dimarts, 12 d’abril de 2016

Les mentides (econòmiques) de Rajoy

El president en funcions va dir que es compliria el dèficit tot i abaixar impostos abans d'una campanya electoral


AGUSTÍ SALA

Hi ha veritats, mitges veritats i mentides. En política s'estlen molt les unes i les altres. El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, i també el Govern del PP, ha recorregut molt a aquestes tècniques per millorar la percepció de la realitat econòmica.
I deixa una herència complexa al nou Executiu que pugui sorgir de la negociació o d'unes possibles noves eleccions generals el pròxim 26 de juny. Un dels pitjors llegats, uns comptes públics completament desquadrats.

1. DISCIPLINA TOT I ABAIXAR IMPUESTOS

Un dels arguments del Govern del PP per abaixar l'impost sobre la renda (IRPF) va ser que els ingressos milloraven, cosa que, segons la seva opinió, permetia reduir el principal tribut que paguen els espanyols sense afectar el compliment de l'objectiu de dèficit.
No solament va abaixar l'IRPF el 2015, exercici en què s'havien de celebrar unes eleccions generals, sinó que va avançar al juliol una part de la reforma prevista per al 2016, és a dir, una vegada fetes les eleccions. Són més de 3.000 milions que van anar directament a les butxaques dels contribuents, que no van recuperar, ni de lluny, el que van pagar de més amb les pujades tributàries aprovades amb l'arribada del PP al Govern el novembre del 2011.

2. ELS INGRESSOS CREIXEN MÉS QUE L'ECONOMIA

Un altre argument del PP és que les seves mesures de reforma portades a terme pel Govern de Mariano Rajoy han potenciat el creixement econòmic. Obvien que, en bona mesura, és gràcies al suport del Banc Central Europeu (BCE) a través de la compra de deute públic o la caiguda del preu del petroli.
En tot cas, a l'Executiu van assegurar que el creixementpropiciat per les reformes, entre elles la laboral, permetia millorar el ritme de creixement dels ingressos públics. Una mostra són les cotitzacions de la Seguretat Social. Fins al setembre de l'any passat no arribaven a una alça ni de l'1%, quan en els pressupostos de l'Estat es preveia gairebé el 7%. En les últimes setmanes, a més, des del Govern s'ha admès que l'alça de els ingressos s'ha alentit.

3. ESPANYA NO HA SIGUT RESCATADA

Un dels grans esforços de l'Executiu del PP ha sigut demostrar que Espanya, a diferència de GrèciaPortugal i Irlanda, no ha sigut rescatada. Sí, en canvi, que ho va ser, i el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, va admetre l'expressió, el sector bancari. El cert és que per rebre els fons per salvar aquest sector, Espanya va firmar un memoràndum d'entesa amb Brussel·les amb les mesures de reforma econòmica determinades pels creditors, la Comissió Europea, el Fons Monterari Internacional (FMI) i el BCE, la famosa troica, i que van des de la reforma de les pensions fins a la del mercat laboral.
També van defensar a capa i espasa que els recursos destinats la banca es recuperarien en la seva totalitat. Però la veritat és que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l'organisme públic encarregat de sanejar el sector, donava per perduts l'any passat uns 40.000 milions d'euros.