diumenge, 22 de maig de 2016

‘CALLOS’ DEL CUNYAT D’ÍÑIGO ERREJÓN

Callos cuinats pel cunyat d’Íñigo Errejón?
Durant el passat cap de setmana Amposta es va omplir de festa i les ampostines i ampostins, així com els forasters que ens van visitar, van demostrar que tenien ganes de xalera. Del 13 al 15 de maig la capital del Montsià va retrocedir un segle per a rememorar una de les èpoques més transcendents d e la nostra ciutat.
A principis del segle XX van passar dos fets que marcaran per sempre la història local. El primer va ser la concessió del títol de ciutat per part del Rei Alfons XIII l’any 1910 i el segon la construcció del pont penjant a partir de 1915 i acabat el 1920. Va ser la culminació d’una transformació meteòrica que va començar amb la construcció del canal de la Dreta de l’Ebre i la colonització del delta, entenent-se com a colonització l’establiment dels primers assentaments permanents i el conreu de la terra, sobre tot el cultiu de l’arròs.
Aquesta festa que ja fa 8 anys celebra ha calat profundament amb una part important de la població que la viuen vestits tal com ho feien els nostres avis i besavis cent anys enrere. La festa no té edats. Així pots veure famílies senceres, gent gran o més jove i fins i tot nadons als qui la seva iaia els hi ha regalat el vestit. De pagès o de festa... De sereno, guàrdia civil o capellà... poc importa del que vagis vestit ja que allò que és verdaderament important és el fet de passar-s’ho bé.  
En aquests 8 anys, la festa s’ha anat consolidat i guanyant visitants. Al principi semblava feta només per als veïns d’Amposta, però poc a poc va atraient públic dels pobles dels voltants.
Els espectacles que gaudeixen de més acceptació són la sarsuela que es fa a l’auditori de la Lira Ampostina (que per cert, aquest any ha commemorat també el seu centenari), el cabaret Ampolino que té lloc a l’auditori de la Unió Filharmònica, el vermut dansat que es fa al Casino Recreativo e Instructivo, el ball a la plaça de Fidel (al mateix lloc on es va fer un bon grapat d’anys), les escenes teatralitzades de la vida quotidiana d’aquella època, les jotes, el joc de l’enigma que és el que obre la festa i, per suposat, la recreació del mercat setmanal que es duia a terme a la plaça de la Vila, el centre neuràlgic de la vida ampostina de principis del segle XX i que dona nom a la recreació.
La festa es concentra, bàsicament, al llarg dels carrers Sant Josep, Major i Corsini. Durant el recorregut, el visitant es podia trobar amb tot un seguit de gent fent demostracions d’oficis poc comuns en l’actualitat, com per exemple els de barber, impressor, artesans de la llata, terrisser, vitraller, ferrer, sabater, teixidora o l’artesania de puntes de coixí.  
A part dels espectacles i les recreacions d’oficis antics, el visitant podrà degustar tota mena de productes gastronòmics, com per exemple un plat de tripa (callos) cuinats per Carlos Mena, germà de la periodista ampostina Gloria Mena, la núvia del dirigent de Podemos Íñigo Errejón. De fet, al polític lila sé la pogut veure diverses vegades per Amposta durant els darrers mesos.  
Tot i el canvi de govern municipal ha comportat modificacions importants a la programació. Tot i això segueixo trobant una mancança important: més protagonisme del riu, que segueix sent el gran oblidat de la festa.  
Tot i que actualment l’Ebre només s’utilitza per a la pràctica d’alguns esports aquàtics, fa 100 anys era l’autopista per on circulaven vaporets com l’Anita traginant passatgers i mercaderies entre les poblacions riberenques. Aquest any s’ha volgut recordar l’entranyable vaporet (el darrer que va navegar per l’Ebre) amb l’espectacle Jotanita (nom derivat de jota i Anita)

El pregó va anar a càrrec, de Clara Salvadó, la propietària de l’emblemàtica llibreria la Gavina que es jubila precisament aquest any, interpretant el personatge d’Anita, que fou l’esposa de Lluís G. Pons, el propietari de l’embarcació. L’entrada del personatge a Amposta es va fer en cotxe pel pont penjant, prova de l’oblit que pateix el riu.