dilluns, 31 d’agost de 2015

REEDICIÓ: LA DRETA ES MANIFESTA

Avui començaré amb una mena d’endevinalla. Què fan un sindicalista agrari, un pescador, un  caçador, un representant d’una comunitat de regants, un representant d’una cambra arrossera i un defensor dels bous? La resposta és: conspirar contra els governs de Catalunya i Espanya. Després d’una reunió prèvia van convocar una roda de premsa per anunciar una manifestació a Amposta perquè, segons ells “el govern els limita el creixement econòmic”. Finalment la manifestació tindrà lloc dissabte 16 de febrer sota el lema: “Per la dignitat de les Terres de l’Ebre”. La mateixa dignitat que ells no van tenir ara fa uns anys quan una bona part de la població va sortir al carrer per a defensar l’Ebre. Però aquest grup de gent, que en principi pareix tan heterogeni, tenen forts lligams entre si. Tal com escriu Antoni Espanya, Delegat del DAR a les Terres de l’Ebre, al seu blog el dia 20 de gener: Veurem un mes de febrer farcit de manifestacions suposadament de base ciutadana, que estan sent preparades des de fa mesos a consciència pel cacics territorials de CiU, amb el suport del PP. Tot el franquisme sociològic de la Catalunya rural està activat al servei una vegada més dels interessos dels poders fàctics de sempre. Esperem que aquesta sigui per sempre més la darrera imatge del Vell Règim”. 
L’elecció d’Amposta com a lloc de la manifestació tampoc és casualitat. La capital del Montsià representa la defensa dels drets especulatius que suposava l’espoli de l’aigua de l’Ebre en front a Tortosa que va congregar bona part de les manifestacions anti-transvasament que es van fer al territori. Fins i tot, mentre a l’entrada a Tortosa pel Sud s’ha alçat el monument que recorda la lluita de les quatre comarques ebrenques en contra del PHN, a Amposta s’alcen les figures gegantines d’un bou i un retallador... 
No és primer cop que alguns d’ells van “agafats de la ma” per a defensar els seus interessos que no són d’altres que els privilegis que sempre han mantingut. Com deia l’altre dia l’exalcalde d’Amposta Josep Maria Simó” “Els mateixos que s’oposaven al Parc Natural del Delta de l’Ebre, ara s’oposen a la Xarxa natura 2000”. I també els que estaven a favor del transvasament i reclamaven contraprestacions per a desenvolupar el territori. Els mateixos que quan es va crear el Consorci per a la Protecció Integral del Delta de l’Ebre (CEPIDE), organisme creat per la llei del PHN, amb la connivència dels governs del PP, en el cas d’Espanya i de CiU, llavors govern de la Generalitat per a fer creure al territori que es prendrien mesures per a protegir el que el Pla Hidrològic volia destruir. Tota una paradoxa, no? A la pràctica va ser una manera de mantenir fidels a la seva gent donant-los càrrecs remunerats. Així es va crear una comissió executiva on el president era de CiU i el director executiu del PP, amb un sou de 73.000 euros a l’any. Finalment hi havia l’assemblea, que rebien assignacions per assistències, formada per gent molt propera i, en alguns cops, d’escàs calat polític. Tot s’hi valia a l’hora de fer veure que tenia molt suport popular, encara que en alguns casos hi havia representants d’entitats que res tenien a veure amb el Delta de l’Ebre.
Efectivament hi podem treure diverses conclusions. Potser la que ens crida més l’atenció és la “rellevància econòmica” que tenen els caçadors i els defensors dels bous. Però n’hi ha una de més sorprenent encara: la presència de la Cambra Arrossera del Montsià, fruït de la fusió de les d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja (totes dues a la vora dreta del riu) El govern de Pujol els va prometre una subvenció de 1.000 milions de pessetes com ajut de la unificació. En canvi, va tenir que ser el govern de Maragall qui acabés fent-se càrrec del pagament. A les portes d’una nova fusió de cooperatives, ara entre les de les ribes dreta i esquerra de l’Ebre, potser sigui el moment que algú els hi digui aquella famosa frase pronunciada pel cònsol Servilio Cepión l’any 139 abans de Crist als assassins de Viriato: “Roma no paga a traïdors!” 

