JAUME REIXACH
Ricard Vinyes és un prestigiós catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i un destacat especialista internacional en la contextualització i adequació d'espais memorialístics que ha treballat pels governs del País Basc, Xile, Argentina... L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona l'ha designat responsable dels Programes de Memòria i, entre d'altres encàrrecs, té el de reformular el Born Centre Cultural (BCC), convertit pel seu antic director, Quim Torra, en un mausoleu de la causa independentista.
La història no és mai en blanc o negre i Ricard Vinyes ho sap molt bé. Interpretar la Guerra de Successió del segle XVIII com un enfrontament entre Catalunya i Espanya és una burda manipulació, ja que es va tractar d'una conflagració europea amb múltiples actors i aliances. De la mateixa manera que ho és la interpretació, en termes simètrics, de la Guerra Civil del 1936-39. Sense anar més lluny, l'avi de l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va passar a la "zona nacional" de Burgos, igual que milers de catalans que van combatre al costat de les tropes franquistes.
Les restes arqueològiques del Born, testimoni excepcional de la destrucció d'aquesta part del barri de la Ribera ordenada per Felip Vè per construir-hi la ignominiosa Ciutadella, mereixen ser protegides i dignificades. Així ho vaig defensar amb vehemència des d'EL TRIANGLE quan l'Ajuntament socialista preveia la transformació de l'antic mercat en la seu de la futura Biblioteca Provincial de Barcelona.
La seva apropiació per part de l'independentisme militant és un greuge a la pluralitat democràtica de Catalunya i al respecte que a tots ens mereixen i que tots tributem als heroics defensors del setge de Barcelona. És com si l'antiga vila de Corbera (Terra Alta), destruïda pels bombardejos franquistes, hagués estat "segrestada" pels hereus dels anarquistes i comunistes que van participar en la batalla de l'Ebre i transformada en un "santuari" exclusiu d'aquestes ideologies.
La història sempre s'ha de mirar en perspectiva i més si ens remuntem a fets molt llunyans en el temps que no tenen res a veure amb la nostra vida actual. Trasplantar la Guerra de Successió als nostres dies –com es va intentar fer amb els actes de commemoració del Tricentenari- i elevar les restes del Born a una mena de Mur de les Lamentacions dels catalans és una maniobra que mereix el rebuig intel·lectual. Les pedres ja parlen per elles mateixes i no cal que les mitifiquem.
El nacionalisme hiperventilat és un factor de divisió i de dolor social que no porta enlloc. O sí. La prova més evident la tenim aIsrael. El poble jueu va ser víctima, durant la primera meitat del segle XX, d'atrocitats abominables que avergonyeixen la humanitat. Però d'ençà 1948, és el poble palestí –que no té cap culpa de viure on viu- qui pateix l'opressió i la repressió de mans dels hereus de les antigues víctimes dels progroms i de l'holocaust.
En la seva etapa com alcalde de Girona, el president Carles Puigdemont ha "mimat" el turisme jueu que visita l'antic Call de la ciutat i ha fet descarats gestos de complicitat envers el sionisme, seguint la tradició pujolista de considerar Israel com el referent a seguir en el camí de Catalunya. En aquest sentit, val la pena recordar que la comissió d'Afers Exteriors de la Unió Europea acaba d'aprovar una declaració taxativa en contra del procés de colonització dels territoris de la Cisjordània ocupats durant la Guerra dels Sis Dies de 1967, que considera el gran factor de desestabilització i violència que assota aquesta zona.
Deixem que el catedràtic Ricard Vinyes elabori una proposta per a la reformulació i dessacralització del Born i, un cop presentada, tots plegats ja expressarem lliurament la nostra opinió. Però no. Els independentistes més abrandats ja han encetat una campanya perquè aquest indret continuï sent el "Valle de los Caídos" del moviment secessionista. De la història n'hem de treure lliçons per no repetir els errors del passat, no per reproduir-los fora del seu context.
