dijous, 14 d’abril de 2016

NORBERTO J. ORTIZ

Potser el títol us desorientarà una mica. Norberto Juan Ortiz Osborne, és conegut artísticament com a Bertín Osborne. Cantant, presentador i penques, és un dels que surt a la llarga llista de personalitats nacionals i internacionals dels coneguts com a papers de Panamà.
Dimarts passat vaig tenir ocasió d’escolar les explicacions que va donar al programa Más vale tarde de la Sexta.
Trobava normal la seva conducta i la justificava dient que qualsevol que tingués la possibilitar de fer-ho ho faria i que és normal voler pagar menys impostos dintre de la llei...
El tema és que quan obris una societat a un paradís fiscal utilitzant, com ha estat el cas, el despatx professional de Mossack Fonseca es fa per evadir capitals no controlats pel fisc espanyol, ja que d’estar-ho, no faria cap falta utilitzar canals opacs per a enviar fortunes lluny del territori espanyol.
De tot el que va dir Bertín Osborne, en una cosa li he de donar la raó. Va dir que va crear la societat per a poder comprar una casa ja que d’haver-ho fet amb el seu nom li hauria comprat el doble. És així, si un té una propietat que vol vendre y el comprador és una persona solvent econòmicament parlant, automàticament s’incrementa el preu.
Mentre Bertín Osborne va estar en directe al programa, els periodistes, sobre tot la presentadora li van agrair el gest d’explicar-se públicament, cosa que la majoria dels implicats no ha fet i si han comparegut davant els mitjans de comunicació ha estat per negar-ho o al·legar desconeixement. Aquell que surt reconeixent la seva implicació però ho fa justificant-se com ho va fer dimarts el cantant andalús, és perquè és un fanfarró o com he dit al començament, un penques!
Ahir dimecres el Periódico portava la informació a doble pàgina, tot i que ja feia dies que s’estava parlant del tema... Però cada dia hi ha novetats.
Un dels protagonistes de les darreres hores ha estat el ministre d’Indústria José Manuel Soria que abans va ser alcalde de les Palmes de Gran Canària pel PP, així com d’altres càrrecs institucionals i de partit. El personatge en qüestió, després de negar-ho tot, va reconeixent i justificant-se a mesura que van sortint informacions periodístiques que el relacionen... I quan un periodista s’atreveix a preguntar-li sobre el perquè no ho havia dit abans es justifica amb un simple:
-És que m’ho havia preguntat?
De la llista de noms que ahir ens recordava el Periódico n’hi ha alguns que em criden poderosament més enllà de Messi, Cameron, Núñez o Putin... Com per exemple Demetrio Carceller, propietari del grup Damm, un personatge que no és el primer cop que surt a la llum per frau fiscal o Miguel Arias Cañete, que tot i que em sembla que la que figurava als papers era la seva dona, segurament és d’aquelles persones que no ha exercit directament cap activitat més enllà de la seva ocupació al Ministeri d’Afers Estrangers i Cooperació. El que passa és que mentre el seu home es dedica a la política, ella no i sempre està pitjor vist un polític corrupte que una persona del carrer corrupta per molt que estigui casada amb un polític. N’hi ha d’altres com Blesa o Oleguer Pujol (un dels fills del Molt Poc Honorable) que, segurament, sortirien a totes les llistes, ja siguin de Panamà o de qualsevol altre paradís fiscal.
Qui no té res a veure amb els papers de Panamà, però que tot i això, també se’n està parlant molt en aquests dies, és de Mario Conde. Mario Conde es va donar a conèixer quan va arribar a la presidència del Banco Español de Crédito que sota la seva presidència va modernitzar el nom i es va passar a dir Banesto. Era l’arquetip d’empresari triomfador i modern i, evidentment jove. Llavors, com ara, és difícil que una persona amb menys de 40 anys pugui arribar al lloc més alt d’una empresa important.
Però el temps va demostrar que tot era un buf, i el que és pitjor, un lladre de cap a peus.