diumenge, 29 de maig de 2016

Cinc anys després del 15-M, ¿ja ens representen?

SISCU BAIGES
Periodista

Fa cinc anys de les grans concentracions a places de tot Espanya que han convertit la data del 15-M en un emblema de la revolta ciutadana. En les assemblees i manifestacions convocades a partir d’aquella data es van popularitzar un seguit de lemes: “Que no ens representen, que no, que no ens representen”, “El PSOE i el PP, la mateixa merda és”, “No som mercaderia en mans de polítics i banquers”...
La crítica a la classe política era global, sense gaires matisos o cap. Una de les cares més visibles del moviment, Pablo Iglesias, ho verbalitzava contraposant la casta dels polítics amb la gent del carrer.
Una setmana després del 15-M del 2011, el Partit Popularguanyava de carrer les eleccions municipals i autonòmiques. Mig any després assolia la majoria absoluta al Congrés dels Diputats i el Senat amb la qual ha vingut governant com ha volgut fins ara.
Han passat cinc anys i les últimes convocatòries electorals han suposat un gir considerable en les inclinacions dels votants. Podem, l’opció política liderada per Iglesias, que es pot considerar l’hereva natural del 15-M, ha entrat en escena amb molta força. A les eleccions europees del 25 de maig de 2014 aconseguir 1.250.000 vots i cinc eurodiputats. A les municipals d’un any després, candidats que comptaven amb el seu suport es feien amb les alcaldies de Madrid, Barcelona, Saragossa, Corunya, Santiago o Cadis.
Cal, doncs, preguntar-se si, cinc anys després, el crit de “No ens representen” ha deixat de tenir sentit a les concentracions commemoratives del cinquè aniversari de l’inici d’aquelles mobilitzacions.
El 15-M va néixer per combatre el capitalisme i el sistema neoliberal. Després d’un lustre té representants al Congrés dels Diputats, els parlaments autonòmics i els consistoris de moltes ciutats. El sistema neoliberal no dóna senyals de batre’s en retirada. Les desigualtats socials, el repartiment injust de la riquesa, la violència i la discriminació de molts col·lectius, continuen ben vius; a vegades, més descarnats que mai.
Pels milions de persones que es van mobilitzar el 15-M era intolerable que els polítics del moment no els representessin.
Si ara que, teòricament, tenen polítics que els representen arriben a la conclusió que res no canvia, la confiança en l’eficàcia i la utilitat del sistema democràtic se’n ressentirà.