Pakistan. Però fins i tot en les guerres existeixen normes que protegeixen els civils (els periodistes ho som). No va sortir llavors George W. Bush per demanar disculpes per les morts de Couso i de l'ucraïnès Taras Protsiuk, també càmera de Reuters.
Eren danys col·laterals, un terme que defineix els morts inevitables per aconseguir un suposat objectiu superior.

Desvergonyiment moral

Han passat 12 anys i seguim sense saber res d'aquest suposat objectiu superior ni de les disculpes ni d'una investigació oficial. No la van emprendre els EUA ni tampoc el Govern de José María Aznar ni el que el va seguir, el de José Luis Rodríguez Zapatero. Per Wikileaks sabem que el Govern socialista va intercanviar cables amb el dels EUA assegurant-li que faria descarrilar la investigació de l'Audiència Nacional mentre que en públic deia el contrari. És un desvergonyiment moral.
Si els EUA reconeguessin una responsabilitat en la mort de Cousoobririen la possibilitat d'un plet i d'una indemnització. Però aquest no és l'assumpte central, el problema és que això establiria jurisprudència, obriria vies legals per a milers d'altres causes.
Couso va anar a una guerra i a la guerra succeeixen els accidents, la mala sort; és veritat. El treball de reporter no és més important que el de miner, pescador o paleta. Els nostres morts no són més rellevants encara que tinguem el poder de sublimar-los. Però els accidents s'investiguen i així s'obtenen conclusions, milloren els procediments, es paguen indemnitzacions i s'empatitza amb les víctimes. Res d'això ha succeït en el cas de Couso. És un forat negre d'intel·ligència política.
L'Exèrcit dels EUA es mou amb una enorme autonomia de decisió. Un capità, o un sergent en el cas de Couso, té la possibilitat de prendre decisions en cas de sentir-se en perill. El sergent Thomas Gibson va adduir que al terrat de l'Hotel Palestina hi havia franctiradors de l'Exèrcit de Saddam Hussein. Cap testimoni ni filmació ho ha corroborat. L'Exèrcit dels EUA que va entrar a Bagdad havia de saber que a l'Hotel Palestina es concentraven la majoria dels periodistes internacionals, inclosos els nord-americans. No saber-ho seria incompetència extrema, fet perseguible.
No crec que els EUA disparessin contra el Palestina per espantar la premsa, com s'ha dit, i molt menys per matar Couso o castigar Tele 5. Llavors, ¿per què van disparar? ¿Va ser un acte fortuït o intencionat? Com que no existeix una investigació pública no ho sabem.

El senyal de Reuters

Sí que sabem que avions dels EUA van atacar aquell mateix matí del 8 d'abril del 2003 la seu d'Al-Jazira a Bagdad, que havia donat les seves coordenades per evitar ser atacada com va succeir a Kabul el 2001. En aquest atac va morir Tareq Ayyoub. Va ser un assassinat. La versió més creïble en el cas Couso és que el tanc va disparar contra els pisos alts del Palestina per fer callar el senyal de Reuters, que transmetia en directe l'entrada de les tropes dels EUA a Bagdad, en la seva cruïlla del riu Tigris.
El comandament dels EUA va decidir no donar a Saddam Husseinl'oportunitat de veure aquest avanç per la CNN o Al-Jazira, que usaven el senyal de Reuters. Darrere hi havia un home, Taras Protsiuk, i al pis de sota José Couso, que feia la seva feina. Si aquesta versió fos la correcta, no es diferenciaria de l'atac a Al-Jazira: seria un assassinat. I els assassinats es persegueixen i es castiguen. Són les regles del joc que diem defensar.

dimecres, 29 d’abril de 2015

MANEL FERRÉ: PILOTES FORA QUE GUANYEM!

