dimecres, 1 de juny de 2016

DE VEGADES PASSA...

Com sabeu fa pràcticament 9 anys que vinc col·laborant amb Vinaròs News. La periodicitat és d’un article cada quinze dies, menys el mes d’agost quan Emili Fonollosa, el director de la publicació en dóna una setmana més de vacances. O sigui, al any escric per a la revista entre 25 i 26 articles d’opinió i d’altres coses com per exemple entrevistes, rutes turístiques, etc.
La mecànica és la següent. Normalment en dissabte, Emili ens envia un recordatori al correu electrònic . La columna sortirà publicada diumenge següent, per tant, tenim una setmana per a escriure les nostres dèries.
Si no vols que t’agafi el bou, has de tenir més o menys clar el tema a tractar. Si el tens llest quan t’envia el recordatori, millor que millor i sinó, saps que en uns pocs dies l’has d’escriure i enviar-lo. Sinó ho fas, Emili, per la meitat de la setmana, torna a enviar un nou recordatori. No recordo haver rebut mai l’avís, ja que normalment o bé tinc enllestida la columna o bé mig embastada i ja només me cal polir-la abans de donar-la per acabada.
Emili va titular la meva columna Vora l’Ebre i en principi escric sobre temes territorials d’actualitat. I normalment és així. Les nostres comarques generen prou notícies interessants com per a escriure un article d’opinió sobre el tema. Però no sempre és així i, per tant, aquella setmana tens que idear un tema (encara que sigui atemporal) per a complir amb el compromís adquirit amb Vinaròs News.
Fa més d’un mes vaig escriure un article que vaig titular el Pont de la carretera d’Ulldecona (no us avançaré el seu contingut) i li vaig enviar a Emili. Dilluns següent es va conèixer l’agressió que van patir les dues animalistes al Mas de Barberans i li vaig dir a Emili que posés a la reserva l’escrit que li havia enviat i en vaig fer un altre sobre el tema que va estar d’actualitat durant diversos dies: Quan som notícia als mitjans de comunicació (així el vaig titular)
Tot feia pensar que el del pont seria el següent, però passada la festa del Mercat a la Plaça d’Amposta me’n va sortir un altre i novament li vaig tornar a demanar a Emili que el guardés que li enviava un altre: ‘Callos’ cuinats pel cunyat d’Íñigo Errejón.
Quan el passat dissabte Emili me va tornar a recordar que li havia d’enviar la columna, ràpidament li vaig respondre que tornés a guardar la del pont que li escriuria una sobre el monument de Tortosa.
Els que em segui sabeu que durant les darreres setmanes he escrit diverses entrades al meu blog (vull diferenciar els articles d’opinió de les entrades, ja que els primers estan molt més elaborats) sobre el monument franquista de Tortosa posicionant-me clarament a favor de treure’l sense cap mena de consulta. De fet, sabeu, hi ha presentada una denúncia contra l’Ajuntament per desobeir la llei de la Memòria Històrica, un dels arguments que usava sovint als meus escrits.
L’article d’opinió parta per nom el Monument de la vergonya i ja us podeu imaginar per on van els trets.  
No és que em passi sovint, però de vegades passa que l’actualitat mana i t’has d’adaptar. Però mai com ara he hagut d’ajornar un article tant de temps. I el bo és que en tinc encara un altre a la reserva per aquella setmana que vagi faltat d’idees.
Normalment, quan arriba agost, Emili ens avisa que l’article trigarà una setmana més en publicar-se i que per tant miressin d’escriure sobre algun tema que no caduqui als pocs dies. Aquest any no tindré cap problema, ja us ho avanço.
Per tant, amics lectors us emplaça a diumenge, després d’haver assistit a la manifestació per a defensar el nostre delta a Barcelona a que llegiu el Monument a la Vergonya. Igual no us deixa indiferents...  


Si voleu podeu llegir els articles i entrades que esmento: