dissabte, 30 d’abril del 2016

EL FILÓ DE LA LLENGUA

Pràcticament tots els partits polítics han trobat amb al llengua un autèntic filó a l’hora d’aconseguir vots. Ara bé, no tos els partits l’usen de la mateixa manera i també depèn de les comunitats autònomes.
Per a fer un ús partidista de la llengua, la primera condició que s’ha de donar és que a la pròpia comunitat hi hagi més d’una llengua oficial. De no ser així, evidentment, no hi ha cap tipus de polèmica.
Posaré d’exemple tres comunitats on, de diferents maneres, podem trobar casos significatius d’aquest ús partidista del que vull parlar: València, l’Aragó i Catalunya.
A València és dóna el cas més significatiu. Fixeu-vos que aquí s’ha canviat el nom de la llengua: el català de València va passar a dir-se valencià. És cert que hi ha matisos propis i paraules que només es diuen allí, però això passa a tot arreu. A les Terres de l’Ebre per exemple, diem got en lloc de vas, granera en lloc d’escombra, escurar en lloc de netejar els plats, natros i vatros en lloc de nosaltres i vosaltres... I no per això al català d’aquí l’anomenem oficialment tortosí o ebrenc. En tot cas estaríem parlant d’un dialecte, mai com una llengua diferenciada, tal com s’ha vet a València.
La primera controvèrsia amb el català a València va sorgir de la ma del partit Unió Valenciana de Vicente González Lizondo. Quan aquest partit donava els darrers cops de cua, el PP va aprofitar l’ocasió i a part d’incorporar a molts dels seus militants,també va assumir la mateixa política lingüística, endimoniant tot allò que tenia que veure amb el català (entitats, mitjans de comunicació...) Unió Cultural del País Valencià d’Eliseu Ciment va passar pràcticament al ostracisme i les emissions de la televisió catalana es van haver de tancar contra la voluntat dels seus impulsors a base de lleis i multes.
Amb un PP valencià en plena descomposició pels casos de corrupció, ara, qui ha agafat el testimoni de la ma del PP ha estat Ciudadanos de la ma de Carolina Punset i companyia (Carolina Punto Siete que l’anomena Xavi Castillo)
La parla catalana a l’Aragó no més ocupa el petit territori anomenat la Franja què, si fa o no fa, és el limítrof amb el Principat. De tot aquest territori, el que més conec és la comarca del Matarranya, veïna de la nostra Terra Alta.
Fa uns anys, el PP d’Aragó va voler rebatejar la llengua catalana que es parla dintre del seu territori, però com que no la podia anomenar aragonès (l’aragonès és un idioma diferenciat que pràcticament no el parla ningú en l’actualitat), no se’ls va ocórrer res més que inventar-se una nova denominació que va fer posar els pèls de punta als lingüistes: Lengua Aragonesa Propia de l’Área Oriental (LAPAO) Afortunadament l’arribada del PSOE a la majoria de les institucions va eliminar l’aberració.
Però si algú pensa que el conflicte de la llengua s’ha acabat a l’Aragó, està molt equivocat. Ara és el Partido Aragonés Regionalista (PAR) el que vol suprimir tots els vestigis de català de la seva comunitat. No és fàcil fer-ho, però a força de paciència i temps, no és impossible.
Acabarem el viatge pels territoris peninsulars que un dia van conformar la Corona d’Aragó a Catalunya. A priori es podria pensar que aquí no hi hauria d’haver cap problema, però el hi ha. I tant que el hi ha...
Tot i que des de fa anys es va fer una llei de política lingüística que semblava que deixava les coses molt clares, hi ha partits que són reticents a acceptar-la i demanen que hagi més quotes de castellà per tot arreu: escola, mitjans de comunicació... Fins i tot els diputats d’aquests partits (PP i C’s) solen usar amb certa freqüència el castellà al Parlament com un gest de rebel•lia i, també, per a quedar bé de cara els seus votants.
Si un dia aquests partits arribessin a governar Catalunya estic segur que, al menys, s’equipararia l’ús del castellà amb el del català.
Però també hi ha qui faria tot el contrari. Fa com un mes, un grup de lingüistes agrupats baix la denominació de grup Koiné van signar un manifest on es reclamava que el català fos l’única llengua oficial a Catalunya. Alguns membres del grup que han sortit als mitjans de comunicació han negat que fossin tant taxatius i que el manifest només buscava sensibilitzar a la societat catalana per a què el català seguís sent la principal llengua, però tenint el castellà com a cooficial.
Jo no em vaig llegir el manifest, però tots els periodistes que ho van fer el van interpretar malament? No serà què després de la polèmica suscitada s’ha fet ús del vell recurs d’haver estat mal interpretats?  
Tot sigui per esgarrapar uns vots... De vegades molts!!        

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 30-04-2016

 Amposta. Carrer Amèrica.

Mireu pel retrovisor del meu cotxe...

Què veieu?

Amplio la foto?


Un cotxe aparcat en doble fila (amb la conductora y una altra persona de xarreta) dificultant la visió per a sortir de l'aparcament. 

