dimecres, 27 d’abril de 2016

INCAPAÇOS

Idígoras & Patxi al diari el Mundo. 
Finalment s’ha consumat el temps que tenien els partits polítics espanyols per arribar a un acord que permetés l’elecció d’un nou president del govern.
Moltes de les previsions fetes per alguns analistes i també polítics, no s’han complit, com per exemple el gran pacte entre el PP i el PSOE amb un pas al costat de Rajoy o no o també la retirada de Pedro Sánchez per a facilitar una altra mena de pactes.
Aquest matí Pepa Bueno ha usat una paraula per a definir la situació final: INCAPAÇOS. Des del 20-D han passat 4 mesos i encara que s’han dit moltes coses i fins i tot va haver un moment on semblava que es desencallarien les negociacions entre Podemos i el PSOE, la veritat és que no ha estat així.
Sabeu que passa quan dos sé barallen? Que si sents a un té raó i si sents a l’altre també. Pedro Sánchez i els seus donen la culpa a Podemos, mentre que aquesta formació dóna la culpa al PSOE. Com a ciutadà que pensa votar el proper 26-J m’agradaria saber la veritat: Per què no s’ha pogut arribar a un acord i de qui és la culpa? Intueixo que no ho podré saber.
El PSOE va pactar amb Ciudadanos perquè aquest va ser l’únic partit que va estar disposat a fer-ho. Si hagués estat Podemos el primer en voler-ho fer, penso que la situació hauria pogut variar considerablement.
Segons els de Podemos, l’acord del PSOE amb C’s fa impossible un pacte amb ells. A part, els partits que es quedaven fora del pacte, en lloc d’abstenir-se per a deixar el pas lliure a Sánchez, anunciaven que votarien que no i, d’aquesta manera es bloquejava qualsevol intent de desencallar la situació.
Durant tot aquest temps, sabeu què m’ha cridat poderosament l’atenció? L’animadversió que sembla que es tenen Pablo Iglesias iAlbert Rivera. Entenc que siguin de ideologies totalment contraposades... Però si ho recordeu, abans de les eleccions (no sé si ja s’estava en campanya o no), Jordi Évole va fer un programa amb un cara a cara entre tots dos. Els va citar a un bar de Barcelona i allí, cadascú d’ells va exposar els eixos principals del seu programa. Programes coincidents en una bona part dels punts... Fins i tot, un dels dos (no recordo qui), va dir que el podria assumir perfectament.  
Quan passen situacions així, entenc que mots ciutadans desconfiïn dels polítics. Iglesias i Rivera fan fer la pantomima davant les càmeres i van mostrar una sintonia que després del 20-D no han tornat a mostrar. Quina confiança hem de tenir amb les persones que es contradiuen a les primeres de canvi?
Una altra cosa que els polítics s’haurien de veure, és quan fan nosa, es a dir, quan la seva persona és la que impedeix qualsevol acord. Però l’egocentrisme de la majoria dels líders polítics els provoca miopia i no ho veuen. Fixeu-vos per exemple amb el cas de Mas. Només 2 o 3 dies abans de fer el pas al costat va dir que no s’apartaria, tot i que les CUP l’havien qualificat com el principal obstacle per a facilitar la investidura.
Amb Rajoy passa si fa o no fa el mateix. Rajoy representa el vell PP, el partit de la corrupció i les retallades. Ahir es queixava quePedro Sánchez ni tat sols hagués pogut parlar amb ell. Jo tampoc ho faria... I com jo qualsevol ciutadà d’aquest país que tingui una mica de decència. Donar suport a Rajoy és avalar el que ha estat fent el PP i el govern d’Espanya, la qual cosa és incompatible amb un canvi de polítiques (en plural) per aquest país.
Pepa Bueno també h dit una cosa que em sembla fonamental: Què deixen al costat els seus problemes i que mirin de resoldre els dels ciutadans. Vuit anys de crisi econòmica han comportat un deteriorament de l’estat del benestar. Els ciutadans han perdut drets per tots els costats, la distància entre rics i pobres ha crescut considerablement i els nivells de pobresa han sobrepassat tots els límits. Per tant, reclamem solucions ja!
El títol de l’entrada d’avui és INCAPAÇOS. Normalment, la incapacitat parta implícita la inactivitat laboral i una pensió d’acord amb el grau que t’atorga l’administració.
I si declaréssim a tots els nostres líders INCAPAÇOS? Sinó tots, una gran majoria s’ho mereix. Ara bé, les pensions haurien de ser similars a les que cobra qualsevol treballador que hagi estat declarat incapacitat per fer la seva feina.