dimecres, 13 d’abril de 2016

EL ‘CORASSON PARTIO’

De Ferreres al Periódico. 
L’actual situació política espanyola, amb els estira i arronsa dels partits que deien voler arribar a acords per a governar, però que a la vegada, la seva actitud semblava indicar tot el contrari, m’ha trencat el cor. Des de la meva manera de veure-ho, el cor es pot trencar de dues formes diferents: per una gran decepció o bé quan té debats entre dos amors.
És increïble que després de pràcticament 4 mesos des de les eleccions i havent pogut posar-se d’acord per a elegir un president del Congrés socialista (per tant, no del PP), no hagi passat el mateix per a formar un govern que permetés enterrar una llarga etapa de govern i, sobre tot de corrupció del PP.
Ho deia dilluns i ho repeteixo ara. Crec que a personatges com Pablo Iglesias els hi pot més el seu ego que no desbloquejar les negociacions i permetre que Pedro Sánchez sigui investit president. Qüestió de prioritats, ja ho sabeu... I tot indica que la prioritat de Iglesias no passa precisament, per enterrar l’etapa de Mariano Rajoy que, recordeu-ho, ha estat de llarg el president del govern més dolent de la història recent d’aquets país. Fins i tot més que el xulesc personatge d’Aznar que, al menys tenia una cosa: personalitat.
Perquè, segons indiquen les enquestes, d’haver-se de tornar a fer eleccions (queden menys de dues setmanes per a que es convoquin automàticament) les tornaria a guanyar el PP i amb més diputats que el passat desembre i, tot i que C’s diguin que no donaran suport a un partit corrupte, falta per veure si a l’hora de la veritat aquests dos partits representatius de la dreta espanyola, no es posen d’acord per a formar govern.
De qui serà culpa si els propers 4 anys encara són de més retallades? Evidentment no d’aquell que ha volgut (i no ha pogut) ser investit president que li hauria permès formar un govern diferent. I no és el mateix governar sols que fer-ho condicionat per un altre partit, no ho oblideu...
I ara la segona part, el debat entre dos amors o potser millor dir, dues alternatives. Sabeu bé que mai votaré un partit de dretes (i els espanyols, a part representen a una dreta molt rància), per tant no em queden moltes opcions a l’hora d’escollir quina papereta posar dintre de la urna.
A les passades generals vaig estar-me pensant si la d’ERC o la d’en Comú Podem, ja que la socialista l’havia descartat a les primeres de canvi degut a la darrera etapa de govern de Zapatero que, des del meu punt de vista va ser nefasta i a l meva família els va afectar directament ja que vàrem veure com el nostre sou com a treballadors de l’administració es reduïa considerablement en un moment que el nostre fill menut començava a estudiar a Barcelona.
Finalment vaig votar en Comú Podem, pricipalment perquè hi veia darrere de la candidatura un personatge con el de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau que, tot i no m’afecta directament, trobo que ha canviat alguns aspectes socials de Barcelona.
Però en Comú Podem és una de les formacions que donen suport a Pablo Iglesias i, per tant, indirectament, el meu ressentiment cap el líder de la formació lila, acabarà afectant a la formació de va encapçalar Xavi Domènech.
Es diu que la cabra sempre tira al monte. Per la qual cosa no descarto que, en cas de repetir-se les eleccions, aquesta vegada acabi votant socialista. Vulguis o no (i mal que em pesi molts de cops, són els meus) i ja els he castigat amb el meu vot unes quantes vegades, no només a Espanya, sinó també a Catalunya. Alguna vegada s’haurà d’acabar. Penseu que la gent de la dreta quasi mai castiguen als seus i també ho podrien fer... Ni que fos de tant en tant!