DELTA DE L'EBRE. AMPOSTA (3)











XXIIIena FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA (Recorregut) -1-











FORTANETE (9)











CDC se la juga al juny

JOAN TAPIA
Periodista

CDC ha sigut sempre un partit de líder però aquesta vegada tant el partit com Mas hauran de llegir bé els resultats de l'examen del juny


Convergència té problemes seriosos. El seu fundador té tots els fills imputats (incloent-hi l’Oriol, que volia ser el delfí d’Artur Mas) després de confessar haver ocultat al fisc una herència durant 34 anys. Avui té dos líders –Mas i Carles Puigdemont– i no és clar el que depararà el futur a cap dels dos. Admet un gran buit ideològic a l’enquestar entre els seus militants els valors a defensar. No té clar ni el seu nom, ja que l’última vegada que es va presentar a unes eleccions –el 20-D– ho va fer com a Democràcia i Llibertat. I a l’horitzó s’entreveu un complicat congrés de refundació (o de creació del nou partit) amb tres candidats a secretari general: Germà Gordó (centre ampli), Jordi Turull (més independentista) i Carles Campuzano (socialdemòcrata).
Però el primer examen de CDC –que en condicionarà el futur– és la cita electoral del 26-J. Serà el seu primer xoc amb la realitat després del 20-D, quan va haver de pair tres xocs. El primer va ser que, al no repetir-se la llista unitària amb ERC, va quedar en quarta posició i amb vuit diputats, quan quatre anys abans n’havia tret 16. Va quedar darrere d’En Comu Podem (ECP), ERC i fins i tot el PSC. El segon és més ideològic. Les dues llistes independentistes (CDC i ERC) van tenir només el 31% dels vots i 17 diputats davant el 36,4% i 19 escons quatre anys abans. Si el 27-S l’independentisme va presumir d’haver guanyat amb el 47,8% del vot, al desembre va preferir no remenar el 31%. El tercer –el més aparatós– va ser que Mas va haver de renunciar a la presidència pocs dies després per mantenir (a mitges) la ficció d’una majoria independentista en aliança amb la CUP. Tota l’operació de la llista única i les eleccions plebiscitàries per assegurar que Mas lideraria la legislatura de la desconnexió amb Espanya se’n va anar en orris com un castell de cartes. Ningú ho verbalitza però molts pensen que, sense l’error de l’avançament electoral, Mas encara estaria a la plaça de Sant Jaume i CDC hi comptaria, a Madrid.
Ara el primer examen és el 26-J. CDC intentarà la coalició amb ERC repetint la fórmula de Junts pel Sí del 27-S. I té arguments poderosos. Que ERC i CDC per separat repetissin el 30-32% del vot i 16-19 diputats (sobre 47) seria una bufetada per a l’independentisme. El desig unànime de la cúpula de CDC és repetir JxSí i tornar a mobilitzar el vot independentista. Recuperar l’entusiasme anterior al 27-S amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a una llista unitària.
Però les possibilitats d’aquesta llista són escasses. Primer perquè malgrat la voluntat de Jordi Sànchez, el seu president, la recent assemblea de l’ANC no va recolzar aquesta idea. Va exigir únicament la unitat d’acció dels grups parlamentaris.
La segona és que ERC no vol i també té arguments. El primer és que JxSí no va ser una bona operació. El 2012 CDC i ERC, per separat, van tenir la majoria absoluta de 71 diputats (50 de CDC i 21 d’ERC) i el 44,4% dels vots. En canvi en les plebiscitàries del 2015 van baixar a 62 diputats (sense majoria) i al 39,6% dels vots. A la majoria absoluta i al 47,8% només hi van arribar sumant-hi els 10 diputats de la CUP. I ERC creu –justificadament o no– que sense el llast de CDC, ERC hauria rebut una part dels vots de la CUP, que el 2012 només havia tret tres escons.
El fons de la qüestió és que CDC i ERC són dos partits diferents que competeixen pel poder. Mas va proposar la llista única per sumar i seguir dirigint el nacionalisme. Ara Oriol Junqueras pensa que l’aliança electoral (una altra cosa és la de govern) amb CDC resta atractiu al seu partit. ERC vol substituir CDC com la primera força independentista i creu que per plantar cara a l’aliança d’Ada Colau i Podem (que va guanyar el 20-D) ha d’estar lliure de tota sospita de conservadorisme.
Aleshores, sense llista unitària, CDC tornarà a anar sola el 26-J i és difícil que Francesc Homs aconsegueixi millorar substancialment els resultats obtinguts el 20-D. A +CDC afirmen que les seves enquestes els diuen que poden perdre o guanyar un escó i quedar-se amb 7 o 9 diputats. En tercera posició i empatats amb el PSC.
Però l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) és més dura. CDC quedaria en cinquè lloc, amb 6 o 7 diputats, darrere d’ECP, que mantindria el seu vot i els seus 12 escons; d’ERC, que pujaria tres punts i podria arribar a 11 diputats, i del PSC i Ciutadans, amb 7.
L’independentisme (ERC i CDC juntes) tindria un màxim de 18 diputats i el 32% dels vots. L’aposta política de Mas des del 2012 patiria un seriós revés i CDC, amb 6 escons o un màxim de 9, hauria de reduirles seves aspiracions.
S’oficialitzaria que ja no seria ni el primer partit català ni la primera força independentista sinó només un partit més juntament amb ECP, ERC, el PSC i C’s. Amb ERC encapçalant les files del sobiranisme i amb Ciutadans mossegant-li vot moderat, potser el que va heretar de la UCD quan el partit d’Adolfo Suárez es va ensorrar.
Homs plantarà batalla i lluitarà per la llista unitària. Fins i tot admetria no encapçalar-la. Però el xoc amb la realitat pot ser aspre. ¿Què faria llavors Mas? ¿Seguir com a president executiu amb el mateix full de ruta? ¿Seguir i assumir posicions més moderades? ¿Fer un altre pas enrere i ser president no executiu per tutelar una transició ordenada? ¿Retirar-se?
CDC ha sigut sempre un partit de líder, però aquest cop tant el partit com Mas hauran de llegir bé els resultats de l’examen del juny.

