dilluns, 16 de maig del 2016

LA LLIGA AL SAC

Després d’una increïble i inexplicable pájara que va costar al Barça ni més ni menys que la Champions i que a punt li va estar de costar la Lliga, afortunadament per als socis i aficionats, es va refer i va poder cantar l’alirón.
Potser no van jugar tan bé com a moltes fases de la temporada on van mostrar una superioritat incontestable, però un contundent 24-0 a les darreres 5 jornades demostren que van saber estar allò on calia en el moment precís. És la 24ena lliga del Barça, la 6ena de les 8 últimes i la 8ena del segle XXI, la qual cosa demostra  una superioritat incontestable els darrers anys, aquells que recorden els més joves... El altres estan molt lluny, tot i que una figura com Johan Cruyff, mort fa només un més i poc, hauria de ser prou important com per a portar les mirades una mica més enllà.  
La mala ratxa del Barça va començar a Vila-real,  tot i que, en aquell moment, ningú s’ho pensava. El conjunt de la Plana va remuntar un 0-2 advers i va empatar el partit. L’Atlético i el Madrid (que havien jugat abans), tampoc havien guanyat i a part, era el 39e partit sense perdre del Barça.... Ningú es podia imaginar que acabaríem perden la Champions i patint per la Lliga...  Al final només 1 punt ens ha separat del segon, el Madrid, que fa dos mesos semblava rematat i sense cap possibilitat. Ni una!
Quan el Barça es va refer (afortunadament!), sovint escoltava comentaris d’aficionats blancs que dient que l Barça encara no havia guanyat res i que, per tant, podia perdre la Lliga i la Copa del Rei. Van pegar una sobreeixida tan gran que ja es veien campions de la Champions (la undécima), mentre que quasi donaven per fet que el Barça no guanyaria res. De moment la Lliga al sac! Després si es guanya el doblet, millor que millor, però la feina important ja està feta.
Quan parlo de títols, sempre dic el mateix: la Lliga ha de ser el títol prioritari. Què després arriba la Champions, millor que millor... Però sóc conscient que si la Lliga és difícil, la Champions ho és molt mes, ja que a part dels rivals espanyols que es classifiquen cada anys, s’ha de jugar contra els millors de Europa que no estan disposats a posar-ho gens fàcil.

Aquesta Lliga que tot just s’ha acabat, la 2015-2016, serà recordada per la mort de Cruyff i també la de Manel Vich, el locutor que durant molts anys va posar la veu a l’estadi... Però sobre tot, sobre tot, pel paper transcendental de Luis Suárez, el segon Luis Suárez que juga al Nou Camp. Si el primer era gallec, aquest segon és de l’Uruguai, però està casat amb una noia resident a Barcelona des de fa més de 10 anys.
Tant important ha estat el seu paper, que ha guanyat el títol de màxim golejador, el pitxitxi, com es va batejar fa moltes dècades, deixant enrere a Cristiano Ronaldo que aquest any pràcticament només ha marcat quan els partits estaven resolts.
A la TDP, el programa de Joaquim Maria Puyal de Catalunya Ràdio el van batejar com el urugüaio cassador... Pel seu instint de caçar les pilotes perdudes dintre de l’àrea i marcar gols.   
A part del pitxitxi, els 40 gols marcat, l’han convertit amb Bota d’Or europeu, un títol individual que tot i ser important, significa ben poc si no es guanya la Lliga. Me tiro a l’aigua i predic que a final d’any, Suárez estarà en la lluita per la Pilota d’Or al millor jugador de futbol del món i fins i tot tindrà moltes possibilitats d’emportar-se-la.
Aquest any el paper de Messi no ha estat tan transcendental com altres temporades. No ha jugat tan en punta (perquè no li calia) i, retrocedint una mica, ha repartit molt de joc. Però no ha estat el Messi meravelles que ens ha enlluernat tantes i tantes vegades.   
Tampoc Neymar ha estat el mateix de l’anterior temporada. Segurament els problemes extraesportius que ha viscut, com també Messi, li han fet desviar l’atenció del futbol i no ha segut un jugador determinant. No obstant, sembla que el Madrid li va al darrere. Florentino si no toca els pebrots al Barça sembla que no sigui ell.
Però de moment, en espera de que passarà a la final de la Champions, qui ha tocat els pebrots al Madrid ha estat el Barça... I ja sé sap: Qui pega primer, pega dues vegades!


VISCA EL BARÇA!!