Acabaré amb l’inici de l’article signat per Ignasi Ripoll representant de SEO/BirdLife publicat a la Veu de l’Ebre del dia 1 de febrer: “Una manifestació preelectoral, convocant agricultors, caçadors i pescadors contra qui va derogar el transvasament és una esquellada, un intent de manipular els votants”. Potser per això la Comunitat de Regants de l’Esquerra i Unió de Pagesos ja se n’han desmarcat...         

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 31-08-2015

Acumulació de cartutxos al costat del camí de Masdenverge, entre la Galera i Santa Bàrbara.  

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA D'ULLDECONA pd4

















PER LO MAS DE XIES I EL BARRANC DE SANT ANTONI (3)













Romeva, el plasma de Mas

SISCU BAIGES

Tan criticar el president del PP i del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per amagar-se darrera una pantalla de televisió de plasma per no fer front a les preguntes dels periodistes i a Catalunya, la candidatura ‘Junts pel Sí’ acaba d’importar i perfeccionar el sistema.

Per no retre comptes de la gestió de govern, el candidat a la presidència de la Generalitat d’aquesta llista, Artur Mas, no donarà la cara durant la campanya electoral sinó que ho farà una altra persona, que es diu Raül Romeva. Romeva no té res a veure amb la gestió de govern d’Artur Mas els darrers tres anys. La qualitat de vida i els drets socials dels catalans han estat durament retallats durant aquests tres anys i també en els dos anteriors, així mateix transcorreguts sota la presidència de Mas.

Mas s’ha amagat en el quart lloc d’aquesta llista i se n’ha anat de vacances. Ha tingut temps, però, per telefonar Romeva per recordar-li que ell és només una persona interposada entre ell i la presidència de la Generalitat. Potser no li van explicar bé quan el van fitxar. Per això li han hagut de recordar en un parell d’ocasions quina és la seva funció en aquesta maniobra política.

S’entén que les altres candidatures reclamin que als debats electorals hi participi Mas i no Romeva. Què contestarà Romeva quan li exigeixin explicacions per les retallades socials o per les persones que han mort a les llistes d’espera del conseller Boi Ruiz?

Podríem suggerir-li un antològic ‘Això no toca’, en homenatge al president delinqüent confés i ara desaparegut Jordi Pujol, que, clar, votarà la llista de Romeva i Mas.

Si Artur Mas no rectifica i accepta donar la cara en aquests debats, caldrà veure com els titulen els mitjans que els convoquin. Sempre han estat presentats com a “Debat entre els candidats a presidir la Generalitat”. M’imagino el de TV3: “Independència Sí o No. Debat entre els caps de llista del 27S”.

I el Col·legi de Periodistes que digui missa!

diumenge, 30 d’agost de 2015

REEDICIÓ: FOMENT DE LA CULTURA O NEGOCI?

La cultura hauria d’estar a l’abast de tothom al preu més reduït possible. I no sempre és així. Un espectacle, per molt subvencionat que estigui per part de les institucions, si és bo (entenent per bo si hi participen figures de cartell), resulta car. I no parléssim si a sobre hem de traslladar-nos on s’hi solen fer els bons espectacles (teatre, música, dansa, etc.), que en aquest país sol ser a Barcelona i Madrid. Llavors, al cost del propi espectacle, se li han de sumar les despeses de viatge, allotjament, menjar fora de casa...
Però que passa si algú ve i ens diu que el que cal es fomentar la cultura a casa nostra? I si a sobre se’ns diu que ens pot oferir un títol amb renom? En primer lloc el que passa és que ens tocarà rascar la butxaca! Evidentment no estic parlant a títol individual, sinó de forma col·lectiva representats pel nostre ajuntament.
Per a que després no diguin que està tot inventat, fa uns anys, un barceloní de nom “navarrès”, Xavier Tudela, va pel món oferint “capitals de cultura”, depenent de l’indret i de importància de la ciutat, pot arribar a oferir fins a 5 alternatives: la Capital de la Cultura Catalana, la Capital de la Cultura Europea (Tarragona és candidata per al 2016), la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura i la US Capital of Culture. D’aquesta activitat n’ha fet el seu “modus vivendi”, per la qual cosa, l’oferiment del títol no es fa de forma gratuïta, sinó que a la futura capital li costa uns diners...
Amposta, va ser capital de la Cultura Catalana el 2006. Abans ho havien estat Banyoles (comarca del Pla de l’Estany) i Esparreguera (el Baix Llobregat) I amb posterioritat ho va ser Lleida (el Segrià) Aquest any ho és Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord) i el títol per al 2009 ja ha estat concedit a Figueres (l’Alt Empordà) Si ens hi fixem, observarem que anat recorrent la geografia catalana de Nord a Sud i d’Est a Oest. Ha passat per totes les províncies catalanes i fins i tot s’ha aturat a la Catalunya francesa, però encara no ha fet cap incursió al País Valencià.
Tudela s’ha rodejat de tota la parafernàlia que comporta la realització d’un esdeveniment com aquest: jurat de notables per elegir la nova seu (diversos rectors d’universitat, entre els que figura Francisco Toledo de la Jaume I de Castelló i Francesc Xavier Grau de la Rovira i Virgili de Tarragona), patrocinadors... fins i tot compta de cert suport institucional! Aquest suport de la Generalitat de Catalunya li va costar prou a aconseguir-lo. La Conselleria de Cultura del govern Maragall amb la Caterina Mieres al capdavant (PSC) no li va voler donar cap tipus de recolzament i va tenir que recorre a Josep Bargalló (ERC) el  Primer Conseller del Govern.
Com no podia ser d’una altra manera, la concessió a Amposta del títol de Capital de la Cultura Catalana 2006 va ser aprofitat pel govern municipal (CiU) per a proclamar-ho a bombo i platerets i fer-ne bandera del “bon govern municipal”. Després d’una inauguració molt prometedora, amb un espectacle al carrer a càrrec de la companyia Artistras, ple de llum i color, al més pur estil del grup Comediants, a mesura que anava avançant l’any, prompte es va poder veure que les expectatives de una promoció real d’Amposta s’anaven diluint. Amb l’slogan de “Pont de la Cultura Catalana”, es va dir que es pretenia ser el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià. També es va dir que es volia fer participar a les localitats veïnes. No recordo que dita participació anés més enllà de l’habitual trobada de bandes de música que organitza cada any la Lira Ampostina y un altre cicle de música de banda al carrer on hi van passar la majoria de les societats musicals de la comarca del Montsià.
Es veritat que es van realitzar una gran quantitat d’actes (es va sobrepassar la xifra de 300, es a dir, quasi un cada dia), però la majoria eren en petit format, amb una participació molt fidel, però minsa, per a una població que tenia prop de 20.000 habitants... I això que segons la “propaganda oficial” s’hi van vendre més de 800 abonaments i es comptava amb més de 400 voluntaris (?)...
I després què? Es deia que es volia consolidar aquells actes amb més repercussió i participació i tret d’uns pocs, com la trobada d’escriptors ebrencs que organitza la biblioteca comarcal, la resta han anat passant a millor vida. I la prova és que el pressupost per a cultura ha disminuït ostensiblement. Per tant, la promoció cultural de l’any de la capitalitat, ha deixat un pòsit molt minso i de cap manera s’han complert les expectatives!  

  

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 30-08-2015

Tot un clàssic... Si cap el morro del cotxe hi cap tot!  
I si faig nosa, que s'aguantin! 

PER LO MAS DE XIES I EL BARRANC DE SANT ANTONI (2)













PER L'ERMITA DE L'ALDEA (3)