diumenge, 27 de març de 2016

3.500 EUROS PER A PASSAR EL MES

D'Eneko. 
José Luis Olivas, el que va ser el president del Bancaja (una de els entitats que fan formar Bankia), investigat pel saqueig del Banc de València, li va demanar al jutge de l’Audiència Nacional poder disposar de 3.500 euros mensuals per a despeses personals ja que amb menys no es pot viure... (segons va dir el propi Olivas) I el jutge li va concedir... ¡Pedid y se os dará! (Sembla que deia Crist) La fiscal, molt més coherent i realista va demanar que sé li concedís una quantitat equivalent al SMI ja que, segons ella, cap investigat per corrupció hauria de viure per sobre de les seves possibilitats
Casos com aquest reflecteixen fidelment la forma d’actuar i pensar de la majoria dels càrrecs del PP de València.
Us heu adonat que a València no tenen entitats financeres pròpies? Abans en tenien al menys 3 d’importants: la pròpia Bancaja (al principi a Catalunya es deia Bancaixa, però després se’n van adonar que sonava massa català), la Caja de Ahorros del Mediterráneo (potser més coneguda com la CAM) i el Banc de València, aquesta últim absorbit per Caixabank.  
I tot degut a una administració deslleial per part dels seus gestors. D’on penseu que sortien els diners que s’invertien a la Comunitat Valenciana? Però no només això, sinó també de la part que s’emportaven les trames corruptes i els diners que es van prestar als amics a canvi de escasses garanties de devolució. Com es diu vulgarment: les van saquejar!  
És increïble la benevolència i la passivitat de la ciutadania valenciana. Com vaig dir jo mateix no fa gaires setmanes, què és pensaven, què es tractava del miracle dels pans i dels peixos?  D’on es pensaven que sortia tota aquella opulència?
Però la poca vergonya dels dirigents valencians del PP perdura. Dir que no es pot viure amb menys de 3.500 euros al mes és una falta de respecte a les famílies que han de passar amb 400 euros. Potser és fer una mica de demagògia, però si molts del PP (i d’altres partits) no haguessin espoliat les arques públiques com ho van estar fent durant molts d’anys, ens lluiria més el pèl (en castellà otro gallo nos cantaría) Només que es retornessin a les arques de l’Estat tot el diner robat i els imports que va destinar aquest para el rescat de les entitats financeres... I no només valencianes, sinó de la majoria que estaven controlades per polítics que és el mateix que dir que la majoria de les antigues caixes d’estalvis.
Acabaré el comentari d’avui parlant de la Rita Barberá, una altra que a ben segur tampoc podrà viure amb 400 euros al mes. Ara, com es veu acorralada i sap amb certesa que no se’n sortirà tot i que ella negui està implicada en cap cas de corrupció política, està enviant missatges a tots els seus companys amb qui es va relacionar durant els anys que va ser alcaldessa de Valencia per a que callin, ja que també ells (o elles), tenen molt que amagar.