divendres, 3 de juny de 2016

‘AL PUESTO’ (A BARCELONA HI FALTA GENT!)

Diumenge 5 a les 12 de migdia si me busqueu, feu-ho per Barcelona, concretament per la zona de la plaça Universitat que és d’on sortirà la manifestació convocada per l Plataforma en Defensa de l’Ebre per a oposar-se al nou Pla Hidrològic Nacional que fa aprovar el govern de Rajoy el passat gener quan ja estava EN FUNCIONS.
Jo estaré al puesto, què és una forma molt nostra de dir que estaré on cal, com sempre ho he fet, defensant l’Ebre, el delta i de passada tot el territori ebrenc.
Una vegada més aniré a Barcelona, tal com ho vaig fer el 2001, el 2002... el 2010... Han estat tantes les vegades que he anat que ja ni me’n recordo... Com també vaig anar a Saragossa, a Madrid, a València, a Palma de Mallorca, a Mequinensa... I per suposat a totes les que s’han fet pel territori (no n’he faltat mai a cap!) A l’únic lloc on no vaig anar va ser a Brussel•les (10 de setembre de 2001) En canvi el dia següent (el dia 11, el mateix dels atemptats de Nova York) vaig estar a la que es va fer a l’Ampolla amb la dansa dels pollastres...
Com podeu veure, el meu currículum és molt complet. Igual trobareu a algú que me superi, però pocs podem presumir d’haver anat a defensar el territori tantes vegades i a tants de punts diferents. I si ho faig és per convicció. Perquè crec amb el territori i el defensaré quantes vegades faci falta. Més prompte defensaria unes Terres de l’Ebre independents que una Catalunya independent. Aquells que me coneixeu ja sabeu que és tal com us ho explico.
Hi ha una dita massai que diu així:  La Terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills. Què vol dir això? Què l’hem de preservar, perquè al futur els nostres fills ens poden demanar comptes sobre el perquè no vàrem fer tot els que estava a les nostres mans per a preservar-la tal i com la vàrem rebre dels nostres pares.
El delta de l’Ebre és un territori fràgil, massa fràgil com per a abandonar-lo a la seva sort. La clau per a seva preservació és la aportació de sediments, Sense sediments és impossible mantenir-lo com el coneixem ara mateix. Per tant, sinó hi ha una ràpida solució, seguirà en regressió tal com està passant des de fa dècades, des de que es van construir els grans embassaments (Mequinensa, Riba-roja d’Ebre, Flix...) Sense comptar amb els que hi ha a les capçaleres dels seus afluents. Els embassaments retenen, normalment, més del 90% dels sediments que hi arriben. Només quan hi ha grans avingudes dels rius hi baixen quantitats importants.
Però la majoria dels nostres governants són totalment insensibles al tema i en lloc d’estudiar com es pot fer abaixar més sediments, estan obsessionats en fer més embassaments i més hectàrees de regadius. Per tant, a menys cabals menys aportacions de sediments. Si normalment ja en baixen pocs, encara en baixarien menys. Aquest és el negre futur que ens espera de no haver-hi un canvi radical de polítiques mediambientals.
Però no només els sediments són importants. Com he dit, també l’aigua ho és, perquè a quantitats més grans, més aportacions de sediments, però a part d’això és necessària per a conservar l’ecosistema que manté el riu: flora i fauna.
Aquestes, i d’altres que no us he citat, són les meues raons per anar cap aquí i cap allà encara que sigui rascant-me la butxaca.
Us ha quedat clar el per què s’ha d’anar a Barcelona a manifestar-se? Espero que amb la meva argumentació hagi pogut convèncer als indecisos.
I recordeu el lema de la manifestació: L’Ebre sense cabals és la mort del delta.  
I si el delta mor, què els hi quedarà als nostres fills?

Si vatros també esteu al puesto, m'encantarà veureus i saludar-vos!