divendres, 12 de febrer del 2016

El castells no són com el toros: no es mata a cap ésser viu

Silvia Muñoz MartínL'Hospitalet de Llobregat


No sé si tot això de l'independentisme català està provocant un genocidi a gran escala de tots els elements patriòtics del país. Els castells són una activitat cultural de gran envergadura i de grans valors socials i morals que caracteritzen els catalans. Per tant, és de difícil comparació amb altres activitats ja que té trets molt particulars i únics.
Arran d'una fotografia del famós Fran Rivera torejant una vaquilla junt a la seva recent nascuda filla que ha estat viral a les xarxes socials amb una pluja de critiques contra l'artista, vaig llegir al crític taurí Antonio Lorcapreguntar-se: "¿Acaso no hay muchos pedres que permiten que sus hijos de corta edad se suban a lo alto de una torre humana --los castells catalanes-- con el riesgo evidente de que sufran algun daño, y nadie polemiza sobre la que es, sin duda, una tradicion arraigada?".
El món taurí és una tradició espanyola on la intencionalitat és assassinar a l'animal sense que aquest tingui el poder de decidir si vol o no vol participar en aquest gran esdeveniment patriòtic. Cal afegir l'aportació d'una regidora de Ciutadans de l'Ajuntament de ReusPepa Labrador, sustentada amb la imatge d'una caiguda dels Castellers de la Vil·la de Gràcia: "És com a mínim curiós que qui s'escandalitza per la fotografia de Fran Rivera amb la seva filla, no ho facin per això".
Sembla curiós com la gent es permet el luxe de fer comentaris sense tenir els coneixements suficients per parlar del tema, i més en un tant delicat i especialitzat com és el dels castells. Tant el món taurí com els dels castells són elements patriòtics i molt vocacionals, ambdós es transmeten molts cops de generacions en generacions. Tot i això, tenen moltes més variables diferents e incomparables. Tots dos conceptes són com l'oli i l'aigua, no es poden barrejar.
Els castells són construccions humanes que s'eleven a alçades impensables on l'objectiu és muntar i desmuntar la construcció. Per tant, la intencionalitat no és caure. Sí que és cert que el risc de caure i prendre mal existeix, però hi és en els castells, en el futbol, en el basquet, en el handbol, en la gimnàstica esportiva, en el pati de la escola i en el parc. Si ens regim sota aquesta regla, no deixaríem que els nostres fills sortissin al carrer.Pels taurins, la seva finalitat és matar a l'animal. Els castellers, o millor dit, la nostra intenció no és matar als nens. Els castells ensenyen molts valors de psicomotricitat, morals, socials que difícil és trobar una activitat així els aporti.
Per tant, senyors i senyores d'Espanya, preocupeu-vos de trobar feina, tenir salut i una bona família que nosaltres ja ens preocupem de fer cultura i país.