Ricard Vinyes és un prestigiós catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i un destacat especialista internacional en la contextualització i adequació d'espais memorialístics que ha treballat pels governs del País Basc, Xile, Argentina... L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona l'ha designat responsable dels Programes de Memòria i, entre d'altres encàrrecs, té el de reformular el Born Centre Cultural (BCC), convertit pel seu antic director, Quim Torra, en un mausoleu de la causa independentista.
La història no és mai en blanc o negre i Ricard Vinyes ho sap molt bé. Interpretar la Guerra de Successió del segle XVIII com un enfrontament entre Catalunya i Espanya és una burda manipulació, ja que es va tractar d'una conflagració europea amb múltiples actors i aliances. De la mateixa manera que ho és la interpretació, en termes simètrics, de la Guerra Civil del 1936-39. Sense anar més lluny, l'avi de l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va passar a la "zona nacional" de Burgos, igual que milers de catalans que van combatre al costat de les tropes franquistes.
Les restes arqueològiques del Born, testimoni excepcional de la destrucció d'aquesta part del barri de la Ribera ordenada per Felip Vè per construir-hi la ignominiosa Ciutadella, mereixen ser protegides i dignificades. Així ho vaig defensar amb vehemència des d'EL TRIANGLE quan l'Ajuntament socialista preveia la transformació de l'antic mercat en la seu de la futura Biblioteca Provincial de Barcelona.
La seva apropiació per part de l'independentisme militant és un greuge a la pluralitat democràtica de Catalunya i al respecte que a tots ens mereixen i que tots tributem als heroics defensors del setge de Barcelona. És com si l'antiga vila de Corbera (Terra Alta), destruïda pels bombardejos franquistes, hagués estat "segrestada" pels hereus dels anarquistes i comunistes que van participar en la batalla de l'Ebre i transformada en un "santuari" exclusiu d'aquestes ideologies.
La història sempre s'ha de mirar en perspectiva i més si ens remuntem a fets molt llunyans en el temps que no tenen res a veure amb la nostra vida actual. Trasplantar la Guerra de Successió als nostres dies –com es va intentar fer amb els actes de commemoració del Tricentenari- i elevar les restes del Born a una mena de Mur de les Lamentacions dels catalans és una maniobra que mereix el rebuig intel·lectual. Les pedres ja parlen per elles mateixes i no cal que les mitifiquem.
El nacionalisme hiperventilat és un factor de divisió i de dolor social que no porta enlloc. O sí. La prova més evident la tenim aIsrael. El poble jueu va ser víctima, durant la primera meitat del segle XX, d'atrocitats abominables que avergonyeixen la humanitat. Però d'ençà 1948, és el poble palestí –que no té cap culpa de viure on viu- qui pateix l'opressió i la repressió de mans dels hereus de les antigues víctimes dels progroms i de l'holocaust.
En la seva etapa com alcalde de Girona, el president Carles Puigdemont ha "mimat" el turisme jueu que visita l'antic Call de la ciutat i ha fet descarats gestos de complicitat envers el sionisme, seguint la tradició pujolista de considerar Israel com el referent a seguir en el camí de Catalunya. En aquest sentit, val la pena recordar que la comissió d'Afers Exteriors de la Unió Europea acaba d'aprovar una declaració taxativa en contra del procés de colonització dels territoris de la Cisjordània ocupats durant la Guerra dels Sis Dies de 1967, que considera el gran factor de desestabilització i violència que assota aquesta zona.
Deixem que el catedràtic Ricard Vinyes elabori una proposta per a la reformulació i dessacralització del Born i, un cop presentada, tots plegats ja expressarem lliurament la nostra opinió. Però no. Els independentistes més abrandats ja han encetat una campanya perquè aquest indret continuï sent el "Valle de los Caídos" del moviment secessionista. De la història n'hem de treure lliçons per no repetir els errors del passat, no per reproduir-los fora del seu context.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada