diumenge, 5 de juny de 2016

EL MONUMENT A LA VERGONYA

El passat dissabte 28 de maig, els tortosins van votar la consulta sobre què fer amb el monument franquista que des de fa 50 anys es troba al mig del riu, molt a prop del pont de l’Estat. El resultat (gens sorprenent per a mi) va ser el de conservar-lo al mateix lloc on ha estat sempre i reinterpretar-lo.
Les dues opcions de la consulta (*) ni eren clares ni determinants i fins i tot les dues tenien el mateix desenllaç. Segurament, la gent contraria a qualsevol tipus de conservació del monument haurien volgut plana i senzillament que el retiressin i que el convertissin en ferralla.  
A l’alcalde Ferran Bel li va costar anys i panys a acceptar fer la consulta, sobre tot durant l’etapa de majoria absoluta a l’ajuntament que presideix i quan ho va haver de fer a desgana es va posicionar clarament per mantenir-lo (tot i que durant una taula rodona retransmesa per TV3 ho va negar)
Quan no ve de gust fer alguna cosa, a part d’impediments s’hi solen posar tota mena d’excuses. Sembla que quantes més en poses més raó es té. Una de les que va treure el Sr. Bel del seu barret de copa va ser que Tortosa no tenia la propietat delmonument. Llavors... Qui la té? Qui mana sobre el monument i per tant, qui pot decidir sobre el seu futur?
Abans de respondre a aquesta pregunta vull fer un incís. Si el monument de Tortosa no és de propietat municipal, encara que a la consulta hagués guanyat l’opció A que era el de retirar-lo, no s’hauria pogut fer...  Per tant, la consulta va significar un pur tràmit per a intentar calmar per una temporada a la Comissió per al Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa. Un frau diria jo!  
Com sabeu porto molts d’anys treballant a Tortosa, tants com 30. Aquest fet m’ha permès conèixer la forma de ser dels seus ciutadans. Com he dit més amunt, el resultat de la consulta no me va sorprendre gens. De fet me’l esperava tal i com ho havia anunciat diverses vegades al meu blog la Via Augusta ja que una bona part dels tortosins amb qui n’he parlat, estaven a favor de conservar-lo allà on està . Però també he pogut constatar l’opinió de gent que no era de Tortosa i les sensacions que me vaig emportar són ben diferents.
Els estudis que s’han fet durant aquest temps sobre els orígens del monument, han constatat que va ser sufragat per la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tortosa i la resta de municipis que conformaven el partit judicial de Tortosa (en aquell temps no hi havia comarques i el concepte Terres de l’Ebre encara trigaria moltes dècades en aparèixer)
Per tant (i responent a les preguntes que feia més amunt), a priori, sembla que la propietat del monument és de la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tortosa i de tots els pobles que van ajudar a sufragar-lo. Si és així, no seria lògic que la resta de ciutadans de les Terres de l’Ebre també tinguéssim alguna cosa que dir sobre el monument de Tortosa?  
La consulta sobre el destí del monument ha aixecat un intensa debat per tot arreu (xarxes socials, televisió, ràdio, premsa, taules de bar o entre companys de treball) No explicaré les bajanades que he escoltat perquè no mereixen cap atenció, però si que hi ha un aspecte que em sembla fonamental: l’oportunitat o no de treure ara el debat.
Des del meu punt de vista (i d’altres molts amb qui he pogut parlar-ne), és que el debat arriba molts anys tard. Tal com explicava el setmanari l’Ebre, les poblacions de Flix i Tivenys, on també hi havia monuments franquistes, fa anys que els van reinterpretar, igual com el de Santa Bàrbara. Han hagut de passar més de 40 anys des de la mort del dictador per a que Tortosa afrontés definitivament el debat. I tot que finalment s’ha fet, molt em temo que el tema s’ha tancat en fals i encara farà córrer molts rius de tinta...
La conservació del monument va en contra d’una resolució del Parlament de Catalunya que insta a l’Ajuntament de Tortosa a treure’l. Però també va en contra de la Llei de la Memòria Històrica. Potser el que no s’ha aconseguit a les urnes s’haurà d’aconseguir per un mandat judicial.  
Com a demòcrata, d’esquerres i amb familiars que van defensar el legítim govern de la II República Espanyola me costa d’entendre com persones que es definirien de la mateixa manera poden defensar la conservació del monument, per molt que es vulgui reinterpretar per a promoure la memòria històrica i la pau.

(*)   a) Retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau.

b) Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau.”