divendres, 29 d’abril del 2016

XXIIIena FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA.

EL SENYOR BEL I EL MONUMENT FRANQUISTA DE TORTOSA

Imagineu-vos per un moment que jo li digués a un amic alguna cosa així:

-Si vius a Amposta, podem quedar diumenge pel matí per a fer una cervesa per tal de reafirmar la nostra amistat.  
-Si vius fora d’Amposta vens diumenge pel matí , quedem per a fer una cervesa i reafirmem la nostra amistat.  
  
???

La realitat és que les dues preguntes són força semblants (l’única diferència és viure o no a Amposta)
Una cosa semblant són les preguntes que el Sr. Ferran Bel s’ha inventat per a fer la consulta sobre la retirada del monument als 25 años de Paz. Mireu sinó:

En relació al monument a la batalla de l'Ebre, que va inaugurar el general Franco l'any 1966, que creu que l'Ajuntament de Tortosa ha d'impulsar:

a) Retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau.
b) Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau.

Segons l’alcalde de Tortosa aquestes preguntes han estat consensuades per la majoria dels grups del consistori. I deu de ser així perquè no he llegit per enlloc que cap membre de l’oposició hagi dit el contrari.
Les úniques protestes han vingut per part de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa a l’entendre que la pregunta pot resultar confusa per a la majoria dels ciutadans.
A part d’això, ahir llegia un comentari de l’amic Brian Cutts, membre de la comissió esmentada que també posava el crit al cel en saber que la votació només podrà ser presencial i, per tant, obligarà a les persones que estiguin estudiant o treballant fora a viatjar fins Tortosa per a poder votar. No tenen més opció.  
Tots els governs, quan són reticents a fer alguna cosa, però s’hi senten obligats a fer-ho, sé les enginyen per a buscar preguntes ben enrevessades i poder confondre així a la ciutadania. Dos exemples molt clars: el referèndum de l’OTAN durant el segon mandat de Felipe González i la pseudoconsulta del 9-N de 2014 referent a la independència de Catalunya. En cap del dos casos la pregunta era clara i concisa. Què costava fer-la així:
Estàs a favor de que Espanya entri a l’OTAN?

-Sí.
-No.

O bé.  
Estàs d’acord que Catalunya sigui un estat independent?

-Sí
-No
O en el cas que ens ocupa.

-Estàs d’acord en retirar el monument commemoratiu dels 25 Años de Paz de Franco?
-Sí.
-No.

Tan difícil resulta fer alguna cosa així? Sembla que sí.
Torno a insistir. Puc entendre que el grup municipal de CiU (o ha canviat el nom?) i el PP s’oposin a la retirada del monument. Fins i tot puc entendre que tinguin raonaments diferents encara que el rerefons s’hi assembli bastant.
Però el que no puc entendre és que partits que es consideren d’esquerres no s’enfrontin a Bel per aquest tema, encara que només sigui per a desgastar-lo políticament.
Però sobre tot, sobre tot, ERC que tenia la possibilitat de configurar amb els altres grups del consistori un govern d’esquerres a Tortosa i va preferir donar suport a un alcalde que la legislatura anterior els va deixar a l’ostracisme total després d’haver-li donat suport durant la legislatura de 2007 a 2011.
Quin pacte de govern va signar ERC amb Bel per haver d’empassar-se el que no es pot digerir?  
De tots els partits que hi ha actualment al panorama polític català, només ERC existia abans de la guerra Civil (el PSUC pràcticament no existeix i el PSC es va fundar després de la mort de Franco, tot i que el PSOE és va crear al segle XIX) I jo pregunto:
No hi ha cap regidor d’ERC que tingués un avantpassat (al menys un) que va haver de patir la repressió del règim franquista?  
Ni que sigui només per honrar la memòria dels nostres avantpassats, no s’hauria de passar pàgina deixant impunes cap dels fets que es van portar a terme durant la guerra i els 40 anys posteriors de dictadura.

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 29-04-2016

Tortosa. Barri de Ferreries. 


Tortosa. Barri de Ferreries. 

Diferents maneres d'aparcar... Per dir-ho d'alguna manera....