RESUM DELS FETS

Com sabeu, ahir, la Guardia Civil va escorcollar les dependències de l’Hospital Comarcal d’Amposta, de titularitat municipal i gestionat per SAMGISS, empresa del grup SAGESA que, a la vegada, forma part del grup INNOVA de Reus.
Si bé l’escorcoll a l’hospital va acabar per la tarda, el registre a la Casa Consistorial (que va començar més tard), va acabar a la matinada (es parla de la 1 del matí)
De fet ha transcendit molt poca informació i sovint contradictòria depenent de qui ha estat l’informant. Sí be a mig matí es va dir que haurien detingut al gerent de SAMGISS, després no es va confirmar i a la llista elaborada als mitjans de comunicació no hi surt cap detingut d’Amposta. També sembla que pel Twitter (jo no en tinc) s’hauria dit que qui estava detingut era el propi alcalde d’Amposta, però que hauria continuat a les dependències municipals per a col·laborar amb la Benemèrita. Una vegada acabat l’escorcoll, Ferré mateix hauria desmentit, també via Twitter, que no era cert i, segons sembla usant un to força indignat i emplaçant als mitjans de comunicació a una roda de premsa que donaria a primera hora del matí.
Mentre, van ser molts els que es van voler penjar la medalla. En primer lloc les CUP que van ser els qui van denunciar les irregularitats que van observar a INNOVA, al poc que havien obtingut representació a l’ajuntament de la capital del Baix Camp. És evident que les actuacions del jutge s’han fet arran d’aquesta primera denúncia.
Qui també es posava medalles sense cap motiu era la que va de número dos de PxC a Amposta. Segons ella l’actuació de la Guardia Civil va ser com a conseqüència de els seves denúncies, quan, tal com ho he explicat abans, ve de molt abans, concretament del 2012.

LA VERSIÓ DE FERRÉ
Segons Ferré no hi hauria cap irregularitat i es va tornar a fer referència a la legalitat de els contractacions fetes des de SAGESA. I com no, va tirar pilotes fora i va donar la culpa al govern tripartit de l’Ajuntament de Reus (per mi que només li va quedar donar la culpa a Zapatero i al bou que va matar a Manolete)
La tàctica de negar-ho tot i donar la culpa als altres és tan vella com la existència del ser humà. No recordo cap cas en que un polític culpable de corrupció admeti, d’entrada, la seva culpa. La primera reacció, com he dit abans, es negar-ho tot.
Per tant, què ens fa pensar que en el cas d’Amposta hauria de ser diferent?  
Certament, l’entramat d’empreses públiques INNOVA es va gestar, efectivament, durant un dels mandats de Josep Abelló, exalcalde socialista de Reus (1986-2002) Però no és menys veritat que fins l’entrada de les CUP a l’Ajuntament, a tothom li anava bé els sous i prebendes que rebien del grup INNOVA (també els de CiU i els del PP)
Personalment em crida molt l’atenció que Josep Prat, l’autèntic cervell del muntatge de INNOVA, fos, posteriorment, el Director General de CAT Salut, l’empresa pública que gestiona una bona part de la sanitat catalana. Va ser nomenat per aquest càrrec durant el darrer govern de Jordi Pujol. Col·locarien els convergents a un no afí, per a un càrrec tan important? Tinc els meus dubtes.  

NERVIS A FLOR DE PELL
Algú em va dir ahir que, encara que no hi haguessin detinguts, només pel mal rato que estaven passant els convergents, ja valia la pena.
Vull recordar que l’ombra de la sospita ja fa molt de temps que planava sobre alguns polítics ampostins: cas Palau, Merinos... De fet, si finalment els indicis de corrupció, pels quals es van fer les entrades d’ahir, des del meu humil punt de vista, només serien con la punta de l’iceberg. Penseu que, fins ara,  no s’han investigat temes urbanístics ni de cap altra índole, susceptibles de irregularitats.
Tant nerviosos estan que, aquest matí, segons m’han informat, s’han creuat per les escales de l’edifici de l’ajuntament Ferré i Roig amb Ciscar. Com sembla ser que ningú ha volgut cedir el pas, Roig i Ciscar han acabat xocant, l qual cosa ha provocat primer un intercanvi de insults i paraules pujades de to i, finalment, una agressió de Ciscar a Roig. 
També, des de sectors presumiblement convergents (d'on sinó? s'està amenaçant als internautes que pengen fotos i fan comentaris per les xarxes. Prova evident és la que ha rebut l'encara portaveu del PSC Antoni Espanya. 
És una bona mostra del caciquisme que impera a Amposta des de fa dècades. Vergonyós!! 

PLOURE SOBRE MULLAT
Ja sabeu que, sovint, les males notícies no venen soles. Aquest mateix matí, la revista digital directa.cat ha publicat un article d’Oriol Fusté sobre l’actual gerent del Consell Comarcal del Montsià i ma dreta de Roig durant molts d’anys, amb qui va ser regidor d’Urbanisme.
L’article en qüestió va en la mateixa línia que apuntava més amunt de presumptes irregularitats comeses per alguns dels edils ampostins.

Sinó l'heu llegit, ho podeu fer clicant AQUÍ

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 29-04-2015

He arribat a la conclusió que la gent és igual de còmoda com d'incívica. 
La furgoneta tenia dues rodes sobre la vorera i està al xamfrà del carrer. 


Per falta d'aparcament no serà, veritat? 

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. MAS DE BARBERANS. 3d6